Expressions Lliures » M. Roser Algué

Expressions Lliures » M. Roser Algué http://expressions.pilaners.net gent i opinions d'Esplugues de Llobregat Tue, 07 Feb 2012 12:56:51 +0000 en hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.3.1 Petiteses 2012-02-04 22:14:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/02/la-pendre-un-bon-grapat-de-la-neu-mes.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/02/la-pendre-un-bon-grapat-de-la-neu-mes.html#comments Sat, 04 Feb 2012 20:14:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=ac0cdcc55b72423a71cee3e5f07585c6

LA NEU

Pendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d'una capsa.
Quan vingui l'estiu
que fa calorassa,
la neu em podrá
refrescar la cara.

El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m'ho crec!
Ves, com s'ho faria!
Tancant be la capsa,
com s'escaparia?

Joana Raspall
(quan ja havia editat el meu post he trobat aquest poema infantil de la Joana Raspall i he pensat que amb la nevada, estaria bé. ja veureu que no es poden posar comentaris...

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/02/04/petiteses-2012-02-04-221400/feed/ 0 Petiteses 2012-02-04 22:08:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/02/un-la-parelleta-petita-lemporda-es.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/02/un-la-parelleta-petita-lemporda-es.html#comments Sat, 04 Feb 2012 20:08:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=eb83e0ac12174a7f2b59067e217902e7 UN NADÓ, UN POEMA--2

(la parelleta)

PETITA I BONICA

L'Empordà és fruit de l'amor

d'un pastor i una sirena,

així ens ho diu la cançó...

emblema d'aquesta terra.

Tot seguint la tradició

la nostra jove parella,

després d'un nen molt bufó

ara tenen una nena...

És blanqueta i riallera

i bonica co un sol,

a la petitona estrella

bé caldrà posar-li un nom

Com li direm a la nena?

i és que n'és tant d'eixerida,

que ja tothom l'anomena...

la princeseta Idolina

M. Roser Algué Vendrells ( juny 1997)

(Idolina és un nom portuguès)

]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/3009349788777027089/comments/default 0 Petiteses 2012-01-29 10:00:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/com-que-sembla-que-lhivern-ara-ja-sha.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/com-que-sembla-que-lhivern-ara-ja-sha.html#comments Sun, 29 Jan 2012 08:00:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=791bcc7e12aac09a7a105207cb7021f2 Com que sembla que l'hivern ara ja s'ha decidit a venir-nos a veure i quedar-se, he volgut posar aquí aquesta "nit a la masia", un poema d' hiverns, d'un passat que ens porta bons records , si som de la quinta dels que en tenim un bon feix per explicar.

La escrit l'amiga Imma Cauhé del blog Viatges i altres. És filla de la coneguda i excel·lent poetessa de Sant Feiu de Llobregat, la Joana Raspall. Ella no si dedica , però de tant en tant, podem veure que la genètica, sovint es fa palesa ...

Aquesta era la masia de la seva família, a Gelida.

UNA NIT A LA MASIA

Allà esperant l'escalfor

d'aquell vell escalfapanxes,

recordant les nits alegres

que vivíem amb els pares,

cremant vells ceps de la vinya

i a les brases fent torrades,

botifarra i cansalada.

Els germans allà jugàvem:

penyores i jocs de taula,

en el foc que il·luminava

hi miràvem flamarades.

No toquis els troncs encesos

i ves en compte amb les brases,

pensa que surten guspires

i et poden saltar a la cara!

Quines nits més amoroses...

Per distreure la mainada,

eren contes i joguines

i cançons desafinades.

Les flames de les espelmes

movent-se desesperades,

amb moviment de va i ve

seguint la música ballen.

Arriba la negra nit,

tots cansats per la vetllada,

sense ni tele ni ràdio

ja s'ha adormit la canalla.

