Autodeterminació versus integritat territorial
Les lleis, però, permeten sempre diverses interpretacions. Per exemple, a la Carta de les Nacions Unides també existeix un article que recull el principi de la integritat territorial dels estats. Ara bé, aquest dret només és vàlid quan aquest estat reconeix el dret d’autodeterminació. És a dir, en el cas català, d’entrada, l’Estat espanyol no es pot acollir a aquest dret, ja que no reconeix aquest principi d’autodeterminació dels pobles que el componen.
Ara bé, l’Estat espanyol, com molt bé sabem i patim, va saber blindar-se, des del punt de vista jurídic i constitucional, mitjançant la Constitución espanyola de l’any 1978. En l’article primer, punt dos, diu que el poder emana del poble espanyol; és a dir, jurídicament i constitucionalment només existeix un sol poble, l’espanyol. Segons això, els catalans només som aquella part del poble espanyol que viu a Catalunya.
És evident, doncs, que el dret d’autodeterminació mostra una complexitat ímplicita en si mateix i, tenint en compte que la immensa majoria, per no dir tots, dels estats actuals són plurinacionals, provoca que cadascú interpreti allò que més li convé.
Exemples recents
Un dels casos més recents i exemplificants pel que fa a l’exercici del dret d’autodeterminació és el de Timor oriental, una antiga colònia portuguesa fins a l’any 1975. Nou dies després de declarar-se independent, va ser envaït per Indonèsia, que la va ocupar fins al 1999. L’ONU va promoure un referèndum d’autodeterminació i, finalment, el país va obtenir la plena independència l’any 2002.
En aquest referèndum no va votar tota la població resident a Timor oriental (recordem que estava sota domini d’Indonèsia i això feia que hi visquessin força persones vingudes d’aquell país), sinó que només va votar el poble de Timor Oriental, aquells que, supervisats per l’ONU, es va considerar que eren timorencs, ja sigui per naixença, anys de residència, casaments amb nadius o nadiues o, fins i tot, timorencs residents a l’estranger.
.jpg)
.jpg)
