Expressions Lliures

gent i opinions d’Esplugues de Llobregat
  • rss
  • Home
  • expressions…
  • Cultura Popular

Petiteses 2010-03-01 22:15:00

Administrador | 1 març 2010
REFLEXIÓ SOBRE LA POESIA

No puc pas evitar de començar així:” ¿què és poesía? Poesía eres tu” (Bequer).

Jo penso que per fer poesia calen dues coses importants: Tenir alguna cosa per transmetre(sentiment) i saber-ho transmetre (tècnica). Hi ha qui té molt per dir i no sap explicar-se, i qui s’explica molt bé, però no té gran cosa a dir...Jo, si he de triar, prefereixo que predomini el sentiment.

Potser també cal tenir necessitat d'expressar-se. El poeta xec Rilke, en el llibre cartes a un jove poeta, li diu: ”no escriguis poesia, si no tens necessitat de fer-ho”. Jo, aquí, discrepo una mica, ja que crec que pots escriure’n només pel gust de fer-ho, perquè t’agrada compartir sensibilitats.

També diria, que la poesia és una actitud davant la vida. És anar pel món observant el que passa al nostre entorn, perquè les persones i les coses ens transmeten missatges, i un cop els hem fet nostres, podem fer-ne partícips als altres. A mi m’agrada molt aquella frase que diu:
“APRENDRE A MIRAR ÉS APRENDRE A ESTIMAR"
.

I no necessàriament el poeta, a d’escriure poemes i a l’inrevés, hi ha qui escriu poesia i té molt poc de poeta. És clar que això és molt relatiu, però per a mi, té molt a veure amb la sensibilitat i l’estètica. I per sensibilitat entenc no quedar-se indiferent davant les coses, tant si són positives com negatives.

També voldria parlar de la interpretació de la poesia. És fiable? i tenim dret? A vegades és fàcil saber que ens vol dir l’autor/a, però sovint cada lector/a en té la seva pròpia visió.

I, finalment, penso que la poesia s’escriu principalment per ser llegida, ja que quan passa a ser poesia escoltada, depenem molt del sentiment que hi posi la persona que en fa la lectura.
M.Roser Algué Vendrells

Comments
No Comments »
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-02-21 20:54:00

Administrador | 21 febrer 2010


ANIVERSARIS
Demà, 22 de febrer, farà 25 anys que va morir el poeta , dramaturg i novelista català, Salvador Espriu. Va néixer a Santa Coloma de Farners, però descansa al cementiri d'Arenys de Mar.

En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. ( ARENYS)
Com a homenatge, una petita mostra dels seus poemes:

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

CEMENTIRI DE CINERA
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.

M. Roser Algué Vendrells
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-02-09 22:53:00

Administrador | 9 febrer 2010


ANTONIO MACHADO
I el 22 de febrer també és l’aniversari de la mort del poeta Antonio Machado. Va néixer a Sevilla i va morir a Cotlliure on, prop del mar, hi ha la seva tomba. Durant uns anys va fer estada a Segovia, y la casa on va viure, ara és un museu. Com que és un dels meus poetes preferits en llengua castellana, li vull fer un petit homenatge amb aquests fragments d'alguns dels seus poemes:

*Todo pasa y todo queda
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos
caminos sobre la mar.

*Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a cruzar.
Caminante no hay camino,
sinó estelas en la mar.

*He andado muchos caminos,
he abierto muchas veredas,
he navegado en cien mares
y atracado en cien riberas.

*Yo voy soñando caminos
de la tarde, las colinas
doradas, los verdes pinos
las polvorientas encinas...
A donde el camino irá?

*Dice una voz popular:
¿Quien me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?

En su tumba reza el siguiente epitafio:

*Y cuando llegue el último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontrareis a bordo ligero de equipaje
casi desnudo, como los hijos del mar.