Imma Cauhé]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/8866114720322674175/comments/default 0 Petiteses 2012-01-26 18:57:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/blog-post_26.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/blog-post_26.html#comments Thu, 26 Jan 2012 16:57:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=8679b2564bd26d166aee204fd609c237 ]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/5728250821857854333/comments/default 0 Petiteses 2012-01-22 10:00:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/certamen-infantil-i-juvenil-ja-fa-un.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/certamen-infantil-i-juvenil-ja-fa-un.html#comments Sun, 22 Jan 2012 08:00:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=f6b2f8eacbce83202ba67c4f825b76db CERTAMEN DE POESIA
(infantil i juvenil)

Ja fa un temps que col·laboro amb la revista digital Lo Càntich. Aquest any passat van organitzar un concurs de poesia infantil i juvenil i jo vaig formar part del jurat. Ara han editat un poemari amb tots els poemes premiats i finalistes, per tal que cadascun dels participants en tingui un record. Van ser molt amables i em van oferir fer el pròleg . A mi, em va fer molta il·lusió.

http://www.bubok.es/libros/208824/Silenci-Sensacional----poemari

Pròleg

Fer el pròleg d’aquest recull de poemes infantils i juvenils...Tot un repte!
Però he pensat que la poesia em volia fer un regal, perquè jo sempre me l’he estimada molt i he procurat que els infants i adolescents, tinguessin una actitud poètica davant la vida.

A les meves classes les parets estaven plenes de poemes, com si fossin quadres, tant se val l’edat de l’alumnat. Puc presumir que, fins i tot els més petits, aprenien a llegir bo i contemplant-los. Solíem jugar a veure qui trobava el poema que jo llegia i estic molt satisfeta dels resultats obtinguts. Qualsevol tema que tractàvem a la classe tenia el seu poema i si no en trobàvem cap, ens l’inventàvem. Quan els llegia a la classe, em deien:- “ Roser, es nota que sents el que estàs llegint”... Penso que d’això es tracta, de saber-ho transmetre.

Però, és clar, també havien d’aprendre a fer- ne... Hi ha molts exercicis que ho permeten, però jo preferia que s’expressessin lliurement, sense dirigir-los. Després els ajudava a acabar-los d’arrodonir i, a més a més, cada any fèiem l’àlbum de poemes de la classe.

Si que recordo una activitat, una mica guiada. Quan en Miquel Martí i Pol va fer setanta anys, amb el títol del seu poema “Plou i fa sol”, cadascú se’n va inventar un de diferent i en vam fer un recull per felicitar-lo.Va ser una activitat molt maca.

M’oblidava que aquest és un concurs de poesia digital...i sembla que l’ordinador no és massa poètic...però si aconseguim que els infants i adolescents siguin sensibles, el llapis, el bolígraf o l’ordinador, només seran els estris que us facilitaran compartir amb els altres els vostres sentiments.

Moltes felicitats a tots i a totes, ja que pel sol fet de participar, demostreu que teniu un gran cor amb molts calaixets per guardar-hi tot el que us ha impressionat en alguna ocasió ...

I, sisplau, no us quedeu aquí...Us llenço un petit repte, com si fos una pilota:

Poesia , busca poetes i poetesses per transmetre a tothom un xic de sensibilitat...qui l’entoma?

M. Roser Algué VEndrells

Avui el poso aquí, perquè si l'adquiriu, podreu veure la qualitat dels poemes i és que els infants i joves també tenen moltes coses per dir i saben compartir sentiments. Si voleu saber com aconseguir-lo, cliqueu el link que hi ha sota el llibre. Espero que tot plegat us agradi...

]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/6831415996435435404/comments/default 0 Petiteses 2012-01-22 10:00:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/certamen-infantil-i-juvenil-ja-fa-un.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/certamen-infantil-i-juvenil-ja-fa-un.html#comments Sun, 22 Jan 2012 08:00:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=f6b2f8eacbce83202ba67c4f825b76db CERTAMEN DE POESIA
(infantil i juvenil)

Ja fa un temps que col·laboro amb la revista digital Lo Càntich. Aquest any passat van organitzar un concurs de poesia infantil i juvenil i jo vaig formar part del jurat. Ara han editat un poemari amb tots els poemes premiats i finalistes, per tal que cadascun dels participants en tingui un record. Van ser molt amables i em van oferir fer el pròleg . A mi, em va fer molta il·lusió.

http://www.bubok.es/libros/208824/Silenci-Sensacional----poemari

Pròleg

Fer el pròleg d’aquest recull de poemes infantils i juvenils...Tot un repte!

Però he pensat que la poesia em volia fer un regal, perquè jo sempre me l’he estimada molt i he procurat que els infants i adolescents, tinguessin una actitud poètica davant la vida.

Moltes felicitats a tots i a totes, ja que pel sol fet de participar, demostreu que teniu un gran cor amb molts calaixets per guardar-hi tot el que us ha impressionat en alguna ocasió ...

I, sisplau, no us quedeu aquí...Us llenço un petit repte, com si fos una pilota:

Poesia , busca poetes i poetesses per transmetre a tothom un xic de sensibilitat...qui l’entoma?

