Expressions Lliures » M. Roser Algué

Petiteses 2010-06-29 17:00:00

Administrador — Tue, 29 Jun 2010 15:00:00 +0000

FIDELITAT (havanera)

Les havaneres són cançons marineres originàries de Cuba. Els catalans que anaven a l'illa les van portar a Catalunya i de seguida van arrelar a la nostra terra. Són cançons d'amor, de desamor, d'enyorança... Es canten en català i en castellà. Actualment es segueixen cantant, perquè agraden a tothom.

Tot i que són cançons populars, algunes són obra de compositors clàssics com Ravel o Bizet que en va incloure una (molt coneguda), a la seva òpera Carmen.

Hi ha un cert paralelisme entre l'havanera i el tango i d'altres ritmes caribenys. En aquest vídeo podreu escoltar-ne una que jo vaig fer la lletra i el folklorista sudamèricà ,Tito Corona, m'hi va posar la música. M'encantaria cantar-la enlloc de llegir-la, però no cal pas fer ploure més...

-Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

-Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

-Les barques de vela
tapen l'horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

-Roseta, la barca,
companya fidel,
de bogar cansada
s'ha tornat estel.

-Tota ella tremola
pintada d'enyor
i es mira amb tendresa,
el seu vell patró.

-Al matí a trenc d'alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

M. Roser Algué Vendrells

Us desitjo un bon estiu i que ens poguem retrobar al setembre.

Os deseo un feliz verano y espero que nos volvamos a encontrar en Septiembre.

Petiteses 2010-06-23 20:46:00

Administrador — Wed, 23 Jun 2010 18:46:00 +0000

L'ESPLUDANSA

L'Espludansa neix de la il·lusió de mestres i alumnes d'Esplugues per fer, des de les escoles, un entorn participatiu i mostrar-nos com som: una ciutat viva, divertida, participativa, integradora...I res millor que la dansa i els nens i nenes per a fer-ho possible. Es va fer a finals de maig a la plaça de Catalunya d'Esplugues. Hi van participar totes les escoles públiques de la vila i algunes de convidades, de pobles veïns, com la Sant Ildefons de Cornellà i l'escola Montserrat de Sant Just Desvern.

Es un acte d'agermanament per mitjà de la dansa. Els nens i nenes de segon de primària de cada escola van ballar, per separat, una dança diferent i, finalment, van fer una dança tots plegats, però a cada rotllana hi havia nens i nenes de totes les escoles. Ara eren només un grup d'amics i amigues que ballaven la dansa Maïm Maïm...

Jo vaig tenir la gran satisfacció de presentar aquest acte i us puc dir que m'ho vaig passar d'allò més bé, va ser una exprriència molt gratificant. Us he posat aquesta foto de la dansa conjunta, perquè pogueu admirar aquest paisatge tant bonic dels nostres infants dansaires. Si la voleu veure més bé, cliqueu sobre la foto. L'alcaldesa, l'inspector i el regidor d'ensenyament, van repartir obsequis als nens i nenes.

M. Roser Algué Vendrells

Petiteses 2010-06-13 20:16:00

Administrador — Sun, 13 Jun 2010 18:16:00 +0000

LA GINESTA
(JOAN MARAGALL)

Aquest 2010, fa 150 anys que va néixer Joan Maragall, un dels nostres grans poetes modernistes i per això m'agradaria llegir un poema seu, per fer-li un petit homenatge.

L'estiu ja treu el nas! encara que amb el temps que ha fet fins ara... però sembla que ja és vol despertar. Així doncs, he pensat en el poema "la ginesta", perquè és ara quan aquest arbust fa la seva florida...

Estic segura que si aneu a passejar per la muntanya, quedareu extasiats amb la seva olor i el seu color d'un groc flamejant...

-La ginesta altra vegada
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve el temps de la calor.

-Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat;
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

-Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplandent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

-Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.

-Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu,
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

-Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a correr avall.
(Joan Maragall)

M. Roser Algué Vendrells

Petiteses 2010-06-06 20:58:00

Administrador — Sun, 06 Jun 2010 18:58:00 +0000

JOCS FLORALS

Un divendres de maig, l' escola Lola Anglada del meu poble, celebrava l'entrega de premis dels jocs florals, als nenes i nenes i em van demanar si podia anar a explicar el meu conte "la kika no s'agrada". Jo els vaig comentar que potser no tindria el mateix interès pels petits que pels més grans ( en principi està adreçat a infants de 7, 8, 9 anys). Em van dir que no hi havia cap problema, ja que tots havien treballat els valors que el conte volia transmetre.

Tots els nens i nenes es van reunir al "porxo" del pati (des de p3 fins a 6è) i jo em vaig asseure sobre una taula, per poder-los observar bé, mentre explicava el conte... Va ser una experiència molt bonica, ja que em van escoltar amb molt de silenci i això sempre és gratificant.

En acabar em van obsequiar amb una planta i també en van tenir una , a més d'un diploma, tots els nens i nenes premiats. Després, els més grans, em van fer una petita entrevista per la revista de l'escola.

Des del primer moment va haver-hi molt bona conexió, tant amb els infants com amb els/les mestres. Per a mi va ser una tarda molt agradable i espero que per a tota l'escola, també. Us en deixo unes quantes fotos... Per cert, una nena d'aquesta escola va guanyar el premi Pilarín Bayés, de contes infantils.

M. Roser Algué Vendrells

Petiteses 2010-05-28 18:00:00

Administrador — Fri, 28 May 2010 16:00:00 +0000

Miguel Hernández

Continuo practicant els vídeos i aquest cop ho torno a fer amb un poema de Miguel Hernández. De tant en tant m'agrada fer coses que entengui tothom. Espero que us agradi.

M. Roser Algué vendrells

Petiteses 2010-05-02 21:40:00

Administrador — Sun, 02 May 2010 19:40:00 +0000

METÀFORA

Dins una verda prada

molt propera al camí,

tot de cavalls pasturen;

pas allà, pas aquí...

Enmig d’ells, una euga,
tota altiva i senyora

i al seu darrera un poltre
com petita penyora.

Té un, dos o tres dies,
i va seguint la mare
amb passos poc segurs,
tambalejant-se encara.

El petit ve que es cansa,
s’ajau i s’endormisca;
l’euga, que sembla mansa,
no es mou del seu costat.

Més enllà, amb gran cridòria,

un grup de jovenalla,
quasi uns infants diria,

s’empaiten dins dels prats.

La vida mai s’atura;
la jove mare euga,
amb el seu petit poltre,
reposen uns instants.

I als camps d'allà a la vora,
a l’hora del capvespre,

uns vailets de pell tendra
juguen a fer-se grans.

M. Roser Algué Vendrells

Petiteses 2010-04-23 09:00:00

Administrador — Fri, 23 Apr 2010 07:00:00 +0000

ROSES I MÉS ROSES...

El temps passa volant i, com cada any, torna a venir Sant Jordi carregat de roses i de llibres.

Sant Jordi es una de las fiestas más populares en Cataluña. Los varones regalan rosas a las muchachas que aman, en recuerdo de una popular leyenda de un caballero (Sant Jordi), que salva a una princesa de las fauces de un dragón. A cambio, ellos reciben un libro, pues este dia coincide con el aniversario de la muerte de Miguel de Cervantes. Así pues, el 23 de abril, en mi país, es el dia del libro y de la rosa. Es una tradición que ha traspasado nuestras fronteras y ha llegadon hasta Japón...

Coincidiendo con la llegada del buen tiempo, las calles se llenan de personas que pasean, comprando y luciendo los obsequios recibidos, ya que las calles lucen muy bonitas con tantas flores y tanta literatura...

Hoy he hecho un video con muchas rosas y la lectura es bilingüe. Primero leo un poema en catalán "et portaré una rosa"( te traeré una rosa), de Josep M. Andreu y luego un par de "cuartetos del transeunte", del poeta cubano José Angel Buesa. La música es del compositor español Manuel de Falla. Espero que os guste.

Et portaré una rosa,
que l'abril ja ha tret florida;
ja veus que és poca cosa,
però una rosa l'amor crida.

Et portaré una rosa,
que perfumi el teu somriure
i que t'ompli la mirada
del matí fins a la nit.

Et potaré una rosa,
que una rosa és alegria;
i fa, quan te la poses
la millor claror del dia.

Et portaré una rosa,
la més roja i la més viva,
que et farà encara sentir
la rosada del matí.

Et portaré una rosa,
que perfumi el teu somriure,
que t'ompli la mirada
i que et doni el goig de viure.

Et portaré una rosa,
que batega i que respira
i que fa l'aire suau...
una rosa i un cel blau.

Josep M. Andreu

Yo pensé que el rosal, agradecido,
se llenava de rosas para ti solamente.
Y hoy florece de nuevo, despues que tu te has ido.
Y eso es casi tan triste como que estés ausente.

Sonrie, jardinera, si en el surco te inclinas
y buscas el secreto profundo de las cosas;
No pienses que las rosas se afean con espinas,
sinó que las espinas se embellecen con rosas.

José Angel Buesa

M. Roser Algué Vendrells

Petiteses 2010-04-22 21:11:00

Administrador — Thu, 22 Apr 2010 19:11:00 +0000

Petiteses 2010-04-10 21:45:00

Administrador — Sat, 10 Apr 2010 19:45:00 +0000

GRÀCIES...

Aquest video és per a tothom que passi per aquest blog, però especialment per les amigues que em visiten d'altres països i fan l'esforç d'intentar entendre els meus posts. Ho dic perquè és en castellà i jo llegeixo un poema de Miguel Hernández. Gràcies a totes, ja que "de bien nacidos, es ser agradecidos".

Mira hermano, en nuestro valle
se me perdieron dos lágrimas...
Las más grandes que tenia,
y yo no puedo buscarlas.
Mira hermano, corre al valle
y búscalas en las granas...
No vayas a confundirlas
con el mijo de la escarcha;
mis lágrima son más puras
y amargas que las del alba.
Tal vez por ser muy espesas
se han convertido en luciérnagas.
A estrellitas se metieron
tal vez por ser muy ingrávidas...
Búscalas de todos modos,
y, cuando las halles, guárdalas
en dos cajitas, hermano,
como para niñas, blancas.

MIGUEL HERNÁNDEZ

M. Roser Algué Vendrells

Petiteses 2010-04-07 19:55:00

Administrador — Wed, 07 Apr 2010 17:55:00 +0000

MINIVACANCES AMB LLUNA

Els primers dies de Setmana Santa, vaig estar fent camí per uns indrets del nostre país que, normalment, són força àrids(Calonge de Segarra). Aquest any, però, el paisatge era d'allò més verd i per tot arreu trobaves reguerons d'aigua. Aquests són uns dies que pots anar tranquil·lament pels llocs, ja que no hi ha aglomeracions de gent, ni caravanes de cotxes. A més, com que aquesta setmana sempre fa el ple la lluna, també es pot gaudir del paisatge a la nit. Hi ha tanta claror que, fins i tot pots fer passejades sense ensopegar amb les pedres dels camins que, per cert, ja en queden ben pocs perquè l'asfalt els està envaint. La lluna plena, amb l'encís del seu cercle màgic, vigila el descans dels qui hem tingut la bona pensada d'escollir el turisme rural com a lloc de descans i completa el fascinant quadre d'aquest paisatge, veritable regal de la natura.

Hi ha qui es pregunta per què la Pasqua no es mai la matèixa data... molt senzill, és el diumenge després de la lluna plena de març que, gairebé sempre, s'escau a l'abril.

Les fotos són del lloc on vaig fer estada (cal Ros). Van quedar una mica d'estar per casa, doncs amb una càmera senzilla és difícil captar la lluna plena i l'artista tampoc és que sigui gaire "professional".

M. Roser Algué Vendrells