Expressions Lliures » Cal d’Esplugues

Als toros! (Josep)

Administrador — Sat, 31 Jul 2010 15:47:00 +0000

Aprofitant que som ja de vacances i tenim més temps lliure, he adreçat els meus passos cap a la prestatgeria d'autors catalans i, resseguint els lloms dels llibres de la MOLC, el meu dit s'ha aturat en el recull de quadres de costums d'Emili Vilanova, titulat Lo primer amor i altres narracions.

Emili Vilanova (1840-1905) era dels menestrals de Barcelona i, en les seves narracions, retrata bàsicament aquesta Barcelona de vetes i fils i tota la pesca amb una certa ironia amable, d'un humor càndid tenyit d'amor pel món que explica. En redactar els seus quadres de costums, sense moralitzar directament gaire, sempre deixa entreveure el seu judici moral. Altres vegades és molt més explícit, com per exemple en aquest fragment que us transcric aquí malgrat la llei del copyright d'Edicions 62. Els hereus d'Emili Vilanova ja em sabran perdonar.

Un toro estén sis cavalls, i aplaudeix tothom; amb un altre, el primer espasa arrisca dues voltes la vida, i el públic s'entusiasma i pica de mans i parla més andalús que mai. Un toro salta la barrera fent córrer, esverats i precipitant-se els uns sobre els altres, als que s'estan pel passadís, i el públic riu molt. Un pobre sereno que saltant ha caigut, és patejat per la fera, collit amb les banyes i llençat a l'aire. No riuen ni ploren llavors los espectadors. «Quin poc cuidado, que distrets!», solen exclamar alguns. Ve un altre toro, i la gent s'enfurisma si no pren piques, si no fereix força cavalls, i demana foc o gossos, i ho contempla serè, tranquil, un poc contrariat per la covardia de l'animal que li lleva algunes commocions; les espurnes de les banderilles de foc penetren en les llagues sangonoses de la fera, i els cavalls rebolcant-se espeterneguen amb les angúnies de la mort i... prou, que fa pena considerar que això es prengui per diversió...

Emili Vilanova, «Als toros», juny 1878

Aquí trobareu l'article sencer. Noteu l'acceleració de l'acció administrada per la puntuació, que culmina al clímax final amb la mort del cavall i el menyspreu explícit expressat per l'autor. Noteu també el ric vocabulari de Vilanova, malgrat els castellanismes: ara pràcticament ningú no sap què vol dir espeternegar, a Barcelona, i a Esplugues potser encara menys. En fi, em sembla molt bo el contrast entre la baixesa de l'espectacle, l'entusiasme del públic i la perspectiva externa del narrador.

D'altra banda, veiem que, abans, els toros eren una cosa popular a Barcelona, una tradició força sòrdida, si fem cas a aquest testimoni i a d'altres que ens arriben d'aquells anys. Com deia el Jaume, això dels toros s'hauria acabat morint sense necessitat d'estocada final. La bestiesa ja estava tocada de mort i pràcticament només calia enterrar-la.

Però calia rematar-la i enterrar-la, per dues raons no gens originals per part meva: perquè és un espectacle denigrant de tortura als animals, i perquè això és una tradició morta a Catalunya que només atreu turistes i quatre nostàlgics. Acabar amb aquest espectacle horrible ens acosta a Europa i ens allunya de les estepes i internacionalitza Catalunya als mitjans de comunicació d'arreu del món. Estableix legalment el que a la pràctica ja és un fet: la fiesta és festa nacional de la nació del costat, no de la nostra, i als països civilitzats no es practica en públic aquesta mena d'actes salvatges. A Catalunya, fem servir les places de braus per fer castells.

TOROS I SOBIRANIA

Administrador — Fri, 30 Jul 2010 07:13:00 +0000

No m’agraden les corridas de toros. Tampoc no m’agrada que els diguin “curses de braus”; penso que hi ha noms o frases intraduïbles. Tampoc no he anat mai a veure la fiesta ni tampoc me la miro quan en fan per televisió.

