Expressions Lliures

Després d’un temps i amb molt de retard per problemes en la gestió d’aquest bloc, ens disposem a realitzar les valoracions sobre el “Cap de Setmana per la Llengua”.

Primer de tot, agraïm la participació desinteressada i solidària de totes aquelles persones que han fet que aquesta sèrie d’actes fossin possibles, tant als ponents de la xerrada-debat “Parlem de llengua”, com als grups que van participar en el “Concert per la Llengua”, i en especial a la gent de la CAL Esplugues.

Podem fer-ne una valoració molt positiva en general, encara que la suspensió del “Sopar per la Llengua” per la pluja, i la poca afluència de gent durant el “Concert per la Llengua” han fet que acabi resultant terriblement deficitari econòmicament parlant.

L’apunt més positiu ha sigut, sense cap dubte, la xerrada-debat “Parlem de Llengua”, ja que, apart de disposar d’uns excel·lents ponents, es va aconseguir generar un debat molt interessant sobre la situació de la nostra llengua i que va durar gairebé dues hores, fet que va fer que exhauríssim el temps estipulat inicialment pel debat. Es van poder extreure diverses conclusions sobre la xerrada (podeu observar els articles publicats en els blocs de la CAL Esplugues i d’en Dídac López).

Com hem pogut constatar, les xerrades i debats són molt més profitosos que no els concerts o sopars, de manera que ens disposem ha treballar molt més cap aquesta direcció i aprofitem per informar de que estem preparant nous debats i xerrades pel futur per tractar polèmiques que ens afecten, directament o indirectament.

Els objectius eren clars, generar debat, fer conèixer la problemàtica sobre la llengua al jovent, a partir d’unes jornades politico-festives, també ens hagués agradat generar beneficis per poder contribuir més a les entitats en defensa de la llengua catalana, això no ha sigut possibles per les condicions adverses en les que ens hem trobat.

Hi ha molta feina per fer, el català està en perill de desaparèixer davant de la continua erosió provocada per l’imperialisme espanyol. Estem totalment conscienciats amb la necessitat de defensar la llengua per tots els mitjans, com a nostre principal símbol d’identitat, i oferim el nostre suport i col·laboració incondicional a la gent de la CAL Esplugues, als quals felicitem per la feina tan ben feta que estan realitzant.

Endavant amb la defensa de la llengua i la nació!

Després d’un temps i amb molt de retard per problemes en la gestió d’aquest bloc, ens disposem a realitzar les valoracions sobre el “Cap de Setmana per la Llengua”.

Primer de tot, agraïm la participació desinteressada i solidària de totes aquelles persones que han fet que aquesta sèrie d’actes fossin possibles, tant als ponents de la xerrada-debat “Parlem de llengua”, com als grups que van participar en el “Concert per la Llengua”, i en especial a la gent de la CAL Esplugues.

Podem fer-ne una valoració molt positiva en general, encara que la suspensió del “Sopar per la Llengua” per la pluja, i la poca afluència de gent durant el “Concert per la Llengua” han fet que acabi resultant terriblement deficitari econòmicament parlant.

L’apunt més positiu ha sigut, sense cap dubte, la xerrada-debat “Parlem de Llengua”, ja que, apart de disposar d’uns excel·lents ponents, es va aconseguir generar un debat molt interessant sobre la situació de la nostra llengua i que va durar gairebé dues hores, fet que va fer que exhauríssim el temps estipulat inicialment pel debat. Es van poder extreure diverses conclusions sobre la xerrada (podeu observar els articles publicats en els blocs de la CAL Esplugues i d’en Dídac López).

Com hem pogut constatar, les xerrades i debats són molt més profitosos que no els concerts o sopars, de manera que ens disposem ha treballar molt més cap aquesta direcció i aprofitem per informar de que estem preparant nous debats i xerrades pel futur per tractar polèmiques que ens afecten, directament o indirectament.

Els objectius eren clars, generar debat, fer conèixer la problemàtica sobre la llengua al jovent, a partir d’unes jornades politico-festives, també ens hagués agradat generar beneficis per poder contribuir més a les entitats en defensa de la llengua catalana, això no ha sigut possibles per les condicions adverses en les que ens hem trobat.

Hi ha molta feina per fer, el català està en perill de desaparèixer davant de la continua erosió provocada per l’imperialisme espanyol. Estem totalment conscienciats amb la necessitat de defensar la llengua per tots els mitjans, com a nostre principal símbol d’identitat, i oferim el nostre suport i col·laboració incondicional a la gent de la CAL Esplugues, als quals felicitem per la feina tan ben feta que estan realitzant.

Endavant amb la defensa de la llengua i la nació!

Des de l'Assemblea "La Guitza" us anunciem i presentem el cartell pel proper 11 i 12 d'abril, que és quan es durà a terme el "Cap de Setmana per la Llengua", que són una sèrie d'actes que hem organitzat per fomentar l'ús i el debat sobre la llengua catalana a la nostra vila i comarca. Tots els beneficis aniran destinats a entitats que fomenten la nostra llengua i que treballen dins de l’àmbit local i comarcal.

Des de l'Assemblea "La Guitza" us anunciem i presentem el cartell pel proper 11 i 12 d'abril, que és quan es durà a terme el "Cap de Setmana per la Llengua", que són una sèrie d'actes que hem organitzat per fomentar l'ús i el debat sobre la llengua catalana a la nostra vila i comarca. Tots els beneficis aniran destinats a entitats que fomenten la nostra llengua i que treballen dins de l’àmbit local i comarcal.

Si observem el context polític de la nostra ciutat, hi podem veure un partit, el PSC-PSOE, amb una majoria absoluta que li permet governar en solitari i amb total llibertat de moviments, que esdevé a l’hora de la veritat, un govern municipal dèspota i totalitari.

Ens trobem davant un equip de govern que no escolta, que es incapaç de donar veu al poble, doncs pel que es veu es creuen amos de la “veritat absoluta”. Aquesta actitud es mostra clarament amb la persecució que l’ajuntament practica contra els moviments dissidents, utilitzant mètodes escandalosament antidemocràtics, un exemple és la repressió que pateix el moviment d’oposició al Pla Caufec.

L’Ajuntament sembla no escoltar les problemàtiques que plantegen les diferents entitats espluguines, com per exemple la petició d’aquestes d’un casal d’entitats. Paral·lelament el govern municipal, deixant clar que de socialistes només en tenen el nom han iniciat un procés de privatització dels béns públics en vés de gestionar-los de forma eficient i fer-los dignes i de qualitat al servei de la vila. Resulta perillós el suport que l’ajuntament dona a les grans empreses, en detriment de les mitjanes i petites empreses, un exemple es la proliferació que hi ha de grans supermercats a la ciutat, mentre que els mercats públics queden relegats a un segon pla. Totes aquestes polítiques poden tenir conseqüències molt negatives com l’eliminació paulatina de tota existència del teixit associatiu popular. Ens trobem doncs davant d’un equip de govern que al nostre parer no dóna els mitjans d’integració necessaris als nouvinguts, que menysprea el foment i l’ús del català al poble i a l’administració municipal, i que es mostra insensible davant la situació de falta de drets nacionals i socials del poble català i que de forma molt greu actua com un botxí davant els dissidents.

Davant d’aquesta situació, les opcions polítiques que estan a l’oposició actuen fent una política local que considerem minsa i feble, practiquen una política d’obediència i submissió consistorial. La sensació és que actuen amb desgana i sense convicció, si bé és cert que per altra banda, no dubten en esmentar algunes problemàtiques existents a la vila, no actuen com una oposició prou contundent a l’Ajuntament, i en línies generals no recullen les demandes dels moviments socials del poble. Es pot dir que actuen com sucursals de les direccions dels seus respectius partits (tots amb representació al parlament i alguns són membres del govern de la generalitat, que d’altra banda comparteixen amb el mateix partit que té el govern municipal d’Esplugues). En resum, que cap partit present al consistori no lluita, al nostre parer, d’una forma prou contundent tant en l’àmbit de l’alliberament nacional català com en el de construir una democràcia més participativa i més lligada al poble, que respecti i aconsegueixi un mínim de consens en les decisions, i que defensi la terra amb valentia.

En definitiva, Esplugues necessita crear una alternativa real, un referent polític no sucursalista, que es preocupi i doni solucions a les problemàtiques greus que tenim al poble, tan en temes socials com en nacionals, que fomenti la democràcia participativa i directa com a única democràcia vàlida, que resulti una eina seriosa i compromesa en defensa dels espluguins. Es necessari un referent que estigui a la disposició del poble sempre, i no només un cop cada quatre anys alhora de buscar vots. Però senyors les alternatives no es creen soles, només els ciutadans que tenim certa preocupació social i que veiem que les coses no van bé som capaços de construir-les. I no estem dient que no hi hagi alternativa, doncs des de diferents sectors del poble, en certa manera, s’ha anat mostrant alternativa (un exemple, la campanya “Les majories fan mal”, entre d’altres campanyes). No seria hora d’encaminar-ho cap a una alternativa política al poble, podria ser aquesta una Candidatura d’Unitat Popular o podria prendre una altra forma? Senyors, el debat està servit.

Si observem el context polític de la nostra ciutat, hi podem veure un partit, el PSC-PSOE, amb una majoria absoluta que li permet governar en solitari i amb total llibertat de moviments, que esdevé a l’hora de la veritat, un govern municipal dèspota i totalitari.

Ens trobem davant un equip de govern que no escolta, que es incapaç de donar veu al poble, doncs pel que es veu es creuen amos de la “veritat absoluta”. Aquesta actitud es mostra clarament amb la persecució que l’ajuntament practica contra els moviments dissidents, utilitzant mètodes escandalosament antidemocràtics, un exemple és la repressió que pateix el moviment d’oposició al Pla Caufec.

L’Ajuntament sembla no escoltar les problemàtiques que plantegen les diferents entitats espluguines, com per exemple la petició d’aquestes d’un casal d’entitats. Paral·lelament el govern municipal, deixant clar que de socialistes només en tenen el nom han iniciat un procés de privatització dels béns públics en vés de gestionar-los de forma eficient i fer-los dignes i de qualitat al servei de la vila. Resulta perillós el suport que l’ajuntament dona a les grans empreses, en detriment de les mitjanes i petites empreses, un exemple es la proliferació que hi ha de grans supermercats a la ciutat, mentre que els mercats públics queden relegats a un segon pla. Totes aquestes polítiques poden tenir conseqüències molt negatives com l’eliminació paulatina de tota existència del teixit associatiu popular. Ens trobem doncs davant d’un equip de govern que al nostre parer no dóna els mitjans d’integració necessaris als nouvinguts, que menysprea el foment i l’ús del català al poble i a l’administració municipal, i que es mostra insensible davant la situació de falta de drets nacionals i socials del poble català i que de forma molt greu actua com un botxí davant els dissidents.

Davant d’aquesta situació, les opcions polítiques que estan a l’oposició actuen fent una política local que considerem minsa i feble, practiquen una política d’obediència i submissió consistorial. La sensació és que actuen amb desgana i sense convicció, si bé és cert que per altra banda, no dubten en esmentar algunes problemàtiques existents a la vila, no actuen com una oposició prou contundent a l’Ajuntament, i en línies generals no recullen les demandes dels moviments socials del poble. Es pot dir que actuen com sucursals de les direccions dels seus respectius partits (tots amb representació al parlament i alguns són membres del govern de la generalitat, que d’altra banda comparteixen amb el mateix partit que té el govern municipal d’Esplugues). En resum, que cap partit present al consistori no lluita, al nostre parer, d’una forma prou contundent tant en l’àmbit de l’alliberament nacional català com en el de construir una democràcia més participativa i més lligada al poble, que respecti i aconsegueixi un mínim de consens en les decisions, i que defensi la terra amb valentia.

En definitiva, Esplugues necessita crear una alternativa real, un referent polític no sucursalista, que es preocupi i doni solucions a les problemàtiques greus que tenim al poble, tan en temes socials com en nacionals, que fomenti la democràcia participativa i directa com a única democràcia vàlida, que resulti una eina seriosa i compromesa en defensa dels espluguins. Es necessari un referent que estigui a la disposició del poble sempre, i no només un cop cada quatre anys alhora de buscar vots. Però senyors les alternatives no es creen soles, només els ciutadans que tenim certa preocupació social i que veiem que les coses no van bé som capaços de construir-les. I no estem dient que no hi hagi alternativa, doncs des de diferents sectors del poble, en certa manera, s’ha anat mostrant alternativa (un exemple, la campanya “Les majories fan mal”, entre d’altres campanyes). No seria hora d’encaminar-ho cap a una alternativa política al poble, podria ser aquesta una Candidatura d’Unitat Popular o podria prendre una altra forma? Senyors, el debat està servit.

L'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat ens ha prohibit l'instal·lació de la taula de recollida de signatures pel Dret a Decidir del proper dia 9 de març, davant d'aquest fet fem constar que:

- Davant el totalitarisme practicat per l'Ajuntament, que es justifica amb la Llei Electoral, una llei de la qual han fet una lectura partidista i errònia, els fem saber que demà no portarem la recollida de signatures per no entrar en un enfrontament via judicial amb el govern municipal, per que ja sabem com les gasten amb la "dissidència". Això no vol dir que aquesta recollida no es porti a terme, sinó que decidim dur-la a terme durant una altra ocasió, que segurament sigui durant el "Cap de Setmana per la Llengua" que estem organitzant pel proper 11 i 12 d'abril.

-Aquesta actitud de l'equip de govern es una mostra més dels fonaments antidemocràtics que els caracteritzen, ens han negat un dret bàsic que tenim com a ciutadans, i ens mostrem preocupats davant d'aquestes actituds de censura i prohibició davant de tot el que va relacionat amb el dret a l'autodeterminació i la creació d'alternatives, es curiós veure com altres Ajuntaments si que permeten dur a terme la recollida, però en canvi el nostre resulta ser un botxí, no cal fer més comentaris, doncs senyors, han quedat ben retratats de nou.

L'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat ens ha prohibit l'instal·lació de la taula de recollida de signatures pel Dret a Decidir del proper dia 9 de març, davant d'aquest fet fem constar que:

- Davant el totalitarisme practicat per l'Ajuntament, que es justifica amb la Llei Electoral, una llei de la qual han fet una lectura partidista i errònia, els fem saber que demà no portarem la recollida de signatures per no entrar en un enfrontament via judicial amb el govern municipal, per que ja sabem com les gasten amb la "dissidència". Això no vol dir que aquesta recollida no es porti a terme, sinó que decidim dur-la a terme durant una altra ocasió, que segurament sigui durant el "Cap de Setmana per la Llengua" que estem organitzant pel proper 11 i 12 d'abril.

-Aquesta actitud de l'equip de govern es una mostra més dels fonaments antidemocràtics que els caracteritzen, ens han negat un dret bàsic que tenim com a ciutadans, i ens mostrem preocupats davant d'aquestes actituds de censura i prohibició davant de tot el que va relacionat amb el dret a l'autodeterminació i la creació d'alternatives, es curiós veure com altres Ajuntaments si que permeten dur a terme la recollida, però en canvi el nostre resulta ser un botxí, no cal fer més comentaris, doncs senyors, han quedat ben retratats de nou.

Des d’aquí vull felicitar l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat pels nombrosos premis que ha guanyat en la seva gestió municipal, parcs i jardins, aigües, residus i d’altres que ara no venen al cas. Ignoro quins criteris s’estableixen per atorgar aquests grans premis, el que si sé és que la política ambiental a Esplugues podria anar més enllà.

Si realment es volgués aconseguir una ciutat “sostenible com mai” les mesures haurien de ser més agosarades, ambicioses i efectives, encara diré més, haurien de ser reals.

Perquè, diguem les coses pel seu nom;

Encimentar 234.000m2 del Caufec, crear un barri a Can Cervera, no eliminar les antigues pistes de tennis, mantenir el repetidor de St. Pere Màrtir ajardinar totes les zones verdes internes sense criteris sostenibles, declarar zona verda la llengua engespada del trambaix, regar l’asfalt, permetre activitats sorolloses, no reduir la despesa energètica... de fet podria seguir una estona però en resum, el que s’està fent, és mantenir una pressió sobre el poc entorn natural que ens queda a Esplugues i incrementar el cost de mantenir els espais verds, de fet això està d’acord amb paraules, que resumirem, del pla d’ordenació urbana del 1973 sobre el que es basa l’ajuntament “no legalizar las zonas para poder usar la especulación como medio para atraer una población de clase adecuada i estabilizar la zona,..., se crearan parques i jardines como reclamo,...” Així és normal que el que no serveixi per complir aquest objectiu no és canviï encara que sigui un pas en aconseguir la tan reclamada sostenibilitat.

De fet aquest article pretenia ser una reflexió i un resum de la necessitat i dels punts per fer real un canvi en la política mediambiental, peró és tan extensa la llista de punts a canviar, petites coses que podrien sumar i arribar a un equilibri amb el medi que hem decidit anar per parts i anar publicant per temàtiques a cada butlletí aquestes idees, que posades en pràctica creiem que serien una millora. Avui però no us cansarem més i per tal d’anar fen boca us deixarem amb una llista els temes que vindran i perquè no quedi buit, un parell de punts que creiem prioritaris:

- Aigua.

- Energia

- Residus

- Urbanisme i territori

- Educació ambiental

- Sostenibilitat i/harmonia

- Més

Coses prioritàries serien: la redacció d’un POUM (Pla d’ordenació urbana municipal acompanyat de la memòria explicativa actual com a concreció del pla general metropolità) i d’un PE (pla estratègic), la síntesi d’aquests, l’explicació a la població i la consulta a la ciutadania.

La segona i més senzilla, canviar la campanya “una flor al teu balcó”, per alguna del tipus “un arbre pel teu entorn”.

Per acomiadar-me vull demanar disculpes si algú s’ofèn amb l’article sobretot si és algun representant polític, però costa tant no carregar contra qui és responsable del nostre entorn i responsable perquè a la pràctica tots hi tenim part, però qui té el poder per fer són aquells a qui donem el vot i per tant la responsabilitat de vetllar pel nostre entorn.