Expressions Lliures

FIDELITAT (havanera)

Les havaneres són cançons marineres originàries de Cuba. Els catalans que anaven a l'illa les van portar a Catalunya i de seguida van arrelar a la nostra terra. Són cançons d'amor, de desamor, d'enyorança... Es canten en català i en castellà. Actualment es segueixen cantant, perquè agraden a tothom.

Tot i que són cançons populars, algunes són obra de compositors clàssics com Ravel o Bizet que en va incloure una (molt coneguda), a la seva òpera Carmen.

Hi ha un cert paralelisme entre l'havanera i el tango i d'altres ritmes caribenys. En aquest vídeo podreu escoltar-ne una que jo vaig fer la lletra i el folklorista sudamèricà ,Tito Corona, m'hi va posar la música. M'encantaria cantar-la enlloc de llegir-la, però no cal pas fer ploure més...

-Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

-Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

-Les barques de vela
tapen l'horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

-Roseta, la barca,
companya fidel,
de bogar cansada
s'ha tornat estel.

-Tota ella tremola
pintada d'enyor
i es mira amb tendresa,
el seu vell patró.

-Al matí a trenc d'alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

M. Roser Algué Vendrells

Us desitjo un bon estiu i que ens poguem retrobar al setembre.

Os deseo un feliz verano y espero que nos volvamos a encontrar en Septiembre.

L'ESPLUDANSA



Jo vaig tenir la gran satisfacció de presentar aquest acte i us puc dir que m'ho vaig passar d'allò més bé, va ser una exprriència molt gratificant. Us he posat aquesta foto de la dansa conjunta, perquè pogueu admirar aquest paisatge tant bonic dels nostres infants dansaires. Si la voleu veure més bé, cliqueu sobre la foto. L'alcaldesa, l'inspector i el regidor d'ensenyament, van repartir obsequis als nens i nenes.

M. Roser Algué Vendrells

-La ginesta altra vegada
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve el temps de la calor.

-Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat;
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

-Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplandent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

-Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.

-Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu,
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

JOCS FLORALS

Un divendres de maig, l' escola Lola Anglada del meu poble, celebrava l'entrega de premis dels jocs florals, als nenes i nenes i em van demanar si podia anar a explicar el meu conte "la kika no s'agrada". Jo els vaig comentar que potser no tindria el mateix interès pels petits que pels més grans ( en principi està adreçat a infants de 7, 8, 9 anys). Em van dir que no hi havia cap problema, ja que tots havien treballat els valors que el conte volia transmetre.

Des del primer moment va haver-hi molt bona conexió, tant amb els infants com amb els/les mestres. Per a mi va ser una tarda molt agradable i espero que per a tota l'escola, també. Us en deixo unes quantes fotos... Per cert, una nena d'aquesta escola va guanyar el premi Pilarín Bayés, de contes infantils.

Miguel Hernández

Continuo practicant els vídeos i aquest cop ho torno a fer amb un poema de Miguel Hernández. De tant en tant m'agrada fer coses que entengui tothom. Espero que us agradi.

M. Roser Algué vendrells

METÀFORA

ROSES I MÉS ROSES...

El temps passa volant i, com cada any, torna a venir Sant Jordi carregat de roses i de llibres.

Sant Jordi es una de las fiestas más populares en Cataluña. Los varones regalan rosas a las muchachas que aman, en recuerdo de una popular leyenda de un caballero (Sant Jordi), que salva a una princesa de las fauces de un dragón. A cambio, ellos reciben un libro, pues este dia coincide con el aniversario de la muerte de Miguel de Cervantes. Así pues, el 23 de abril, en mi país, es el dia del libro y de la rosa. Es una tradición que ha traspasado nuestras fronteras y ha llegadon hasta Japón...

Coincidiendo con la llegada del buen tiempo, las calles se llenan de personas que pasean, comprando y luciendo los obsequios recibidos, ya que las calles lucen muy bonitas con tantas flores y tanta literatura...

Hoy he hecho un video con muchas rosas y la lectura es bilingüe. Primero leo un poema en catalán "et portaré una rosa"( te traeré una rosa), de Josep M. Andreu y luego un par de "cuartetos del transeunte", del poeta cubano José Angel Buesa. La música es del compositor español Manuel de Falla. Espero que os guste.

Et portaré una rosa,
que l'abril ja ha tret florida;
ja veus que és poca cosa,
però una rosa l'amor crida.

Et portaré una rosa,
que perfumi el teu somriure
i que t'ompli la mirada
del matí fins a la nit.

Et potaré una rosa,
que una rosa és alegria;
i fa, quan te la poses
la millor claror del dia.

Et portaré una rosa,
la més roja i la més viva,
que et farà encara sentir
la rosada del matí.

Et portaré una rosa,
que perfumi el teu somriure,
que t'ompli la mirada
i que et doni el goig de viure.

Et portaré una rosa,
que batega i que respira
i que fa l'aire suau...
una rosa i un cel blau.

Josep M. Andreu

Yo pensé que el rosal, agradecido,
se llenava de rosas para ti solamente.
Y hoy florece de nuevo, despues que tu te has ido.
Y eso es casi tan triste como que estés ausente.

Sonrie, jardinera, si en el surco te inclinas
y buscas el secreto profundo de las cosas;
No pienses que las rosas se afean con espinas,
sinó que las espinas se embellecen con rosas.

José Angel Buesa

M. Roser Algué Vendrells

GRÀCIES...

Aquest video és per a tothom que passi per aquest blog, però especialment per les amigues que em visiten d'altres països i fan l'esforç d'intentar entendre els meus posts. Ho dic perquè és en castellà i jo llegeixo un poema de Miguel Hernández. Gràcies a totes, ja que "de bien nacidos, es ser agradecidos".



Mira hermano, en nuestro valle
se me perdieron dos lágrimas...
Las más grandes que tenia,
y yo no puedo buscarlas.
Mira hermano, corre al valle
y búscalas en las granas...
No vayas a confundirlas
con el mijo de la escarcha;
mis lágrima son más puras
y amargas que las del alba.
Tal vez por ser muy espesas
se han convertido en luciérnagas.
A estrellitas se metieron
tal vez por ser muy ingrávidas...
Búscalas de todos modos,
y, cuando las halles, guárdalas
en dos cajitas, hermano,
como para niñas, blancas.

MIGUEL HERNÁNDEZ

M. Roser Algué Vendrells