M. Roser Algué VEndrells

]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/6831415996435435404/comments/default 0 Petiteses 2012-01-22 02:41:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/blog-post.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/blog-post.html#comments Sun, 22 Jan 2012 00:41:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=e6e5bbd9a678f2f233c12d3444e504b9 ]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/4802750109477519361/comments/default 0 Petiteses 2012-01-14 23:04:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/any-flors.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/any-flors.html#comments Sat, 14 Jan 2012 21:04:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=6af73faaf234a7835e962977f84f5ee5 ANY NOU, PRIMERES FLORS.

Som al gener i quan ens pensàvem que passaríem de la tardor a la primavera, sembla que en alguns llocs comença a treure el nas l'hivern. Les primeres flors de l'any (d'un àrbre fruiter), van obrint-se camí, contemplant embadalides un paisatge mai vist, però ja intuït en la història genealògica de l'arbre, que la natura ha anat forjant any rera any...i no voldríem pas que de cop i volta unes glaçades engelosides, malmetessin aquests petits tresors, font de vida. Després vindran les abelles a libar el seu deliciós nèctar i fabricaran una mel, que els àngels i cantaran...

Doncs sí, els ametllers ja comencen a ser una delícia per a la vista i l'olfacte.

La nostra llengua és molt rica en refranys i dites que de vegades es contradiuen, però aquest cop ens en regala una, que només cal alçar la vista per comprovar la seva veracitat :

PEL GENER,
FLOREIX L'AMETLLER.

Dolçor de mel

taques de neu rosada;

Flors d'ametller.

M. Roser Algué Vendrells
***Per a la Carme, que avui fa un canvi important de dècada...

Col·lecionista de sentiments

d'il·lusions i de tendreses,

de somnis i d'aquarel·les,

de colors, de llums, de sols,

de nits, de llunes i estrelles

i de flors fetes ramells...

Carme, tu sempre ens sorprens,

col·leccionant bons moments!

]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/8695396250457590373/comments/default 0 Petiteses 2012-01-05 21:44:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/records.html http://petitesesroser.blogspot.com/2012/01/records.html#comments Thu, 05 Jan 2012 19:44:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=2c465abb5915013e81b3f76d4ec45a38 3 - RECORDS DE REIS...

1r - Quan jo era petita , a casa, érem pobrets i alegrets i , es clar, els reis una mica minsos. Recordo que l'endemà de la Festa, totes les nenes portàvem les joguines a l'escola. Com que vivia en una colònia tèxtil, hi havia molta diferència entre el que duiem unes i altres. Algunes companyes eren filles de families amb possibles ( els que manaven) i estaven especialment afavorides per ses Majestats...Recordo, sobretot, unes nines de somni, equipades amb tots els complements possibles i la cosa anava degenerant a mida que l'estatus social era més baix... Jo que des de ben petita tenia un de sentit de la justícia força arrelat (tot i no ser-ne conscient), no entenia aquestes diferències que no tenien res a veure amb portar-se bé (com era el meu cas) o no... Fins que un any , que les minses joguines anaven acompanyades d'una carta dels Reis, vam reconèixer la lletra del pare...

Recordo que per a mi va ser com un alliberament i vaig tenir la resposta a un munt de preguntes...Jo tenia cinc anys!!! Els germans ho vam acceptar molt bé. Els anys següents, jugàvem a veure qui trobava algun paquet sorpresa i la il·lusió era la mateixa...

2n - La primera vegada que vaig veure els Reis tenia nou anys, anaven amb cavalls i només els acompanyaven els tres patges. Aleshores vivíem a un poblet de la Segarra i recordo que plovia a bots i barrals i tot era bastant fosc. Mai més vaig sentir l'emoció d'aquella nit rúfola, que malgrat està de tornada de tot, era una escena tan autèntica , que va ser una nit de Reis de les que guardo més bon record...

3r - Aquesta és una anècdota de gran, quan ja era tota una mestra d' escola. Sempre que puc vaig a veure la cavalcada del poble i un any estava molt a prop del lloc per on havien de passar els Reis per pujar a l'ajuntament. De cop i volta , veig que el blanc ve tot decidit , em dóna la mà i em diu:- Ja s'ha portat bé aquesta senyoreta? No us enganyo si us dic que vaig sentir una esgarrifansa ... Tots els infants que hi havia a la vora es van quedar bocabadats de la meva familiaritat amb personatges tan importants (era un pare de l'escola , és clar)... Perquè veieu que les il·lusions no tenen edat !!!

