Petiteses 2011-07-06 22:11:00

FIDELITAT (Havanera)



El passat mes de juny, una coral del poble va estrenar la meva l'havanera (la lletra és meva, la música no) Fidelitat. Primer jo la vaig llegir i després ells la van cantar a tres veus i amb acompanyament d'acordió. Va ser preciós i em sembla que fins i tot  va treure el nas alguna llagrimeta. El problema és que jo la volia tenir en vídeo i posar-la al blog, però qui havia de portar la filmadora se'n va descuidar...Aleshores he recordat que a començaments de la primavera de l'any passat , a la biblioteca, van fer un homenatge a les poetes d'Esplugues i també m'hi van incloure. Va haver-hi un recital poètic i com a fi de festa em van fer una sorpresa . La meva germana que canta  en una coral, i un grupet d'amigues (algunes no sabien res de música) van assajar la meva havanera, sense que jo ho sabés i la van cantar. A més van repartir la lletra a tot el públic i com  que teniem la música gravada, tothom hi va participar i va tenir molt d'èxit. De veritat que per mi va ser una gran alegria, la gent em deia que no m'havien vist mai tan contenta( no sóc massa donada a expressar sentiments). I us explico això perquè es va fer un vídeo, però no va sortir gaire bé, es com aquells casolans que es guarden per ensenyar als nets i, és clar, la qualitat de veus és d'estar per casa, fins i tot després que em veig jo asseguda entre el públic, hi ha un tros de cançó tallada.  Però crec que com a document, per a mi te el seu valor i per això us el posaré. A Youtube n'hi ha una versió que dic la lletra, seguint el ritme de la música i amb imatges que vaig posar-hi jo.





Un dia vaig veure un reportatge per la tele, on entrevistaven un pescador de Vilanova i la Geltrú, que s'acabava de jubilar, ell i la seva barca i estava una mica trist. Jo li vaig enviar un petit muntatge(perquè ho pogués emmarcar)  amb la lletra de l'havanera. Vaig posar-hi el nom de la seva barca que em sembla que es deia Carmeta, enlloc de Roseta que diu la cançó...El senyor que va estar molt content i sorprès, em va enviar una carta d'agraïment i  la lletra va sortir publicada a una revista de Vilanova. Penso que és una anècdota entranyable i us l'he volguda explicar...


Avui aquí a esplugues han fet un recital de poemes ( m'ho van dir fa tres dies) i jo també n'he llegit un, i com a fi de festa, han tornat a cantar l'havanera...Li estan treien tot el suc. Quan l'escolteu heu de posar el so una mica alt. Ja sé que el vídeo és una mica "xungo", accepteu la bona voluntat!!!.
FIDELITAT
Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

Les barques de vela
tapen l’horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

Roseta, la barca,
companya fidel,
de vogar cansada
s’ha tornat estel.

Tota ella tremola
pintada d’enyor
i es mira amb tendresa
el seu vell patró.

Al matí a trenc d’alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

Les barques de vela...
M. Roser Algué Vendrells
Posted in M. Roser Algué at juliol 6th, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-07-06 22:11:00

FIDELITAT (Havanera)



El passat mes de juny, una coral del poble va estrenar la meva l'havanera (la lletra és meva, la música no) Fidelitat. Primer jo la vaig llegir i després ells la van cantar a tres veus i amb acompanyament d'acordió. Va ser preciós i em sembla que fins i tot  va treure el nas alguna llagrimeta. El problema és que jo la volia tenir en vídeo i posar-la al blog, però qui havia de portar la filmadora se'n va descuidar...Aleshores he recordat que a començaments de la primavera de l'any passat , a la biblioteca, van fer un homenatge a les poetes d'Esplugues i també m'hi van incloure. Va haver-hi un recital poètic i com a fi de festa em van fer una sorpresa . La meva germana que canta  en una coral, i un grupet d'amigues (algunes no sabien res de música) van assajar la meva havanera, sense que jo ho sabés i la van cantar. A més van repartir la lletra a tot el públic i com  que teniem la música gravada, tothom hi va participar i va tenir molt d'èxit. De veritat que per mi va ser una gran alegria, la gent em deia que no m'havien vist mai tan contenta( no sóc massa donada a expressar sentiments). I us explico això perquè es va fer un vídeo, però no va sortir gaire bé, es com aquells casolans que es guarden per ensenyar als nets i, és clar, la qualitat de veus és d'estar per casa, fins i tot després que em veig jo asseguda entre el públic, hi ha un tros de cançó tallada.  Però crec que com a document, per a mi te el seu valor i per això us el posaré. A Youtube n'hi ha una versió que dic la lletra, seguint el ritme de la música i amb imatges que vaig posar-hi jo.





