Expressions Lliures

(Torno al bloc més aviat per la ràbia i indiganció que covo que per una altra cosa)

Malgrat totes les meves reticències, l'aversió contra l'estatut i els polítics d'aquest país, la meva fatiga envers la condició immanent de cagadubtes dels catalans i el fàstic que em fa tanta collonada i la possibilitat de manipulació de la manifestació (per exemple, La Vanguardia o Jose Blanco), malgrat tots els malgrats hi he anat.

Com que estic en contra de gairebé tot ja, a aquestes alçades, he fet el recorregut a l'inrevés: amb la bici fins a Tetuan, he avançat fins a Diputació amb Lluria i he fet el recorregut des de la cruïlla de Gran Via amb Passeig de Gràcia com els salmons. Com que costava molt d'avançar contracorrent, molt sovint em quedava aturat, quinze minuts o vint minuts, sota un arbre, veient la gentada quieta o avançar molt a poc a poc. En passar el Montilla, xiulada; jo no el veia i només l'he intuït. Però jo no he cantat, ni xiulat, ni cridat res, avui: veia passar les estelades davant meu, sentia entonar l'himne i els càntics d'independència; la remullada en el riu d'estelades m'ha posat la carn de gallina, m'ha tornat a fer sentir una mica orgullós del meu país després de dies envoltat d'aquest clima de subnormalitat espanyolista d'Esplugues, amb la subnormalitat profunda de La Roja i els debats per a malalts mentals sobre la unitat d'Espanya i els drets històrics i de si som o no som extremistes. He tornat a creure que hi ha esperança. Jo veig claríssim que hi ha base social per a un procés independentista real i imminent.

La gent està molt cansada de «pantomimes» i teatre de l'absurd. Està cansada de polítics que juguen a la puta i la ramoneta i no diuen mai res clar. Amb la mani del Dret a Decidir es va fer evidentíssim. Cada cop és més palès que no tenim polítics que sàpiguen respondre al clam popular. Catalunya és un vaixell sense capità governat pels mariners, que han de posar-se d'acord sobre la marxa.

Avui és el dia de la manifestació. No cal dir que hi serem. Nosaltres i milers de persones més.

Avui, segur, marxarem milers i milers de catalans amb milers i milers de banderes. Moltes d'elles, potser la majoria, amb l'estel solitari. Avui cridarem fins a perdre la veu els eslògans tradicionals i les frases més característiques. Aribarem a la plaça de Tetuan cansats, amb la veu rogallosa, potser amb una autosatisfacció que, per unes hores, ens farà sentir-nos bé.

Però... i demà?

Demà és quan de veritat haurem de fer realitat els nostres crits i l'esperit de les nostres estelades onejant al llarg del passeig de Gràcia.

Demà és quan hem de demostrar, amb la nostra actuació quotidiana, que sí, que som una nació malgrat 900 fulls redactats per mans perverses.

Demà és quan hem de fer palès que la nostra llengua, el català, és la llengua pròpia d'aquest país i que, com a tal, ha de ser la llengua d'ús comú, d'ús preferent, d'ús habitual en el nostre dia a dia.

Demà és quan hem de continuar marxant cap a una societat més lliure i socialment més justa.

Demà és quan hem de continuar obrint el camí del dret a l'autodeterminació.

Demà... no sé què faran els nostres representants polítics... potser d'una vegada per totes es posaran al servei d'aquest país... potser es dedicaran a continuar amb les seves campanyes electorals i a barallar-se entre ells, com ja va sent massa habitual.

Demà, però, som nosaltres, cadascú des del seu lloc, cadascú a la seva manera, els que hem de demostrar que la marxa d'avui no acaba a la plaça Tetuan.

Avui és el dia de la manifestació. No cal dir que hi serem. Nosaltres i milers de persones més.

Avui, segur, marxarem milers i milers de catalans amb milers i milers de banderes. Moltes d'elles, potser la majoria, amb l'estel solitari. Avui cridarem fins a perdre la veu els eslògans tradicionals i les frases més característiques. Aribarem a la plaça de Tetuan cansats, amb la veu rogallosa, potser amb una autosatisfacció que, per unes hores, ens farà sentir-nos bé.

Però... i demà?

Demà és quan de veritat haurem de fer realitat els nostres crits i l'esperit de les nostres estelades onejant al llarg del passeig de Gràcia.

Demà és quan hem de demostrar, amb la nostra actuació quotidiana, que sí, que som una nació malgrat 900 fulls redactats per mans perverses.

Demà és quan hem de fer palès que la nostra llengua, el català, és la llengua pròpia d'aquest país i que, com a tal, ha de ser la llengua d'ús comú, d'ús preferent, d'ús habitual en el nostre dia a dia.

Demà és quan hem de continuar marxant cap a una societat més lliure i socialment més justa.

Demà és quan hem de continuar obrint el camí del dret a l'autodeterminació.

Demà... no sé què faran els nostres representants polítics... potser d'una vegada per totes es posaran al servei d'aquest país... potser es dedicaran a continuar amb les seves campanyes electorals i a barallar-se entre ells, com ja va sent massa habitual.

Demà, però, som nosaltres, cadascú des del seu lloc, cadascú a la seva manera, els que hem de demostrar que la marxa d'avui no acaba a la plaça Tetuan.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) titlla d’"inacceptable" la sentència de l’Estatut emesa pel Tribunal Constitucional, que anul·la catorze articles i en reinterpreta vint-i-set més. Més enllà de restar qualsevol tipus de legitimitat a un tribunal partidista que no respecta la voluntat popular, l’entitat denuncia que el dictamen impedeix, entre d’altres coses, la normalització social del català tenint en compte que no podrà ser la llengua “preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya”. La CAL considera que el dictamen és un nou atac a la sobirania del poble català que avala la seva oposició al text després de les modificacions que va patir en la seva aprovació al Congrés.