El poeta català Miquel Martí i Pol, li va dedicar aquestes sentides paraules:

No t’he dut flors, Antonio, t’he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura.Compartir-te
ha estat deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell com una criatura.
No t’he dut res Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m’ha vist créixer
i prop del qual confio morir
dençà que he vist que tu m’hi acompanyaves

A la butxaca del seu abric si va trobar un últim vers:

" Estos días azules y este sol de la infancia"

M. Roser Algué Vendrells
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-02-08 23:08:00

Administrador | 8 febrer 2010

"NORMALITAT"
(Experiencia literaria en una penitenciaría )
Fa uns dies, la bibliotecària d’una presó de joves va fer un taller d’escriptura amb uns quants nois. Com que es va assabentar de la meva modesta incursió en el món literari, em va demanar si volia anar a fer una xerrada com a cloenda. Ella creia que els hi podria aportar alguna cosa.
Jo, que ja coneixia una mica el món penitenciari, però dels adults, no la part juvenil, li vaig dir que hi aniria amb molt de gust.
La veritat és que vaig quedar gratament sorpresa. Vaig descobrir un jovent molt respectuós i educat ( va ser difícil evitar de fer comparacions amb alguns elements que trobes a fora). Em van escoltar amb atenció i van fer moltes preguntes que demostraven les seves inquietuds i el seu interès, tant per l’escriptura com per la lectura. En alguns moments la conversa va tenir fins i tot un caire filosòfic. Jo en cap moment havia pensat que parlaríem de Kant o de Goette.
Vam llegir alguns dels treballs que havien fet i, deixant de banda la perfecció en la forma, els continguts eren tots molt coherents i creatius i amb un sentit més profund del que és habitual en joves d’aquesta edat. Suposo que la privació de llibertat ho deu potenciar. Les dues hores que havíem previst van passar volant, tant per a mi com per a ells, que em van demanar si hi aniria un altre dia...Tots els nois que trobàvem pels passadissos i les diferents dependències, agraïen amb un gran somriure que et paressis a parlar amb ells i t’interessessis pel que feien.

Tot això m’ha fet reflexionar, ja que l’ambient era tan “normal” en tot l’entorn, que t’oblidaves que eres dins d’una presó. S’encarregaven de recordar-t’ho les reixes que s’obrien i es tancaven al passar.
I si ens parem a pensar, què és la “normalitat”? No sé si algú ho té clar, ho dic perquè després de la visita em vaig assabentar que alguns estaven allà per coses que ens posarien els pels de punta. Això vol dir que la forma d’actuar de l’ésser humà està condicionada per moltes coses. Però jo sempre he pensat que hi ha d’haver alguna cosa més. Potser un gen específic que fa que, en igualtat de condicions, uns reaccionin de forma positiva i uns altres de forma negativa? En tot cas si que crec, que ens hem de qüestionar la falta i no l’individu...Bé, l’important, per a mi, es que ha estat tota una experiéncia de vida.


M. Roser Algué Vendrells
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-01-25 22:05:00

Administrador | 25 gener 2010
ESCALETA

En un taller que vaig fer sobre escriptura, ens van explicar com treballaven els guionistes i molts escriptors. Primer de tot feien una “escaleta”, que és com un esquema, i després l’anaven omplint de contingut. Perquè ho entenguéssim bé, ens van posar un petit exercici que consistia en fer un relat curt que tingués sentit, a partir d’una sèrie de paraules i directrius. No les recordo gaire, però tampoc és massa important. El que importa és la idea.

- la Laura
- la plaça de Catalunya
- les Rambles
- una nit d’estiu
- un taxi
- Colom
Aquest va ser el meu treball (la crítica me la guardo per a mi...).