Un dia vaig veure un reportatge per la tele, on entrevistaven un pescador de Vilanova i la Geltrú, que s'acabava de jubilar, ell i la seva barca i estava una mica trist. Jo li vaig enviar un petit muntatge(perquè ho pogués emmarcar)  amb la lletra de l'havanera. Vaig posar-hi el nom de la seva barca que em sembla que es deia Carmeta, enlloc de Roseta que diu la cançó...El senyor que va estar molt content i sorprès, em va enviar una carta d'agraïment i  la lletra va sortir publicada a una revista de Vilanova. Penso que és una anècdota entranyable i us l'he volguda explicar...


Avui aquí a esplugues han fet un recital de poemes ( m'ho van dir fa tres dies) i jo també n'he llegit un, i com a fi de festa, han tornat a cantar l'havanera...Li estan treien tot el suc. Quan l'escolteu heu de posar el so una mica alt. Ja sé que el vídeo és una mica "xungo", accepteu la bona voluntat!!!.
FIDELITAT
Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

Les barques de vela
tapen l’horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

Roseta, la barca,
companya fidel,
de vogar cansada
s’ha tornat estel.

Tota ella tremola
pintada d’enyor
i es mira amb tendresa
el seu vell patró.

Al matí a trenc d’alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

Les barques de vela...
M. Roser Algué Vendrells
Posted in M. Roser Algué at juliol 6th, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-29 20:25:00

SILENCI A MUNTANYA ?

Solem anar a la muntanya a buscar el silenci, però de vegades es fa difícil de trobar, perquè hi ha mil i un brogits que l’alteren encara que, si formen part de la natura, no trenquen l’encís propi de l’entorn. Dins d’aquest sac i podríem encabir-hi el zum-zum de les abelles i dels borinots que festegen les flors, els diferents cants d’ocell que, dins de cada espècie, es fan la competència intentant enamorar l’ocelleta més gentil, algun gos que borda en la llunyania demanant una mica d’atenció del seu amo... També hi podem incloure la remor del vent entre els arbres, minúscules campanetes de plata ”dringadores”. I si és a ple estiu, podrem afegir-hi el cant dels grills que ens fa endormiscar entre els pins.

Però també hi ha els sorolls de la civilització i aquests sí que desequilibren l’encant de la muntanya. Potser sentireu l’espetec d’algunes motos que, sovint no passen de ser afeccionats amb petits scuters devoradors d’asfalt. De tan en tan ens dona un petit ensurt algun avió que travessa el cel deixant un rastre de núvols artificials. També, d’alguna carretera llunyana, ens arriba el soroll somort de Fitipaldis de diumenge i, fins i tot, es pot escoltar el cloc-cloc de les pilotes de tenis d’algun partit entre “yupis” estressats. I. És clar, no ens hem d’oblidar de la xerradissa i de vegades cridòria de l’element humà. Molts han canviat l’estrident transistor per taps sonors a les orelles, com si necessitessin un amulet que els deslliures de no se sap quins hipotètics perills del silenci.

Si tot aquest enrenou el  fiquéssim en una coctelera musical, en sortiria una melodia tan dissonant que ens faria enyorar la pau d’un sofà còmode i un bon aparell d’alta fidelitat, on sonés alguna simfonia mozartiana  o alguna meravellosa ària de Verdi ; encara que haguéssim de canviar la ginesta florida, pels testos de geranis del balcó de casa i els cants dels ocells boscans, per les refilades dels canaris que, engabiats al terrat del veí, somnien volades imaginàries i llibertats impossibles.

M. Roser Algué Vendrells
Posted in M. Roser Algué at juny 29th, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-29 20:25:00

SILENCI A MUNTANYA ?

Solem anar a la muntanya a buscar el silenci, però de vegades es fa difícil de trobar, perquè hi ha mil i un brogits que l’alteren encara que, si formen part de la natura, no trenquen l’encís propi de l’entorn. Dins d’aquest sac i podríem encabir-hi el zum-zum de les abelles i dels borinots que festegen les flors, els diferents cants d’ocell que, dins de cada espècie, es fan la competència intentant enamorar l’ocelleta més gentil, algun gos que borda en la llunyania demanant una mica d’atenció del seu amo... També hi podem incloure la remor del vent entre els arbres, minúscules campanetes de plata ”dringadores”. I si és a ple estiu, podrem afegir-hi el cant dels grills que ens fa endormiscar entre els pins.

