http://expressions.pilaners.net gent i opinions d'Esplugues de Llobregat Sat, 04 Feb 2012 20:49:00 +0000 en hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.3.1 http://didaclopez.blogspot.com/2012/02/lassemblea-nacional-catalana-i-lhoritzo.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/02/lassemblea-nacional-catalana-i-lhoritzo.html#comments Sat, 04 Feb 2012 20:49:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=4655978f04d2af0dacd3a043bfe046c9 Els organitzadors de l'acte d'avui a l'Avenç, Esplugues per la Independència, s'han tornat a sentir gratament sorpresos de l'assistència. De nou, els qui pensen que la qüestió nacional (ja) no mobilitza, o que ja no toca, o que fugen d'estudi amb tal o tal argument, s'han demostrat que van fora d'osques. En una nació oprimida, la qüestió nacional es presenta de forma premedora, pràcticament fins el moment que es resol la qüestió, bé per l'alliberament nacional o l'assimilació. L'acte d'avui servia per presentar l'Assemblea Nacional Catalana, la sessió constituent de la qual tindrà lloc a Montjuïc el proper dissabte 10 de març. En l'acte hi han parlat Adolf Bargués, regidor d'ERC a Martorell (un dels pobles del Baix Llobregat Montserratí adherit a l'Associació de Municipis per la Independència), Miquel Sellarès (presentat com a "polític i escriptor") i Jaume Marfany (d'Esplugues per la Independència). Marfany ha desgranat el full de ruta i d'intencions de l'Assemblea Nacional Catalana. Bargués ha explicat com va anar l'adhesió de Martorell a l'AMxI.

Bargués fou elegit regidor per primera vegada en les eleccions passades del maig del 2011. Provinent del món associatiu ("Amics de Sant Antoni Abat"), Bargués participà activament en les consulta sobre la independència formulada el 25 d'abril del 2010. A Martorell, la majoria municipal absoluta la té CiU, i només PP, PSC-PSOE, ICV i ERC completen les forces d'oposició a l'Ajuntament. Bargués registrà la moció d'adhesió a AMxI el mes de desembre. Va comptar amb el suport d'ICV, i amb la negativa nítida del PP i del PSC-PSOE. Però, i CiU? CiU va demanar Bargués que ajornés la presentació de la moció al mes de gener. Així ho va fer. Bargués era davant d'una caixa negra, i sens dubte la situació viscuda durant unes setmanes és una bona metàfora dels interrogants que planen sobre "la transició cap a la independència". La caixa negra es pronuncià. I la moció tirà endavant, amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV. Al capdavall, tan sols el PP hi votà en contra, car el PSC-PSOE s'abstingué. A Sant Just Desvern, la caixa negra presentà moció per la seva banda, malgrat la recomanació contrària de Sant Just per la Independència, que volia treballar per aconseguir una majoria suficient (p. ex., presentant la moció des de l'associació i no pas des de CiU), i la moció, en conseqüència, no ha tirat endavant (de moment).

La intervenció de Sellarès ha estat força més llarga que les altres dues, i també és la que ha captivat més el públic. En un país de nyerros i cadells, la trajectòria de Sellarès esdevé exòtica. Avui mateix ha tornat a reiterar el seu socialisme (un socialisme de PSM, això sí). En tres ocasions ha format part, com a director general, de Govern de la Generalitat, en dues ocasions amb CiU i en un altre amb el tripartit PSC-ERC-ICV. En resumir la tasca personal, Sellarès ha parlat de les diferents fases històriques del catalanisme: fer país, fer política, fer institucions. D'ací la participació en la Convergència Democràtica de Catalunya (CDC, quan aquest partit encara parlava d'autogestió obrera), o en l'Assemblea de Catalunya, o en els citats governs. I quant a fer institucions, Sellarès té un paper clau en la transformació del cos testimonial de denominació botiflera de la Diputació Provincial de Barcelona en una Policia de Catalunya. Malgrat tot, Sellarès desaconsella mirar al passat si no és per extreure'n lliçons de futur. Per això demana ara, en la creació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que no retraguem mai als qui se sumin el fet de no haver estat independentistes abans, o d'haver enfortit, en el curs d'aquells anys, l'estat espanyol. Aquesta mà estesa als "nous independentistes", no impedeix, però, Sellarès d'ésser dur. És cur contra els "cucs" i "quintacolumnistes" que actuen al servei d'Espanya. I més enllà, dels "cucs" i "quintacolumnistes" individuals de poca volada, també té paraules ben amargues contra els qui, des de la Generalitat de Catalunya, desaprofiten les eines que tenen a la disposició per fer més (en especial, per fer més pels connacionals que lluiten contra l'assimilació nacional al País Valencià i a les Illes Balears). I així doncs, cal parlar d'un autèntic "enemic interior" que Sellarès identifica amb les elits històricament vinculades al franquisme. Aquestes elits ara es troben ben reencarnades i treuen bon rèdit de la situació de submissió nacional.