No sóc, però, un dels milers de signants que van presentar la ILP per l’abolició dels toros a Catalunya (i això que gairebé signo per a tot...). Segurament, cas de poder votar, tampoc no hauria votat a favor de l’abolició... potser m’hauria abstingut o fins i tot potser hi hauria votat en contra.

L’abolició o no de les corridas és un debat que no es pot resoldre únicament amb l’argument del patiment de l’animal i, posats a prohibir, crec que podríem trobar moltes activitats dignes de prohibició a casa nostra que, en canvi, campen lliurement per on volen.

A més, la fiesta s’estava abolint ella mateixa. La Monumental omple només i gairebé sempre, un quart o la meitat del seu aforament. Era només qüestió de temps i les corridas haurien desaparegut de Catalunya.

Però, malgrat aquesta llarga introducció, no és sobre corridas sobre el que volia escriure (i molt menys encara entaular un debat), sinó sobre les reaccions espanyoles –una vegada més- a l’entorn d’una decisió del Parlament català aprovada per majoria. De nou, s’ha posat de manifest què és Catalunya per a tota aquesta gent i que significa per a la majoria del món polític i mediàtic espanyol la nostra autonomia i el nostre Parlament.

Cada vegada que volem legislar sobre alguna qüestió que molesta l’Estat, el món polític, financer o mediàtic, es demostra que la via autonomista (per si algú encara ho dubtava) està més que exhaurida. S’ha comprovat amb l’Estatut, amb la IP per convocar un referèndum, amb les retallades en obra pública, amb les corridas....

Si no poden combatre-ho dins del Parlament català, doncs es treuen de la màniga una Llei de rang superior o envien la resolució al Tribunal Constitucional... Problema solucionat.

Crec que cada vegada la societat catalana veu més clar que cal emprendre un nou camí que ens permeti decidir per nosaltres mateixos sense interferències de ningú. I, tot el que políticament ha anat succeint durant els darrers deu mesos així semblen indicar-ho.

Un altre tema, però, és com s’articula políticament aquest ampli moviment sobiranista emergent. De moment, les coses no pinten gens bé de cara a les properes eleccions al Parlament català. La divisió en el món sobiranista no podia ser més gran. De moment quatre forces s’hi presentaran amb l’objectiu principal de la independència: ERC, Reagrupament, Solidaritat Catalana i SI.

La divisió del vot independentista està servida...

SOMNIEM JUNTS…

Administrador — Tue, 27 Jul 2010 14:37:00 +0000

Òmnium Cultural ha publicat en el seu web la versió inèdita de 3 minuts de Somniem, amb lletra de Lluís Llach i direcció de Lluís Danés que va aparèixer en diversos espots televisius per convocar la manifestació del passat 10 de juliol.

Aquest és el text que acompanya el vídeo:

Van ser moltes les persones i entitats que van col·laborar per fer possible la manifestació del dia 10 de juliol. I moltes les personalitats que van cedir la seva imatge per fer del somni una realitat. A totes elles volem donar-los les gràcies:

Enric Masip, Nando Jubany, Xavier Graset, Marc Parrot, Jordi Porta, Lluís Juste de Nin, Magda Oranich, Xavier Torres, Albert Om, Toni Albà, Màrius Serra, Eloi Vila, Josep M. Álvarez, Clara Segura, Lluís Soler, Mercè Pons, Gerard Quintana, Pere Tàpias, Jaume Mateu (Tortell Poltrona), Bella Agossou, Joan Fortuny (Elèctrica Dharma), Lluís Llach, Cesk Freixas, Celdoni Fonoll, Joan Rigol, Lloll Bertran, Joan Carles Gallego, Lluís Marco, Benet Nomdedeu, Antoni Serra Ramoneda, Montserrat Carulla, Eduard Estivill, Jordi Basté, Jordi Pujol, Jordi Cabré, Ferran Requejo, Heribert Barrera, Josep M. Portavella (The Chanclettes), Justo Molinero, Muriel Casals, Titot, Toni Soler i Ventura Pons.

Per visionar el vídeo clica aquí

REPORTATGE D’ETV LLOBREGAT SOBRE "EL QUE HE ESCRIT ÉS ESCRIT"

Administrador — Wed, 21 Jul 2010 14:35:00 +0000

ETV Llobregat ha emès un petit reportatge sobre l'espectacle poeticomusical El que he escrit és escrit que va tenir lloc el passat 17 de juliol a la masoveria de Can Tinturé.

El recital forma part del Correllengua 2010 d'Esplugues.

Per visionar el reprotatge cliqueu aquí

NOU WEB DE LA CAL NACIONAL

Administrador — Wed, 21 Jul 2010 08:39:00 +0000

Ja és operatiu el nou web de la CAL nacional.

El nou web presenta un disseny molt més modern i flexible. L'accessibilitat és molt més còmode i ha de ser molt més útil i també participatiu. La nova estructura és molt dinàmica i visual, i combina dades, imatges, vídeos i informació.

A banda dels espais de notícies i agenda, el web disposa d'espais específicis per al Correllengua i el projecte Xerrem. Els diferents nuclis de la CAL tenen també el seu lloc des d'on poder informar de les diverses activitats, campanyes i, també, penjar les seves pròpies fotografies, vídeos i enllaços.

Podreu també trobar-hi els darrers números de la revista l'Escletxa en format PDF.

I això no s'acaba aquí... El web prepara noves sorpreses per d'aquí a poc temps.

UNA MOLT BONA FOTOGRAFIA

Administrador — Tue, 20 Jul 2010 14:18:00 +0000

Cliqueu aquí per veure una molt bona fotografia de la manifestació del 10 de juliol.

CORRELLENGUA D’ESPLUGUES 2010

Administrador — Sun, 18 Jul 2010 09:38:00 +0000

17 de juliol. 7 del vespre. El correllengua 2010 es posa en marxa a Esplugues de Llobregat, enguany, amb un format totalment diferent. Sense oblidar la part lúdica, el Correllengua d'Esplugues 2010 ha estat més amatent a la vessant cultural i lingüística. De caire molt més intimista, ha volgut recordar i homenatjar la figura del gran poeta i prosista català Salvador Espriu, de qui, enguany, commemorem el 25è aniversari de la seva mort.

Jaume Calatayud i Vicente Monera ens van oferir el seu espectacle poeticomusical El que he escrit és escrit. Durant 50 minuts ens hem submergit en el món poètic de Salvador Espriu. Hem fet un repàs a la vida del poeta de Sinera i Lavínia; hem pogut copsar, a través de la veu de Jaume Calatayud i Vicente Monera , la personalitat d'Espriu, la seva figura racional i ètica, el seu intel·lectualisme al servei, sempre, del seu país, la seva llengua i la seva cultura.

La música i la veu de Vicente Monera i de Jaume Calatayud ens han fet viure o reviure els poemes d'Espriu d'una manera molt diferent, però sempre amb un grau molt alt d'emotivitat. Els sentiments hi han aflorat i s'ha establert un fort lligam d'emocions entre el públic, els rapsodes i els versos espriuans.

Poder participar (perquè l'espectador no és únicament un receptor del missatge poètic, sinó que, a través dels seus propis sentiments i emocions, en forma part, es troba immers en l'univers poètic) en l'espectacle El que he escrit és escrit, ha estat, de veritat, tot un luxe.

El Correllengua va acabar en festa. Música i ball amb en Francesc Marimon i La portàtil FM.

Més fotografies, es l'espai CALdesplugues del Facebook

CAL PARLAR DE LLENGUA: RECORDANT SALVADOR ESPRIU

Administrador — Sat, 17 Jul 2010 08:36:00 +0000

Aquest és el vídeo del programa de CAL parlar de llengua Recordant Salvador Espriu, emès per ETV Llobregat el passat 8 de juliol.

ESPLUGUES: CORRELLENGUA 2010 (2)

Administrador — Tue, 13 Jul 2010 08:30:00 +0000

Enguany, el Correllengua d’Esplugues homenatjarà la figura de Salvador Espriu, en commemoració del 25è aniversari de la seva mort. Trenquem amb el nostre format habitual i passem a fer un acte, com sempre obert a tothom, però de caràcter més intimista.

