Expressions Lliures

Encara que una mica tard, aquí va una tria de fotos del 22è poblat d’Iglus.

Ens trobem el Disabte 20 de Març a les 6h al GELADE, i sortim cap a l’estació d’esquí Vallter 2000, fent una parada a Setcases per esmorzar bé, ja que ens espera un dia bastant dur.

Ja esmorzats, calçats i vestits per estar tot el dia envoltats de neu i gel, enfilem el camí que porta al refugi d’Ulldeter. Ben aviat, arrivem al lloc on construïrem els Iglús.

Així que ens posem tots mans a l’obra, primer delimitant i compactant la base de l’iglú, extraient blocs de la mateixa base de l’iglú i després de la cantera. Tot i que la neu estava molt tova, a ase de compactar la cantera tot trepitjant la neu, els blocs eren prou forts, i aviat les parets s’anaven aixecant i finalment vàrem tancar els 2 Iglús.

Una vegada feta la feina, era hora d’anar a prendre alguna cosa calenta al refugi, i tot seguit, tornem al poblat a preparar el sopar. Una vegada sopats, recuperem una gran tradició del GELADE: Fem un ron cremat!! Calents i contents, ara sí, anem a dormir.

L’endemà, el dia s’aixeca núvol. Tornem cap a casa satifets d’haver fet quelcom diferent aquest cap de setmana, hem dormit en un iglú que hem construït nosaltres mateixos. I els Iglus han aguantat tota la nit ;)

PS: Dues setmanes després, els Iglús encara estan en peu!!

Encara que una mica tard, aquí va una tria de fotos del 22è poblat d’Iglus.

Ens trobem el Disabte 20 de Març a les 6h al GELADE, i sortim cap a l’estació d’esquí Vallter 2000, fent una parada a Setcases per esmorzar bé, ja que ens espera un dia bastant dur.

Ja esmorzats, calçats i vestits per estar tot el dia envoltats de neu i gel, enfilem el camí que porta al refugi d’Ulldeter. Ben aviat, arrivem al lloc on construïrem els Iglús.

Així que ens posem tots mans a l’obra, primer delimitant i compactant la base de l’iglú, extraient blocs de la mateixa base de l’iglú i després de la cantera. Tot i que la neu estava molt tova, a ase de compactar la cantera tot trepitjant la neu, els blocs eren prou forts, i aviat les parets s’anaven aixecant i finalment vàrem tancar els 2 Iglús.

Una vegada feta la feina, era hora d’anar a prendre alguna cosa calenta al refugi, i tot seguit, tornem al poblat a preparar el sopar. Una vegada sopats, recuperem una gran tradició del GELADE: Fem un ron cremat!! Calents i contents, ara sí, anem a dormir.

L’endemà, el dia s’aixeca núvol. Tornem cap a casa satifets d’haver fet quelcom diferent aquest cap de setmana, hem dormit en un iglú que hem construït nosaltres mateixos. I els Iglus han aguantat tota la nit ;)

PS: Dues setmanes després, els Iglús encara estan en peu!!

Alguna cosa bona havia de tenir la nevada del Dilluns, Déu ni do quina nevada!! Aquestes fotos demostren que fins i tot es podia fer tota una hivernal a Sant Pere Màrtir!!

Dimarts al matí, L’Oriol, que estava sense cotxe perquè el va deixar colgat de neu a Sant Joan Despí, va sortir amb 2 amics (la Mireia i el Jordi) a fer un tast de neu, i aquí en veieu el resultat: Va ser molt curiós i molt divertit.

PD: Aquí ja s’ha fos quasi tota la neu però, a Ulldeter hi ha més de 2m!!

Alguna cosa bona havia de tenir la nevada del Dilluns, Déu ni do quina nevada!! Aquestes fotos demostren que fins i tot es podia fer tota una hivernal a Sant Pere Màrtir!!

Dimarts al matí, L’Oriol, que estava sense cotxe perquè el va deixar colgat de neu a Sant Joan Despí, va sortir amb 2 amics (la Mireia i el Jordi) a fer un tast de neu, i aquí en veieu el resultat: Va ser molt curiós i molt divertit.

PD: Aquí ja s’ha fos quasi tota la neu però, a Ulldeter hi ha més de 2m!!

20/02/10

Quin goig fa el Montsney amb tanta neu!! Haurà estat tota la nit nevant, i ara que ha sortit el sol, el Montseny està espectacular. Ja a la carretera, de camí a Santa Fe, veiem els arbres carregats de neu, que va caient com si tornés a nevar a mida que el sol va prenent força.

Hem de deixar el cotxe al parking del restaurant, la carretera està tallada, així que ens tocarà caminar una mica. Arribem a la Font de Passavets, gaudim del riu tot nevat, i començem a pujar. Neu, neu i més neu!! A mida que anem pujant, cada vegada la traça està menys trepitjada.

Arribem al Turó de l’Home, fem la foto de rigor, menjem una mica i començem la part més divertida: Resseguim la cresta fins a Les Agudes, obrint traça. Com cansa!! Sort que sou uns màquines!!

El montseny ens regala, aquesta vegada sí, unes vistes espactaculars. Veiem des del mar fins als Pirineus, ben nevats. I ens sorprèn la visita d’un helicòpter, amb qui ens enviem salutacions mútutes. No els envejo, estem disfrutant d’allò més tocant de peus a terra.

Finalment, la carena els porta fins Les Agudes, veiem la habitual grimpada de “Castellets”, sols es veu neu, de moment ningú hi ha passat. (nosaltres no hi passarem).

Finalment arriba l’hora de tornar, ho farem pel camí habitual, i una vegada al Turó de l’Home, desfarem el camí fet.

Ens mereixem un bon dinar-berenar-sopar per recuperar forçes, son les 18h a San Celoni i trobem un restaurant que amablement ens servirà un bon menú.