Entre les intervencions del públic, la del regidor de CiU, Albert Comellas, ha posat de manifest un cert encarcarament del "full de ruta" de l'Assemblea Nacional Catalana. Comellas ha parlat de "batibull". Per fer servir un clixé, potser diríem que els redactors de la majoria de textos de l'Assemblea Nacional Catalana tenen una visió excessivament administrativa de les coses. I, àdhuc, reiterativa. Per què esmentar de nou referèndums i plebiscits (i per partida doble), quan això ja s'ha fet, i en l'horitzó hauria d'haver únicament la declaració efectiva d'independència? Ningú no té una bola de vidre i el previsible desenvolupament desigual de les diferents potes (que Sellarès identifica amb 1) institucions polítiques existents; 2) partits polítics; 3) entitats socials i culturals; 4) assemblea nacional catalana) fa que un full de ruta massa definit sigui senzillament un brindis al sol. N'hi ha prou amb un exemple. L'Associació de Municipis per la Independència s'havia de crear en el 2012 (després de la constitució de l'ANC) i no en el 2011 (com ha estat el cas). D'altra banda, el full de ruta no contempla suficientment el caràcter múltiple de les resistències i moviments populars als Països Catalans. No podem dir que no toca quan, com avui, es presenta sobre la taula la qüestió de la solidaritat amb la repressió contra el moviment anti-Caufec. La unitat i la transversalitat de l'Assemblea Nacional Catalana s'aconsegueix justament quan s'afirma que no hi ha cap qüestió que no interessi fondament les classes populars dels Països Catalans que no sigui una qüestió de l'Assemblea. De fet, en les raons per la independència esgrimides per l'ANC-MxI, totes aquestes qüestions són tractades en el text. Caldria tractar-les també en la pràctica.