L’acte tindrà lloc el dissabte 17 de juliol, a partir de les 19h, a la Masoveria de Can Tinturé (C. de l’Església, 36 d' Esplugues de Llobregat) on, després de la lectura del Manifest del Correllengua 2010, Jaume Calatayud i Vicente Monera ens oferiran un espectacle poèticomusical que porta per títol Espriu: El que he escrit és escrit.

Es tracta d'un recital de caràcter intimista i els poemes seran recitats i també cantats. A més, la veu estarà acompanyada per la música de la guitarra de Vicente Monera. El repertori del recital inclou poemes diversos des de Cementiri de Sinera fins a Setmana Santa, tot passant per La pell de brau, Llibre de Sinera o Final del laberint.

Tot seguit, la música de Francesc Marimon ens acompanyarà durant una bona estona, mentre prenem una copa de cava i fem petar la xerrada a la fresca dels jardins de Can Tinturé.

L’homenatge a Espriu ens servirà per recordar i recordar-nos l’antic, però encara vigent missatge que el poeta ens va deixar en forma de versos:

Ara digueu: «Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble»

ESPLUGUES: CORELLENGUA 2010 (1)

Administrador — Mon, 12 Jul 2010 09:34:00 +0000

Una llengua està per sobre del bé i del mal (Salvador Espriu)

Enguany, es compleixen 25 anys de la mort de Salvador Espriu. El poeta de la mítica Sinera i el prosista impecable d'obres com Les roques i el mar, el blau.

Amor a la llengua, servei a la paraula... El doctor Rip, Laia, Ariadna al laberint grotesc el donaren a conèixer com una de les grans promeses de la literatura catalana. Obsessionat per la mort, pel destí de l´home i pel futur del país, publicà, entre altres, els llibres de poemes Cementiri de Sinera, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, i la peça teatral Primera història d'Esther.

Escrita el 1948, Primera història d’Esther és la manifestació gairebé desesperada d’Espriu per tal de crear un testimoni d’una llengua, la catalana, viva i rica, plena de matisos, d’una gran expressió fònica i, per això, va omplir el text de paraules extretes dels diferents nivells, registres i varietats que posseeix el català i, fins i tot, hi va introduir paraules del caló, la parla gitana.

Sobre l’obra d’Espriu, d’una magnificència insuperable, planeja constantment el missatge dels seus versos: Hem viscut per salvar-vos els mots / per recordar-vos el nom de cada cosa... La preocupació per la llengua i la cultura, imprescindibles per a l’existència d’una nació com la catalana, apareixen en l’obra d’Espriu abans ja de la Guerra Civil.

Avui, malauradament, el missatge d’Espriu continua vigent. Cal, encara, salvar els mots perquè una llengua ha de viure amb total, absoluta i plena normalitat. Les paraules d’Espriu ens ho recorden:

“Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat que suposa perseguir una llengua [...] Crec que no hi ha cap llengua que delinqueixi; no pot delinquir una llengua, perquè una llengua està per sobre del bé i del mal.”

No és, però, només la llengua la que no assoleix la normalitat. Catalunya perd posicions en el marc dels països desenvolupats... Posicions econòmiques, de benestar, d’educació, de prestigi... La nostra llengua pateix arreu, però sobretot en zones dels Països Catalans com a la Catalunya Nord o el País Valencià. Necessitem més que mai un Estat propi. El necessitem per sobreviure individualment i com a col•lectivitat, però també el necessitem perquè sobrevisqui la nostra llengua.

Espriu tampoc no era aliè a aquest tema i així ho manifestava a finals de 1979:

Llengües tan inusitades com l’hongarès, el finès, etc. són llengües que no corren cap perill perquè tenen un estat al darrere.. Quan no hi ha un Estat al darrere, les llengües fins i tot molt més àmplies, molt més parlades i molt més extenses corren una sèrie de terribles perills...”

Una vegada més, el Correllengua arribarà a Esplugues, enguany en ple estiu, el 17 de juliol, les paraules Llengua, cultura i llibertat! ressonaran a Can Tinturé.