La CAL s’adhereix a la manifestació unitària convocada per Òmnium el proper 10 de juliol a Barcelona i emplaça la ciutadania a mobilitzar-se en defensa del dret a decidir i de la dignitat de la nació catalana. Un acte que ha de servir, a parer de l'associació, per posar de manifest que la societat civil vol endegar un nou procés cap a la plena sobirania dels Països Catalans un cop s'ha constatat que la via autonomista està esgotada.

La CAL d'Esplugues s'afegeix a la convocatòria de la plataforma Esplugues decideix i anima a tots els seus socis i simpatitzants a participar en la manifestació unitària. Ens trobarem el proper dissabte 10 de juliol, a les 17h, davant de l'ajuntament, per anar tots junts a la manifestació.

Dijous 8 de juliol, a les 22h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL parlar de llengua recordarà la figura i l'obra de Salvador Espriu, de qui, enguany, es commemora el 25è aniversari de la seva mort.

El 22 de febrer de 1985, ara fa poc més de vint-i-cinc anys moria Salvador Espriu, el gran poeta de Catalunya. La seva gran obra reflecteix temes com: la pàtria, el record, el pas del temps el cansament i la solitud, la mort, Déu...

L’obra de Salvador Espriu, tant poètica com narrativa és immensa. Es va donar a conèixer com a excel•lent narrador amb obres com El Dr. RIP i Laia. Més endavant, va començar la seva gran obra poètica amb Cementiri de Sinera, El caminant i el mur, Final de laberint, La pell de brau, Llibre de Sinera, Setmana Santa... Són de destacar també la peça teatral Primera història d´Esther i el recull de proses Les roques i el mar, el blau ... Va ser proposat diverses vegades al Premi Nobel de literatura.

El programa CAL parlar de llengua vol recordar la figura de Salvador Espriu i la seva obra. Per fer-ho comptarem amb dos convidats d’excepció:

Sebastià Bonet. És professor titular del Departament de Filologia Catalana des de l’any 1997. Els seus treballs se situen, bàsicament, en tres camps: el de la sintaxi, el de la gramatografia, especialitzat en l’obra de Fabra, i el de l’estudi de l’obra de Salvador Espriu. Entre altres, ha tingut cura de l’edició crítica de Primera història d’Esther

Montserat Caba. Directora del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, creat l’any 1987 amb l’objectiu de contribuir a la conservació, difusió i promoció del llegat literari de l’escriptor.

La manifestació de dissabte 10 de juliol s’ha estat gestant a la seu d’Òmnium Cultural des de fa mesos. Des del primer moment es va convidar els partits, sindicats i associacions que participessin en la mesa organitzativa. Entre altres, no van voler participar-hi ni el PP ni Ciudadanos, per raons més que òbvies. Tampoc, però, hi va voler participar el PSC.

Ara, fa poc més de deu dies, el PSC ha enviat el seu representant per tal de poder dir la seva pel que fa a l’estructura organitzativa de la manifestació... i ja tenim els primers problemes: ara resulta que no els agrada el lema i proposen que sigui substituït per una senyera que ens “uniria a tots”.

El Molt Honorable José Montilla no vol anar darrere d’una pancarta amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. No ha aclarit en cap moment què és el que li molesta, si l’afirmació categòrica que som una nació o bé el fet que el poder de decisió el tinguem nosaltres... O potser el molesten ambdues frases...

El PSC (una vegada més) intenta desvirtuar i manipular una manifestació perquè serveixi per als seus interessos polítics ( i en això no és l’únic que ho fa) que, en cap cas, van en el camí ni de ser una nació (si més no una nació amb tots els drets) ni molt menys encara que aquesta i altres qüestions les puguem decidir nosaltres. Ha mobilitzat els seus intel·lectuals perquè redactin un manifest de suport al president Montilla i perquè la senyera encapçali la manifestació unitària.

Tant se’ls fa si el lema ja estava pactat des de fa mesos. Tant se’ls fa si la manifestació la convoca Òmnium amb el suport de més de 560 entitats i associacions. Els interessos de determinats partits polítics passaran una vegada més per damunt de la societat civil.

S i el Sr. Montila i el seu partit se senten molestos pel lema, que no hi participin i que muntin la seva pròpia manifestació, però, si us plau, que no s’embolcallin i amaguin les seves vergonyes amb la senyera.

La CAL inicia enguany el Correllengua a la vila d'Arenys de Mar en homenatge a Salvador Espriu en el 25è aniversari de la seva mort.

Els autocars sortiran d'Esplugues de Llobregat, a les 8.45h del dissabte 3 de juliol. Ens dirigirem cap a Santa Fe del Montseny. A la tarda, ens concentrarem a les 19.30h a la plaça de l'Església d'Arenys de Mar per enfilar la pujada del cementiri pel carrer de la Pietat.

A les 20h, començaran els actes d'inici del Correllengua:

Benvinguda de l'alcalde d'Arenys de Mar

Parlament sobre el Correllengua i la figura de Salvador Espriu a càrrec de Jaume Marfany (director de l'Escletxa i vicepresident de la CAL)

Lectura del Manifest del Correllengua i encesa de la flama simbòlica.

Espectacle poèticomusical El Minoptaure i el Teseu

Cloenda a càrrec del president de la CAL, Pep Ribas.

Preu de l'autocar, 12€ (inclou audiovisual i visita al Museu de les puntaires)

Inscripcions a cal@cal.cat o al tel. 93 415 90 02 de 16.30 a 20.30 h