LA LAURA
Una nit xafogosa d’estiu a la plaça de Catalunya.
La Laura, amb la seva llarga cabellera i amb el vestit vermell i força escotat, que tant li agrada, baixa d’un taxi. Camina decidida Rambla avall i s’adona que en aquella hora està ocupada per molts artistes afeccionats, que li donen vida: músics, titellaires, estàtues, mims...Tots plegats semblen ben decidits a distraure els vianants nocturns.
Sense ni adonar-se’n arriba a Colom, que s’eleva majestuós entre els fanals que l’envolten. Està una mica desorientada i no sap l’hora que és, perquè s’ha deixat el rellotge a casa. Pensa que ja ho preguntarà. Veu una noia asseguda en un banc i se n’hi va decidida. No cal dir que el seient li ha anat de primera després de la passejada. Es mira la veïna de descans i la veu un xic estàtica. La toca, però no es mou i té un petit ensurt. Se la torna mirar i s’adona que no és real, és de bronze.
La Laura, que té un gran sentit de l’humor, es fa un tip de riure i com que fa tant de soroll, desperta els pobres coloms que dormitaven als peus de l’estàtua del seu homònim. Probablement deuen pensar: els humans són ben estranys...

(Jo ho vaig deixar aquí, perquè cadascú fes volar la imaginació: on anava la Laura , amb qui s’havia de trobar...)

M. Roser Algué Vendrells

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-01-25 21:10:00

Administrador | 25 gener 2010

El mar és bonic a qualsevol època de l'any, però a l'hivern li trobo una màgia especial. La platja està deserta, només jo i la mar, amb un silenci sols trencat pel suau remoreig de les ones...

PAISATGE MARINER

És un capvespre fred de la hivernada,
davant la mar plana com un mirall;
un estol de gavines m’acompanya
i la boirina em serveix d’embolcall.

Les ones venen a besar-me els peus
i el sol, com una bola feta flama,
sembla que vol donar-me el darrer adéu
quan la mar se l’endú amb una abraçada.

I veig lliscar damunt la brillantor,
unes barquetes onejant les veles
com banderes de pau en l’horitzó;
que quan la nit estengui els seus vels negres
s’albiraran enmig de la foscor
com irreals lluernes marineres.



M. Roser Algué Vendrells
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-01-15 23:24:00

Administrador | 15 gener 2010

L'AMISTAT

La setmana passada va ser la setmana de l'amistat, encara que jo crec que hauria de ser totes les setmanes de l'any...

He buscat frases boniques que en parlessin i la primera que m'ha vingut a la memòria és:

-QUI TÉ UN BON AMIC/GA TÉ UN TRESOR.

I també n'he trobades d'altres:

-Els amics són aquells que t'ajuden a aixecar-te quan els altres ni tan sols s'han adonat que has caigut.

-Un amic no és sols el que riu amb les teves rialles, sinó el que plora amb les teves llàgrimes i si pot, les evita.

-Perdre el temps amb els amics no és perdre'l, sinó gaudir-ne.

-Un amic és el que ve a ajudar- te, quan el crides i el que ve, encara que no el cridis.

-L' EMPREMTA D'UNA BONA AMISTAT, MAI NO S'ESBORRA.


M. Roser Algué Vendrells

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-01-05 14:40:00

Administrador | 5 gener 2010
L'ANY NOU...











QUI VOLDRÀ ESCRIURE UN MÓN


MÉS JUST I MÉS NET ?


POTSER QUE TU I JO HO PROVÉSSIM,


LLETRA PER LLETRA,


DES DEL NOSTRE RACONET.

Joana Raspall

Seria meravellós que tothom ho intentés. Potser tard o d'hora, amb bona voluntad, ho aconseguirem...

M. Roser Algué Vendrells
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2010-01-04 22:04:00

Administrador | 4 gener 2010

CONFIDÈNCIES

Aquests dies tothom va amunt i avall, atrafegat, esperant l'arribada dels Reis de l'Orient que, com diu la cançó, "porten coses a la gent"... Les nines de totes menes, solen ser un regal molt estimat. Jo us vull parlar d'una que tinc dibuixada en un quadre, pintat per un amic meu. És una nina de drap asseguda en una cadira de boga, que un dia em va inspirar uns quants versos.