Que els Reis us portin molts regalets ( o potser carbó)... i que , a més d'aquesta nit, mantingueu sempre la il·lusió per les coses.

M. Roser Algué Vendrells

Quan ja estava a punt d'acabar el post he trobat aquest poema de la Dolors Montserdà ( 1945-1919),
que jo gairebé me'l sé de memòria i no recordo on el vaig aprendre. M'ha semblat que estaria bé posar-lo un dia de Reis... això si, tingueu els "klinex" a l'abast de la mà...

LA NIT DE REIS

Dins d’un piset xic i pobre / que hi ha a peu pla d’un terrat, / treballa una pobra dona, / treballa sense parar.

Si algun cop minven ses forces, / no desmaia, no, que sap / que al mirar a sa filleta, / les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen / que hermosa ha estat sens igual: / avui d’aquella hermosura / sols per record li han quedat, / unes trenes ondejades, / negres, sedoses, brillants, / que, a l’estendre’s damunt d’ella / a besar ses plantes van.

La nit de Reis n’és vinguda, / i sembla que amb més afany, / treballa la pobra mare, / tot mirant-se el seu infant.

-Mareta, li diu la nina, / fiqueu-me al llit, que és prou tard, / i tinc por vindran los Reis / i encara no hi hauré anat.

-Qui sap si vindran, filleta! / lo nostre pis, és tan alt!

-Prou, com que baixen del cel, / ja els hi ve bé de passar! / i a fe mare que els espero / amb gran desig aquest any. / Vull que em portin una nina / com aquella que hi ha a baix!

-Les nines, són per les nenes / que ja res falta els hi fa; / tu fill meu, que estàs descalça / los hi tens que demanar / que et portin sabates noves.

-Ai, mare, no em feu plorar! / ja n’estic aconhortada / de caminar a peu descalç, / de portar robeta vella, / de morir-me treballant; / però que em dugan la nina / que jo sempre he demanat! / Des de l’any que van portar-la / a la nena que està a baix, / jo hi he pensat cada dia, / jo de nit l’he somniat. / Ai, mare, i que n’és d’hermosa! / i que bonica que va! / Té una careta tan fina, / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita, / que fins dentetes hi ha! / Obre els ulls quan està dreta, / i, per dormir, els té tancats, / té uns cabellets com de seda / i els té rossos i rissats, / porta lo vestit amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero, i fins guants! / Jo en vull una com aquella, / que tot l’any l’he demanat! / puix si demà quan me llevi, / la nina no haig de trobar, / com que de nit la somnio, / la toco i la duc a braç, / pregaré a Déu que al dormir-me / mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare, / del fons del cor arrencat, / i agafant a sa filleta / i estrenyent-la amb fort abraç: / -Vés-te’n al llit, amor meva / li digué amb febrós afany, / vés, mes a Déu no demanis / que no et vulla despertar, / que la nina que tu esperes, / com la desitges tindràs.

Quan tot just lo dia apunta, / ja la nena s’ha llevat; / plora i riu i salta i brinca, / i el que li passa no sap. / Li han portada aquella nina / que ella tant ha demanat: / li han portada i té la cara / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita / que fins dentetes hi ha! / porta vestidet amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero; i fins guants!

Res li manca, res li manca / de quant ella ha demanat; / sols li falten a la mare, / les trenes negres, brillants, / que fins a terra arribaven, / que hermosejaven son cap, / que entre mig de sa pobresa / les havia tant guardat!”

Dolors Montserdà

]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/833486972028582321/comments/default 0 Petiteses 2011-12-22 18:48:00 http://petitesesroser.blogspot.com/2011/12/aquest-primer-fet-amb-el-paint-es-per.html http://petitesesroser.blogspot.com/2011/12/aquest-primer-fet-amb-el-paint-es-per.html#comments Thu, 22 Dec 2011 16:48:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=6a12b5811951e07e0c4a26a6a142c7d4

Aquest primer dibuix fet amb el Paint, és per desitjar-vos a tots i totes un BON NADAL i un BON ANY i que es facin realitat tots

els vostres somnis.

La mar en calma,

silenci blau,

l'estrella brilla...

És Nadal !

M. Roser Algué Vendrells

]]> http://petitesesroser.blogspot.com/feeds/3876343766006715676/comments/default 0