Al principi, era Déu —que no ens veu ni ens escolta però que existeix—, i Déu va crear el contrapàs —que ningú no veu ni escolta però que, en essència, hi és—.
I va dir —perquè no té ulls ni orelles, però boca sí —: «Creix i multiplica’t!», i del contrapàs —hermafrodita— va néixer la sardana…, i la transardana.
I el Pare de la Neu va organitzar un gran banquet amb convidats d’una i altra banda dels Pirineus i els va oferir —entre altres menges, danses i desvaris— el ball pla.
I follets, donyets, boiets i minairons sorgits de la pols de les espòrules van afegir-hi, a manera de disbauxa final, el rebatut i aquest, engendrà singulars rebatuts coixos.
I altres Déus, més meridionals, van crear la jota.
I, encara, una verge de faç morena, clissant els patriaques de la tribu —que, al compàs de l'havanera, anaven-i-venien i trafiquejaven per fires, places dures i polígons industrials—, els va dictar la rumba catalana.
estrena:
COBLA CATALANA DELS SONS ESSENCIALS
Divendres, 4 de novembre del 2011, a les 8 h,
al Teatre del Conservatori de Manresa