De vegades, a les persones, ens costa comunicar els nostres sentiments a qui tenim a la vora, però ens és fàcil relacionar-nos amb alguna cosa que ens desperti tendresa o confiança. Pot ser un animal de companyia, un diari... en aquest cas és una es una nina de drap, la que escolta confidències.

LA NINA DE DRAP

La meva nina de drap,

em mira amb els seus ulls grosos

de pestanyes mig desdibuixades,

però sempre afectuosos.


Els seus petits llavis

d'un vermell estrident,

sovint intenten parlar-me
quan la beso lentament.


És la meva millor amiga,

sap guardar molt bé un secret,

encara que de vegades
sembla fer-me algun retret.


Sempre hi és quan la necessito,
és la meva fidel confident

i m'escolta amb atenció,

pendent dels meus sentiments.


Sap que estic contenta
quan l'agafo i la faig ballar

i s'adona que estic trista,

si la gronxo amb suavitat.


Tot ésser humà, petit o gran,

necessita algú en qui poder confiar

les il·lusions i les penes...
i que sàpiga escoltar.


Hi ha qui té un amic,

hi ha qui té un gos o un gat,

d'altres tenen un gos de peluix...

i jo tinc una nina de drap.

M. Roser Algué Vendrells

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

Petiteses 2009-12-28 22:38:00

Administrador | 28 desembre 2009
PLUJA


Aquests dies, estem immersos dins d'aquesta pluja tan esperada!!! és clar que quan dura tants dies... la pluja gairebé sempre és nostàlgica, però de vegades també és com una amiga que ens fa companyia.



Fa un dia gris com el meu estat d’ànim.
Sempre que fa aquest temps a mi m’afecta,
m’agafa l’enyorança, em poso tendra.
Miro a través dels vidres de la finestra,
les mil gotes que cauen sense pressa.
Un doll de llàgrimes m’amaren la cara;
són llàgrimes dolces, no pas amargues,
de les que donen pau i serenen l’ànima.
I es confonen amb les gotes d’aigua
que han caigut, lentament, tota la tarda.
Tot el dia ha plogut i ara vespreja.
L’aigua se m’ha endut les recances
i m’ha tranquil·litzat...
I m’entretinc mirant la pluja fina,
pensant que d’altres finestres
emmarcaran d’altres rostres,
amb inquietuds semblants o potser noves.
I al final sento com una alegria.
i voldria que no s’acabessin,
aquests dies que em fan companyia













M. Roser Algué Vendrells
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

« Previous Entries

Cerca

Comentaris recents

  • admin en Limbus, el pròxim Circ d’Hivern
  • URI en Limbus, el pròxim Circ d’Hivern

Categories

  • A mi m'agrada el circ (184)
  • Cal d'Esplugues (148)
  • Disponibilitat Permanent (244)
  • El Bloc d'en Casellas (43)
  • Esplugues Decideix (16)
  • Gelade (25)
  • Grup Solidari Ayllu (30)
  • La Guitza (10)
  • Les cartes de Jordi Oriola (29)
  • Lo quadern gris (20)
  • M. Roser Algué (49)

Entrades recents

  • 5ª sesión del seminario “La crisi avui i el seu impacte a l’estat espanyol”
  • ENCUENTRO MONOCICLOS VITORIA/GASTEIZ (12-13-14 marzo 2010)
  • Ja heu col·laborat amb el “Top 10″ de refranys catalans d’en Victor Pàmies?
  • La Vela no esta en pe-rill, tot al contrari, el que volem es fer-ho be
  • 3R CABARET DE CIRC I ARTS ESCÈNIQUES A LA FÀBRIK Rubí

Administració

  • Entra
  • RSS de les entrades
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org
rss Comments rss valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox