Expressions Lliures

En Victor Pàmies demana la vostra col·laboració per fer un llistat dels refranys que més van al cap i als llavis de la gent.

Podeu veure les bases de la participació en aquest post d'en Víctor Pàmies.

Com més diversitat de comarques, més fàcilment podrà fer un desglossament de les dades.

Una nevada com la d'ahir és excepcional. Com deia una usuària del metro, entre Mercat Nou i Santa Eulàlia, quan tot just queien les primeres volves de neu: "si neva fort, els trens no aniran". Vaig pensar que exagerava. No pas. En qüestió d'una hora, ja nevava molt més fort i una per una les diferents línies de rodalies foren tancades (amb algunes excepcions).

Quan la neu començava a quallar, i la nevada adquiria proporcions de torb a Barcelona mateix, ja s'albirava la catàstrofe.

Usuaris atrapats als convois sentien una viva còlera en sentir per la ràdio les declaracions de Joan Boada, cap a les 5, on afirmava que no tenia notícia de cap passatger retingut en cap vagó. Efectivament, no devia tenir notícia. Els seus tècnics subordinats s'estimaven més no fer-lo patir i deixar que els responsables d'ICV-EUiA quedin una mica més desgastats. Mentre la gent restava sense llum o havia d'acollir-se en refugis improvisats per passar la nit, les lluites de palau seguien implacables.

No són gens sorprenents les xifres sobre intermediació laboral que denunciaven fa uns dies des de la Intersindical-CSC.

Al Principat, un 15,2% dels contractes laborals es fan a través d'ETTs (per un 0,8% que fan els serveis públics d'ocupació). Al País Valencià la disparitat continua, si bé no tan elevada (14,5% a través d'ETTs i 2% a través dels serveis públics d'ocupació). A les Illes Balears, les ETTs tenen un paper més reduït (3,7% de la contractació) i els serveis públics d'ocupació suposen l'1,5%.

En tots els casos, però, les xifres són inferiors per a la dona, tant pel que fa a les ETTs com als serveis públics d'ocupació (Principat: 13,7% i 0,6%; País Valencià: 10,9% i 1,8%; Illes Balears: 3,7% i 1,4%). L'ocupació de la dona, doncs, es fa en percentatges superiors a través del contacte directe.

Les comparatives de taxes d'activitat o de taxes d'ocupació per sexes, però, reflecteixen només una part de la situació. L'Espai Jove de la Intersindical-CSC mostra en un document els aspectes conjunturals i estructurals de la dona treballadora als Països Catalans.

Ahir 6 de març tenia lloc a Gràcia un punt de trobada nacional en el procés participatiu d’elaboració del Programa Marc 2011 de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Aquest Programa Marc 2011 ha d’ésser una eina per a ajudar a elaborar el programa electoral de les candidatures municipals d’unitat popular, i també fixarà el posicionament de la CUP respecte els temes més importants a nivell nacional. El Consell Polític de la CUP va determinar uns vuit eixos programàtics: - 1.- model territorial, econòmic i energètic als Països Catalans. - 2. model urbà. - 3. radicalització de la democràcia. - 4. Economia i justícia social. - 5. Cohesió social. - 6. Promoció de la llengua i la cultura. - 7. Model rural. - 8. Des dels municipis Autodeterminació i Països Catalans. Cadascun d’aquests eixos ha de considerar tres aspectes transversals: 1) polítiques de gènere; 2) joventut; 3) medi ambient. Entre els mesos de març i de juny es faran una sèrie de jornades de treball-debat sobre cadascun dels eixos. D’aquests debats participatius i oberts, cadascun dels grups de treball redactarà les propostes de base. A la tardor hi haurà un debat general sobre la proposta de Programa Marc que en resulti, el text final del qual serà aprovat per l’Assemblea Nacional de la CUP.

El Casal Robert Brillas ha acollit aquest migdia l'Assemblea de Presentació d'Esplugues Decideix. Fa unes setmanes ja s'ha constituït la Plataforma Esplugues Decideix, però avui era un dia fonamental per decidir si decidíem. I la resposta és afirmativa. Esplugues Decideix ha pres l'acord de tirar endavant una consulta sobre la independència nacional per al diumenge 20 de juny.

Parlem, doncs, de tres mesos i mig de feina per davant. Al mig centenar de voluntaris, caldrà sumar-ne molts més. A través del blog Esplugues Decideix podreu adherir-vos per participar en les meses de votació, en els actes de difusió, i en totes les altres tasques.

L'Assemblea també ha servit per veure l'estructuració en comissions. La Junta de la Plataforma Esplugues Decideix tirarà endavant una Comissió d'Organització i Coordinació, en estret contacte amb la Coordinadora de consultes del Baix Llobregat.

La Comissió d'Organització i Coordinació serà integrada pels responsables de cadascuna de les comissions sectorials:
- Comissió de voluntariat i mobilització: coordinarà i mobilitzarà els voluntaris d'Esplugues Decideix (inclosos els que es faran càrrec de les meses electorals).
- Comissió de logística: es farà càrrec del suport a l'organització d'actes, debats, de les tasques informatives, i del material necessari per al 20 de juny.
- Comissió de tresoreria: farà la gestió del pressupost i la cerca de finançament.
- Comissió de seguretat: garantirà el bon funcionament de la campanya de participació i de la jornada de votació.
- Comissió de comunicació: es farà càrrec del contacte amb els mitjans de comunicació i de difondre informacions.
- Comissió d'informàtica: es farà càrrec dels sistemes de comunicació que permetran la realització de la consulta.
- Comissió de participació: es farà càrrec de les eines i processos que estimulin la participació en la consulta.

Així doncs, cadascú podrà col·laborar en:
- formar part de l'equip de treball d'alguna comissió: n'hi haurà prou de posar-vos en contacte amb Esplugues Decideix i dir en quines comissions voleu participar.
- formar part de la llista de voluntaris i voluntàries per col·laborar en les diferents accions i actes que es duguin a terme fins al dia del referèndum, especialment des de final de maig.
- formar part de les diferents meses electorals en el dia del referèndum.
- fent-hi alguna aportació econòmica.

El Casal de Cultura Robert Brillas acollirà demà al matí, a partir de les 11h, l'Assemblea de Presentació d'Esplugues Decideix. Serà el moment de posar el fil a l'agulla al full de ruta que ens ha de dur a la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya, en la que hi tindran dret de vot tots els veïns dels barris d'Esplugues de més de 16 anys.

No cal dir que la participació en les tasques de preparació a la consulta és oberta a totes les persones, siguin o no empadronades a Esplugues de Llobregat.

I si no hi pots anar? Fet i fet, un dissabte al matí hi ha molta gent que treballa, gent que té altres compromisos, etc. Si no hi pots anar, també pots fer-te voluntari a través de les adreces indicats al blog d'Esplugues Decideix.

Aquest és l'ordre del dia de l'assemblea de dissabte:

1. Benvinguda assistents
2. Presentació de la plataforma Esplugues decideix
3. Informació converses amb l’Ajuntament
4. Informació general sobre les consultes i sobre l’estructura necessària
5. Economia i finançament
6. Precs i preguntes

El gener del 1960 apareixia el primer número de la 'Crònica de la Vida d'Esplugues'. Més de 60 anys després, la revista bimestral és probablement la degana de la premsa local del Baix Llobregat. Amb motiu de l'efemèride, el Grup d'Estudis d'Esplugues ha organitzat avui un acte commemoratiu al Teatre de l'Avenç. Presentat per Santi Campo, del Grup d'Estudis, l'acte ha comptat amb la presència de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, i de l'actual directora de la revista, Lluïsa Morera.

Jordi Porta, que properament deixarà el càrrec de president d'Òmnium Cultural, ha contrastat l'època en què neixia la revista, que era també l'època de la fundació, en uns altres paràmetres polítics, d'Òmnium Cultural (1961) o d'Edicions 62, amb l'època actual. Si llavors, les iniciatives de la societat civil havien de suplir una administració "no tan sols aliena sinó contrària", la situació cal veure-la de col·laboració o complementarietat amb les administracions públiques. Pel que fa als mitjans de comunicació tradicionals, Porta ha alertat de l'impacte que suposa l'acceleració de la revolució electrònica. Les enquestes mostren com cada vegada més els mitjans electrònics trenquen les fronteres generacionals. Porta ha recomanat a l'equip de la Crònica de la Vida d'Esplugues un esforç per ser present a la xarxa. En un altre sentit, també ha recomanat l'adhesió de la revista a l'Associació de Publicació Periòdiques en Català (APPEC).

Morera ha recordat que una edició electrònica demana sempre una feina continuada, i que ja s'han fet gestions per mirar d'adherir la revista a l'APPEC. Més enllà d'això, Morera ha recordat la trajectòria de la Crònica des de 1960, i com la situació de llibertat va possibilitar sumar a l'aspecte de crònica també articles d'opinió que reflectissin les inquietuds de la ciutadania. Morera ha reconegut que la Vida d'Esplugues, molt sentida pels veïns del Centre, no cobreix de la mateixa manera els altres barris d'Esplugues, si bé ha recordat que ara mateix tenen en el calaix articles sobre memòria popular del carrer de Sant Llorenç o de Finestrelles.

Diverses intervencions del públic han destacat que l'arxiu de la revista a l'Hemeroteca constitueix un element de gran interès per a la història local (particularment, quant a les inquietuds culturals i socials de cada moment històric), per bé que resta pendent la feina d'indexació (per títols d'articles, temes, etc.). Interrogada sobre la relació amb El Pont d'Esplugues (la revista de l'Ajuntament) o de l'Agenda (de la Regidoria de Cultura), Morera ha contestat que en una població de 45.000 habitants hi hauria d'haver lloc per aquestes i moltes altres propostes.

En el marc de la campanya I’m Catalan I love freedom es feia ahir al Teatre de la Faràndula de Sabadell un “acte d’estat”. Els organitzadors, amb l’ajut d’Òmnium Cultural de Sabadell, de l’agència d’espectacles Events Catalunya, i de la plataforma Sobirania i Progrés, reeixiren a omplir les més de 1.000 localitats. La voluntat dels organitzadors és respondre a una qüestió que autodeterministes i al·lodeterministes fan al moviment de les consultes sobre la independència: “després de les consultes, què?”. Però les consultes no s’han acabades, de forma que els organitzacions ho formulaven de manera més àmplia: “Quin és el camí que ens queda fins esdevenir un nou estat?”.



L’acte arrencava amb un curtmetratge, amb guió d’Àlex Fenoll, sobre “les millores de Catalunya en un futur Estat Català”. En una sèrie de pinzellades, el film presentava l’entorn de la presidenta del Govern de Catalunya un any després de la independència. Senzillament, un país normal, o per millor dir amb totes les anormalitats pròpies dels països lliures, i ja sense les addicionals que han de patir els països esclaus.

Acabada la projecció, introduïa els parlaments Joel Joan, amb un discurs vibrant, interromput repetidament pels aplaudiments del públic.



Alfons López Tena, el primer a intervenir, va recordar que les consultes sobre la independència ja són, en elles mateixes, un acte d’estat, en tant que com les plataformes o entitats organitzadores a cada municipi es constitueixen per dur a terme una funció pròpia dels estats.



Joan Carretero dedicà la seva intervenció a insistir en la rellevància d’aconseguir, en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, un nombre com més elevat millor de diputats disposats a aplicar un full de ruta immediat cap a la independència. Alhora, va dedicar unes paraules a recordar que és des d’ara mateix que hom ha de pensar en la construcció (i manteniment) d’un país viable, pel que fa al teixit industrial i a les infrastructures.



Després del parlament del líder del Reagrupament, fou el torn de l’actuació musical, iniciada pel violoncel de Marcel Casellas, i amb la veu de Titot. Titot, després, va fer un petit parlament, com situat en el mateix futur que retratava Fenoll en el seu curtmetratge. Feia la vista enrera a mitjan dels anys 1980, amb el migrat moviment independentista de Berga (“mitja dotzena”) i comprovava el seu creixement en l’èxit de la consulta del 13-D. I també “recordava” les baralles amb “socialdemòcrates, democristians, liberals i conservadors”... per redactar la Constitució, ja assolida la independència.



Tot seguit es projectà un breu missatge de Joan Laporta, que es disculpà per no haver-hi pogut assistir. Laporta afirmava que no hi ha lluita més noble que la d'un poble per la llibertat.

Després d’això prenia la paraula Josep Guia, que començava amb un record per a Miquel Duran i Tortajada (1883-1947), que enguany fa cent anys fundava el Diari de Sabadell (capturat pels feixistes el 1939, i castellanitzat des de llavors). Guia posava Duran com un exemple de l’aportació valenciana al conjunt de la nació catalana, que arrencava ja en el segle XV (amb els clàssics de la literatura catalana), continuava en el XVIII (amb l’exemple de Basset, cap de l’artilleria que defensà Barcelona fins l’11 de setembre del 1714) i floria especialment en el segle XX i XXI. Ho feia per insistir que una renúncia al País Valencià és començar amb una derrota. Segons Guia, doncs, és vital que qualsevol iniciativa contempli la totalitat de la nació, i que seran especialment les victòries en el centre les que possibilitaran la reconstitució, també, de la perifèria.



El darrer parlament va correspondre a Oriol Junqueras, que va alertar contra el cansament, la por i la defecció. Si ara ens trobem en una oportunitat especialment favorable per l’assoliment de la independència, deia Junqueras, és per l’existència d’un context internacional més favorable, no pas per unes virtuts intrínseques del moviment. Davant de les amenaces que poden paralitzar-nos o desviar-nos, Junqueras feia una crida a combinar exigència i generositat envers tots els companys en el camí de la independència.

Esplugues Decideix té la intenció de convocar una Consulta sobre la independència a Esplugues de Llobregat pel proper 20 de juny.

Aquest dissabte 6 de març, a les 11 del matí, tindrà lloc un acte de presentació, que serà alhora una assemblea de constitució, i a la qual són convocats tots els veïns d'Esplugues.

El lloc serà el Casal de Cultura Robert Brillas (carrer Àngel Guimerà, 38).

L'assemblea serà el moment de constituir les diferents comissions que es faran càrrec de la feina de preparar i difondre la consulta.

Consulteu el blog d'Esplugues Decideix per més informació i per oferir-vos com a voluntaris!

“Wall Street bubbles; - Always the same” (Les bombolles de Wall Street – sempre el mateix) era el text que acompanyava la caricatura publicada en un número de Puck del 1901, i que serveix de portada a aquest recull d’articles de John Bellamy Foster i Fred Magdoff, editats a partir dels originals publicats entre maig del 2006 i l’abril del 2008 a Monthly Review. Fa uns dies parlàvem de The ABCs of the Economic Crisis, que Fred Magdoff i Michael D. Yates adreçaven a “descriure i explicar “la Gran Recessió”, la crisi econòmica més severa des de la Gran Depressió, en un llenguatge directe i fàcil d’entrendre”. Magdoff i Yates partien de la perspectiva teòrica de Monopoly Capital de Paul Baran i Paul Sweezy (Monthly Review Press, NY, 1968) i, tot centrant-se en el decurs de l’impacte econòmic i laboral de la crisi, deixaven per a The Great Financial Crisis un tractament més teòric de la crisi financera des del punt de mira de l’estatge oligopolístic del capitalisme madur i de la financerització de l’economia.

Per financerització de l’economia, Sweezy no entenia tant el fet que els grans grups financers controlessin amples sectors de l’economia productiva (allò que Rudolf Hilferding anomenava “capitalisme financer” en distinció al “capitalisme industrial”), com el fet que la manca de perspectives rendibles d’inversió en les economies capitalistes desenvolupades estimula la inversió de recursos obtinguts en l’economia real en productes financers com més va més complexes. Aquesta financerització de l’economia suposa de fet també un estímul per a l’economia real, ja que també augmenta les possibilitats de crèdit, i un sistema d’assegurances més versàtil i complet. La financerització creixent també va lligada a l’estímul del sector immobiliari, una altra de les “sortides” rendibles per als beneficis generats tant per l’economia “real” com per la financera. Quan les coses anaven bé la proliferació d’un mercat de derivats financers es presentava sovint com una mena de “coixí de seguretat” per a l’economia global, i com un element tan necessari com les inversions creixents en els “departaments de vendes” o en l’aprofitament de les “noves tecnologies”. Els diferents elements, és clar, s’entrelliguen, i el sector financer havia de fer un esforç considerable per a “col·locar” els seus “productes” i alhora treia partit d’unes noves tecnologies de la comunicació que enforteixen la sensació d’immediatesa en el mercat global. No cal dir que la visió dominant en les elits econòmiques és que l’actual crisi financera ha estat bàsicament un “ensurt” i que, tard o d’hora, es reprendrà el camí del “business as usual”.

El primer capítol d’aquest llibre de Foster i Magdoff arrenca en una època que ara ens sembla llunyana: el maig del 2006. I com un parell de Cassandres, ens parlen de la “bombolla del deute domèstic”, particularment de l’endeutament immobiliari i, en segon terme, de l’endeutament per al consum. Aquesta “bombolla” era el resultat i alhora motor del manteniment de la demanda efectiva dels Estats Units en un context històric de gairebé tres dècades d’estagnació dels salaris reals. En el segon capítol, avancem mig any, fins el novembre del 2006, en ple brogit del “Casino Gegant” del mercat financer de futurs, i de derivades de derivades de derivades. Les hipoteques d’alt risc eren possibles, precisament, perquè es podien empaquetar amb d’altres de no tan alt risc, i vendre-les totes plegades: el risc es diluïa i, segons es deia, se’l feia desaparèixer a tot efecte pràctic. En el tercer capítol, de desembre del 2006, Foster i Magdoff recorden el 40è aniversari del llibre de Baran i Sweezy. Si el 1966, Baran i Sweezy parlaven de “capitalisme monopolístic”, en el sentit que molts sectors són copats per un nombre limitat de grans companyies, que ja no tenen interès en caure en una guerra de preus, el mateix Sweezy, unes tres dècades després, havia d’esmenar-se en part per introduir els efectes de la “financerització”. Així per comptes de parlar d’un “capitalisme monopolístic”, a partir dels anys 1970 i 1980, Sweezy acaba per estimar-se la fórmula “capitalisme monopolístic-financer”. En el quart capítol, d’abril del 2007, Foster i Magdoff continuen amb l’exposició d’aquesta caracterització de l’economia nord-americana (i, per extensió, de l’europea i japonesa), però ho fan ja en un moment on es refreda el mercat immobiliari nord-americà i s’albiren en l’horitzó “turbulències financeres”.

En el cinquè capítol hom ja es troba en els estadis finals de la “bombolla” (abril del 2008). En el sisè capítol, redactat el desembre del 2008, Foster i Magdoff tornen a l’economia real, seriosament impactada per la crisi financera, amb una forta contenció del crèdit, un augment espectacular de les xifres d’atur i una situació clara d’estagnació. Seguidors de Sweezy, però, per a Foster i Magdoff aquesta és la situació “normal” per al capitalisme madur. A falta d’una alternativa socialista, per sortir de l’estagnació hi ha diferents alternatives. L’alternativa tecnològica, però, després de l’esclat de les “.com” en el 2000, no existeix o, si més no, no existeix amb la mateixa força que tingué l’expansió de l’automòbil en dècades passades. La recerca d’una nova bombolla financera demana quelcom per alimentar-la. Així, si hom pren l’estagnació dels anys 1930, hom recorda que no fou el New Deal de Roosevelt ni el keynesianisme qui la superà, sinó l’immens estímul de producció destructiva que suposà la Segona Guerra Mundial. Un precedent inquietant, si més no.