La darrera intervenció del públic ha parlat de la incògnita principal. Què farà realment el poble (els pobles) en l'hora decisiva? Sellarès no ha defugit la qüestió quan ha parlat sobre el trencament de la legalitat vigent (espanyola). Bé sigui a través del Govern de la Generalitat, del Parlament de Catalunya, d'una Assemblea de Representants Electes o de qualsevol altra "institució de poder", en l'hora decisiva es crea una situació de dos poders. El poder establert (el dels estats espanyol i francès) i el poder emergent es contraposen. O un o l'altre. No fer res, és una forma com una altra de posar-se a costat del poder establert. I sí, efectivament, es tracta d'una qüestió de poder polític. I és bo que algú ho recordi. Encara que sigui en Sellarès.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/02/04/lassemblea-nacional-catalana-i-lhoritzo-del-doble-poder/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/02/presentacio-de-lassemblea-nacional.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/02/presentacio-de-lassemblea-nacional.html#comments Fri, 03 Feb 2012 16:27:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=cad565a8892a80c5b92171bfda752642 Què és l'Assemblea Nacional Catalana? No res. I no ho serà fins el 10 de març, que és la data de constitució d'aquest òrgan. En l'arquitectura orgànica que es dibuixa en el full de ruta d'aquesta Assemblea Nacional Catalana (o Moviment per la Independència), aquest òrgan s'entén com la tercera pota, entre el paper de les institucions (Associació de Municipis per la Independència, Assemblea de Càrrecs Electes, etc.) i el paper dels partits polítics. En certa mesura, l'ANC-MxI hauria tingut uns inicis menys tortuosos, si hom hagués servat les xarxes creades arran de l'organització del referèndum popular sobre la independència (2009-2011). En tot cas, l'independentisme català té el difícil repte de no deixar passar l'onada actual. És l'ANC-MxI la millor manera de no perdre-se-la? La cosa és complexa. És una realitat innegable que hi ha sectors independentistes que no tenen cap inconvenient en compaginar la submissió als partits dinàstics (ara PP, abans PSOE) amb declaracions patriòtiques. Pensem, sense anar més lluny, en alguns suports obtinguts per l'Associació de Municipis per la Independència. En aquest sentit, cal demanar-se si no es fa un gra massa amb la proclamada "unitat dels independentistes" i transversalitats diverses. Sense una perspectiva de trencament revolucionari (alguns, eufemistes innats, parlen de "ruptura democràtica"), l'agitació-propaganda independentista sembla simplement encaminada a justificar les mancances del govern autonomista de torn o, cosa encara pitjor, a dividir les classes populars en línies ètniques-identitàries. D'altra banda, lliurar ja d'entrada l'ANC-MxI a aquests pseudoindependentistes, és un regal que no mereixen.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/02/03/presentacio-de-lassemblea-nacional-catalana-a-esplugues-de-llobregat/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/un-referendum-per-als-sis-comtats-dels.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/un-referendum-per-als-sis-comtats-dels.html#comments Mon, 30 Jan 2012 16:17:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=88e25f211dd1de085689ed985775f0e4
La independència d'Escòcia tindria conseqüències en el Regne Unit. Des de Cornualla es fa pressió ja per esdevindre un país constitucionalment reconegut, al nivell d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Des de Gal·les, hom veu l'impacte que tindria la separació d'Escòcia, en un Regne Unit encara més anglès.

I des d'Irlanda del Nord? El vice-primer ministre, Martin McGuinness proposa ara la realització d'un referèndum als sis comtats sobre el seu futur. Caldria triar entre la reunificació amb la República d'Irlanda del Sud, o mantenir-se dins de l'ens conegut com a "Regne Unit". El referèndum es faria en el 2016, és a dir en el Centenari de l'Aixecament de Pasqua. La proposta de McGuinness hauria de rebre el suport del DUP, el partit unionista majoritari, i del propi govern de Cameron-Clegg.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/30/un-referendum-per-als-sis-comtats-dels-nord-dirlanda/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/la-lluita-per-la-sobirania-economica.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/la-lluita-per-la-sobirania-economica.html#comments Sun, 29 Jan 2012 14:21:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=dbb215b1a338b50fac7c074496f15857 contra la dictadura financera".

Ostensiblement, són els grans poders financers els que exigirien als governs autonòmics i estatals una política d'austeritat en les despeses socials i una nova contrareforma laboral. En un cas i en l'altre es tracta d'augmentar la taxa d'explotació del treball, de disminuir el percentatge d'ingressos agregats que van a parar a les classes treballadores en forma de salaris o de prestacions públiques. Alhora, el desmantellament de serveis públics de tota mena obre "oportunitats de negoci". S'opera en una lògica d'expropiació, que recorda a la lògica de l'acumulació primitiva. N'hi ha prou a recordar ara mateix la crisi de les "preferents" que ha blocat l'accés a estalvis a moltes famílies treballadores i d'altres classes populars que havien confiat en la solidesa i honestedat de la Caixa i d'altres entitats. O recordar amb quina irresponsabilitat es concedeixen "altes" a treballadores i treballadors que pateixen malalties o incapacitats de llarga durada. Sobre la lògica de la "medicina de lliure mercat" en parlava no fa pas gaire Michael Parenti a partir d'una experiència viscuda en carn pròpia.

Aniríem errats, però, si pensessim que les mesures d'austeritat i de liberalització segueixen un interès pur en preservar l'ampliació del capital. La mà invisible, en aquest cas, es fa servir de dits ben visibles. Posem un exemple. La retallada de la jornada laboral (i salari) d'una part dels interins de la Generalitat de Catalunya suposarà un estalvi en 2 anys de 30 milions d'euros. És una xifra irrisòria si pensem amb l'estalvi de 800 milions d'euros que s'aconseguiria fixant un salari màxim en l'administració, i netejant en profunditat els abusos en el conceptes de dietes i diversos. O considerem també el fet que l'estalvi que s'aconsegueix en tancar un servei propi pot ésser superat amb escreix amb els costos d'externalitzar-lo. Els dits visibles, però, són els que tenen nebots als quals col·locar en alts càrrecs del sector públic, o els que tenen nebots als quals fer concessions públiques generoses i que gairebé sempre freguen la més pura il·legalitat. El capital considera que els costos de mantindre aquests "alts paràsits" són costos de gestió que són assumibles si aconsegueixen exprimir més les classes treballadores. A mesura que es desmantellen els serveis socials, l'estat burgès es desproveeix de maquillatges embellidors i deixa veure l'essència d'eina repressora. A l'eina repressora cal afegir, a més, a través de l'endeutament públic i de l'inflament dels interessos corresponents, la tasca encomiable de buidar les butxaques dels "petits contribuents" a major glòria dels grans inversors. Les grans fortunes evadeixen impostos per poder dedicar-se a deixar diners a unes arques públiques buidades pels "conservadors fiscals".

Hi ha xifres que convé no oblidar. El nivell de PIB del nostre Principat és del 110% comparat amb la mitjana de la Unió Europea dels 15 (els 15 estats membres incorporats amb anterioritat del 2004) i malgrat això la despesa social és del 74%. La pressió fiscal sobre les classes populars en el Principat no va gaire endarrera de la mitjana UE-15 (i, possiblement, ara la superarà). Existeix, doncs, un dèficit social, del qual un 40% és directament atribuïble a l'espoliació fiscal de l'estat espanyol i un 60% el podem atribuir a l'espoliació autòctona. La diferenciació entre un apartat i l'altre pot no semblar gaire pertinent, si atenem que l'alta burgesia del Principat (la representada per organitzacions com "Puente Aéreo") té un sòlid interès en la preservació de tots dos apartats. Els servidors fidels d'aquesta elit en l'àmbit polític, acadèmic i comunicatiu els faran tota la feina bruta que calgui per impedir que el gros de la població lligui caps.

Ahir comentàvem l'inici d'una campanya política de l'esquerra independentista del Baix Llobregat. També ahir, en la manifestació de Barcelona, Endavant deixava sentir la seva veu amb una crida a la "sobirania econòmica" per cinc raons:
- 1. ser lliures d'imposicions espanyoles, espolis econòmics i polítiques centralistes que ens perjudiquen i empobreixen com a poble.
- 2. ser lliures d'imposicions neoliberals de la UE, d'agències de Ràting i d'institucions financeres internacionals que només promouen més retallades i privatitzacions.
- 3. tenir una banca pública destinada a promoure l'economia real i no l'especulació financera.
- 4. tenir una política fiscal realment sobirana i socialista que garanteixi uns serveis públics justos i universals i que acabi amb l'atur i la pobresa.
- 5. poder decidir sobre el nostre futur com a poble i posar l'economia al servei de les persones i del medi ambient, i no al servei dels beneficis privats.

Rarament apareixen plegats aquests arguments fora de l'àmbit de l'esquerra independentista. La dissociació entre la reivindicació independentista i les altres reivindicacions populars, o la dissociació entre aquestes darreres, és molt més perillosa que no pas sembla. D'una banda, es perden energies que podrien potenciar-se plegades. De l'altra, facilita les coses a l'oportunisme autonomista i al neoxovinisme espanyol i francès, que malden per treure benefici de la indignació popular.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/29/la-lluita-per-la-sobirania-economica/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/ara-es-lhora-poder-popular.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/ara-es-lhora-poder-popular.html#comments Sat, 28 Jan 2012 10:57:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=ce9ebd5402cbb3517723dcd2f0671003
L'acte inaugural es va fer al Centre Cívic Sant Pancraç, a Sant Joan Despí. La CUP de Sant Joan Despí va convidar la pratenca Elena Idoate a fer una xerrada que va rebatre els arguments tècnics al voltant de la "crisi del deute sobirà". De fet, és aquesta "crisi" la que justifica ideològicament les polítiques d'austeritat pública i de retallades. Idoate va assenyalar que l'augment de la desocupació dels darrers mesos (que supera de llarg el 20% a casa nostra) té molt a veure amb les retallades. A la destrucció directa i indirecta de llocs de treball vinculats als serveis educatius, sanitaris i socials, cal afegir també el fet que el deteriorament d'aquests serveis suposa també un augment del temps dedicat a la cura d'infants i de malalts en l'àmbit de la llar treballadora. Així doncs, si l'esclat de la bombolla immobiliària en el 2008 afectà una mà d'obra majoritàriament masculina, en els darrers dos anys, el contagi passà a sectors industrials i, particularment, de serveis, on la mà d'obra femenina arriba a ser majoritària. A més de la desocupació, la dona també pateix, degut a l'estructura patriarcal, una major càrrega de feina a la llar. Aquesta tendència s'agreujarà encara més, amb la continuació de les polítiques de retallades.

Idoate ha repassat els nombre de la crisi del deute. En l'actualitat, l'estat espanyol té un nivell d'endeutament que depassa lleugerament el 60% del PIB. El 60% era la xifra contemplada en els criteris de convergència del Tractat de Maastricht, i en l'actualitat estats com el francès o l'alemany el depassen amb escreix (80-90%). El problema, segons Idoate, es troba més aviat en el deute privat, que quintuplica el deute públic. De fet, del deute total, tan sols un 16% es correspon al sector públic, mentre que un 20% té a veure amb el deute familiar (derivat, alhora, de la bombolla immobiliària). La resta del deute se la reparteixen, a parts iguales, les empreses productives (de béns i de serveis) i les empreses financeres. Amb un deute total que equival al producte interior brut de cinc anys (o de sis, si es té present la tendència a la recessió), som davant d'un deute impagable. Per a l'economia catalana, però, l'aspecte més negatiu és la manca de perspectives productives o extractives, mancança que fou a la base de la bombolla immobiliària.

En les intervencions del públic, es va esmentar la taxa Tobin. Idoate va respondre que la solució passa no pas per taxar les transaccions financeres internacionals, sinó per sotmetre el sistema financer a les necessitats populars.

En les conclusions, Idoate reiterà la necessitat d'espais de confluència de lluita. En aquest sentit, Josep, de la CUP de Sant Joan Despí, recordà que l'endemà (per avui) hi ha convocada una manifestació contra la "dictadura financera", que sortirà de la Plaça Catalunya a les 17h.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/28/ara-es-lhora-poder-popular/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/accepteu-que-escocia-hauria-de-ser-un.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/accepteu-que-escocia-hauria-de-ser-un.html#comments Thu, 26 Jan 2012 18:09:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=41cf411df087385b0c1b44c41870da74
Amb aquesta qüestió, Salmond es desdiu de la idea de convocar un referèndum amb tres respostes, a l'estil que acostuma a defensar, en les nostres latituds, ICV. L'independentisme escocès sap que això comporta un risc, però que no pas menys perillosa era la via de semblar als ulls del public escocès i europeu que es feia un independentisme especulatiu (un independentisme anti-independència).

Val a dir que la qüestió plantejada és fins i tot més planera que no pas la que votaren centenars de milers de catalans entre el 13 de setembre del 2009 i el 10 d'abril del 2011. En aquell cas s'especificaven tota una sèrie de tres distintius d'aquell estat (que si democràtic, que si social, que si integrat a la Unió Europea, etc.). En el cas d'Escòcia, allò que es demana és la independència. Sí o no?

En el cas que la independència guanyés el referèndum del 2014 (si és que el govern britànic accepta convocar-lo en aquella data), el procés de transició cap a la independència culminaria en el 2016. En el curs dels dos anys hauria hagut un procés constituent, en el qual, ara sí, es decidirien els aspectes més diversos (monarquia o república; organització federal o unitària; pertinença a la Unió Europea, a l'Espai Schengen o a la Zona Euro, etc.).

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/26/accepteu-que-escocia-hauria-de-ser-un-pais-independent/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/la-insubmissio-fiscal-i-el-rol-de.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/la-insubmissio-fiscal-i-el-rol-de.html#comments Wed, 25 Jan 2012 16:40:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=5d8fe3d98760cf817e603d4876b1b540 Diem Prou", que proposa als contribuents del Principat de deixar de pagar a l'estat una sèrie d'impostos. Els pagaments s'haurien de fer a l'Agència Tributària Catalana. Actualment, tan sols un 5% dels ingressos fiscals són recaptats per l'Agència Tributària Catalana. La campanya s'adreça als estrats mitjans de la població, els que paguen IVA i impost de societats. Alguns dels participants començaran a fer aquesta insubmissió el mes d'abril, amb motiu de l'abonament del primer trimestre de l'IVA.

Sens dubte, la iniciativa suposarà tot un repte per al Govern d'Artur Mas. CiU diu representar primordialment aquests sectors socials. També CiU ha centrat els seus arguments justificatius en l'espoliació fiscal de la qual és víctima el Principat (vora un 10% del PIB). CiU ha substituït, però, la reivindicació de la independència (per la qual Mas votà favorablement l'abril del 2011) i, àdhuc, la del concert econòmic, en benefici d'un dubtós pacte fiscal. És simptomàtic, també, que Carme Chacon s'hagi declarat contrària del pacte fiscal, del concert econòmic i de la independència. El cas és que de pacte fiscal ja en tenim, precisament el pacte fiscal que fa que l'Agència Tributària Catalana tan sols recapti el 5% dels diners dels contribuents del Principat.

Els promotors de la iniciativa, de fet, han assenyalat que correspondrà a l'Agència Tributària Catalana decidir què faran amb els diners. Ben galdós paper seria que lliuressin els diners a l'Agència Espanyola, i prou.

Queda també en l'aire la qüestió de la repressió que anirà associada a aquest moviment de desobediència fiscal. N'hi ha prou a recordar la repressió associada a la insubmissió fiscal en la qual el contribuent dedueix la porció dels impostos destinada a finalitats odioses (balafiament en l'exèrcit o en la monarquia, o pagament d'interessos per deute odiós). L'independentisme organitzat se la juga tant o més que el propi govern Mas en donar resposta a aquestes amenaces repressives.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/25/la-insubmissio-fiscal-i-el-rol-de-lagencia-tributaria-catalana/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/entre-la-sopa-i-la-pipa.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/entre-la-sopa-i-la-pipa.html#comments Sat, 21 Jan 2012 09:06:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=7c48d8a45c0a6c1dde996a366574f700 informació. Obama podria veure afectats els seus donatius si queda malament amb els primers. Però el segon lobby va fer un gran acte de pressió a través del tancament de webs durant la jornada de dimecres, particularment per part de Wikipedia i Reddit, i també amb el suport de Google. La resposta a aquesta apagada ha estat l'operació contra Megaupload. Però també la resposta ha estat l'aturada del procés d'aprovació de SOPA i PIPA, que arriba després dels atacs d'Anonymous a pàgines webs de l'Administració nord-americana.

El colp contra Megaupload demostra fins a quin punt SOPA i PIPA no són imprescindibles per al Govern nord-americà. La força bruta de qui controla efectius policials i qui té influència sobre els dipòsits financers no es pot comparar amb l'exercida per Anonymous o per Wikipedia-Reddit. No és el mateix introduir-se en els ordinadors del Departament de Justícia que hackejar-los una pàgina web corporativa. I Wikipedia o Google saben que no poden anar molt més enllà d'una jornada de "tancament" sinó volen perdre pistonada en favor de competidors potencials.

En tot cas, el col·lapse de la bombolla financera fa poc més de tres anys implica que la lluita pels recursos entre els diferents sectors de la burgesia (nord-americana i mundial) es fa més espectacular. Les eleccions presidencials del 2012, ara en la fase de primàries, i després, en la tardor, en la fase final, en seran un bon aparador.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/21/entre-la-sopa-i-la-pipa/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/romney-vs-gingrich.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/romney-vs-gingrich.html#comments Fri, 20 Jan 2012 16:27:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=10a71452c4617ecb3de29b745b8a1128
Gingrich, com Reagan, és un divorciat recasat, que també té un seguici entre el conservadorisme religiós, però també en el nacional-conservadorisme. Els atacs que ha fet contra Romney (presentant-lo com un exemple del crony capitalism), podrien fer de Gingrich una figura reclutadora del "paleoconservadorisme" més o menys proteccionista i aïllacionista.