Però també hi ha els sorolls de la civilització i aquests sí que desequilibren l’encant de la muntanya. Potser sentireu l’espetec d’algunes motos que, sovint no passen de ser afeccionats amb petits scuters devoradors d’asfalt. De tan en tan ens dona un petit ensurt algun avió que travessa el cel deixant un rastre de núvols artificials. També, d’alguna carretera llunyana, ens arriba el soroll somort de Fitipaldis de diumenge i, fins i tot, es pot escoltar el cloc-cloc de les pilotes de tenis d’algun partit entre “yupis” estressats. I. És clar, no ens hem d’oblidar de la xerradissa i de vegades cridòria de l’element humà. Molts han canviat l’estrident transistor per taps sonors a les orelles, com si necessitessin un amulet que els deslliures de no se sap quins hipotètics perills del silenci.

Si tot aquest enrenou el  fiquéssim en una coctelera musical, en sortiria una melodia tan dissonant que ens faria enyorar la pau d’un sofà còmode i un bon aparell d’alta fidelitat, on sonés alguna simfonia mozartiana  o alguna meravellosa ària de Verdi ; encara que haguéssim de canviar la ginesta florida, pels testos de geranis del balcó de casa i els cants dels ocells boscans, per les refilades dels canaris que, engabiats al terrat del veí, somnien volades imaginàries i llibertats impossibles.

M. Roser Algué Vendrells
Posted in M. Roser Algué at juny 29th, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-21 19:45:00

NIT  DE  SANT  JOAN

Nit màgica per a petits i grans;
fogueres, coets, coca i bon vi blanc,
la més alegre, la de més insomnis,
la més curta de totes les de l’any.


Dies ha que les colles de vailets
anaven recollint la fusta vella
que, després, sol cremar un xic somorta
allargant cap el cel, la mà vermella.


També llencem en aquesta foguera
allò que durant l’any ens ha fet mal
i ens netegem de totes les angúnies
amb la màgia de la nit de Sant Joan.


Diu una llegenda que la diada
és important pel qui està enamorat;
les parelles que junts saltin la flama...
per sempre més tindran felicitat!


M. Roser Algué Vendrells
Posted in M. Roser Algué at juny 21st, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-21 19:45:00

NIT  DE  SANT  JOAN

Nit màgica per a petits i grans;
fogueres, coets, coca i bon vi blanc,
la més alegre, la de més insomnis,
la més curta de totes les de l’any.


Dies ha que les colles de vailets
anaven recollint la fusta vella
que, després, sol cremar un xic somorta
allargant cap el cel, la mà vermella.


També llencem en aquesta foguera
allò que durant l’any ens ha fet mal
i ens netegem de totes les angúnies
amb la màgia de la nit de Sant Joan.


Diu una llegenda que la diada
és important pel qui està enamorat;
les parelles que junts saltin la flama...
per sempre més tindran felicitat!


M. Roser Algué Vendrells
Posted in M. Roser Algué at juny 21st, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-14 19:49:00

ESTIGUEU A L'AGUAIT,  DEMÀ HI HAURÀ 
UN  ECLIPSI  TOTAL  DE  LLUNA ...
Posted in M. Roser Algué at juny 14th, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-14 19:49:00

ESTIGUEU A L'AGUAIT,  DEMÀ HI HAURÀ 
UN  ECLIPSI  TOTAL  DE  LLUNA ...
Posted in M. Roser Algué at juny 14th, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-14 18:07:00


TEMPS  DE  PLUJA 
Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris. Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure  tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...i cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada com una etèria cabellera rosa.

Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.

De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com  quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat  fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors.

Posted in M. Roser Algué at juny 14th, 2011. Desactiva els comentaris.

Petiteses 2011-06-14 18:07:00


TEMPS  DE  PLUJA 
Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris. Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure  tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...i cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada com una etèria cabellera rosa.

Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.

De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com  quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat  fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors.

Posted in M. Roser Algué at juny 14th, 2011. Desactiva els comentaris.

« Older Entries

Newer Entries »