De moment, els atacs de Gingrich han estat força inefectius, fins i tot contraproduents. En la lògica del conservadorisme republicà, afermada pel Tea Party Movement, cal confiar en el "free market". I això vol dir que ni tan sols es pot legislar per defensar el "free market" contra la formació d'oligopolis i corrupteles. La corrupció i el cunyadisme, segons aquestes tesis, només es poden eliminar des de l'espontaneïtat. Corrupció i cunyadisme encareixen els productes, i els consumidors, en fugir-ne, enfonsant a la llarga les empreses que hi cauen. A la llarga, com deia Keynes, tots morts.

Des del seu blog, Paul Krugman reprenia la idea que l'embogiment doctrinari del Partit Republicà el condueix a un atzucac en el qual tots els candidats, o són ximples (fools) o són un frau (fraud). En el primer cas, des de la ximpleria, s'empassen la doctrina. En el segons cas, des de la intel·ligència, saben què han de dir per no ésser atacats pels Limbaugh de torn.

A hores d'ara, per cada afiliat republicà hi ha dos de demòcrates. Siguin Gingrich o Romney l'elegit final, Obama ho té més fàcil que no pas ho sembla. La paradoxa la mostren les enquestes. Quan es compara Obama amb un candidat republicà indeterminat, la victòria sembla encara al segon. En canvi Obama guanya en les enquestes tants si s'enfronta a Romney com, sobretot, a Gingrich.

La sensació de bona part de l'electorat potencial és que tant hi fa. Les polítiques seran les mateixes amb un president que un altre. El sistema permet que hom triï president, però no permet que hom triï un programa polític.

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/20/romney-vs-gingrich/feed/ 0 http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/la-caravana-per-la-independencia-del.html http://didaclopez.blogspot.com/2012/01/la-caravana-per-la-independencia-del.html#comments Mon, 16 Jan 2012 16:27:00 +0000 Sindicació RSS http://expressions.pilaners.net/?guid=58120b67c2e8dc0ee882d77dec678685 Assemblea Nacional Catalana, ahir es feia al Maresme una Caravana per la Independència. Després de setmanes d'esforços i dels darrers dies d'encartellades arreu de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat, i des de Teià fins a Palafolls, cal dir que la Caravana per la Independència ha tornat a demostrar com és sentida en els segments més actius de la població de la reivindicació de posar fi a la dependència nacional. Especial protagonisme tingueren en la jornada d'ahir els tractors, com a símbol de la castigada i combativa pagesia de la comarca.

La convocatòria també demostra el tremp de l'Assemblea Comarcal per la Independència. L'Assemblea Comarcal és el resultat de la convergència de diverses assemblees locals, de les quals destaca Mataró per la Independència, en nombre i en expressió d'unitat per a l'acció. En les institucions i en el carrer, l'independentisme és ben viu a la comarca, com ho va demostrar l'onada de consultes (que arrencà a Arenys de Munt l'heroic 13 de setembre del 2009). I no s'ha perdut pas pistonada de llavors ençà. N'hi ha prou a pensar en el treball realitzat per regidors de la CUP i d'altres formacions independentistes a Arenys de Munt, a Vilassar de Mar o a Argentona.

I més enllà de l'independentisme, hi ha un coixí que qüestiona el dèficit democràtic d'un estat espanyol que, a diferència del britànic (sense anar més lluny), no posa vies per a l'exercici del dret d'autodeterminació dels pobles. Els sectors autodeterministes, alhora, avancen cap a formulacions independentistes. N'és una prova el fet que a Malgrat de Mar triomfés una moció en la qual el municipi s'adheria a l'Associació de Municipis per la Independència. Tan sols les forces polítiques al·lodeterministes, com el PSOE i el PP, s'hi oposaren. L'eterna batlle de Malgrat, Conxita Campoi, ha declarat sense embuts que desconeixerà la moció aprovada. Que desconeguin, que desconeguin, que ja s'ho trobaran fet si no saben argumentar seriosament el seu "unionisme".

]]> http://expressions.pilaners.net/2012/01/16/la-caravana-per-la-independencia-del-maresme/feed/ 0