Expressions Lliures

Llàstima que l'hagi vist l'últim dia i ja no pugui recomanar-la. És de les millors coses que he vist últimament, amb imatges molt potents i pertorbadores. Per començar l'escenari estava sobre d'unes molles hidràuliques que el desequilibraven permanentment, malgrat que hi havia cunyes per tot arreu que no servien de res. L'espectacle deformava el culte al cos que es viu en la societat actual, exagerant-ho suficientment com per molestar a l'espectador, però no tant com per no poder torbar parl·lelismes molt evidents amb la realitat. La música, punxada en directe amb dos plats i una caixa de ritmes, junt amb el balanceig de l'escenari i que els artistes i els objectes no paraven de tirar-se i caure transmeten molta agressivitat. A vegades compensat amb moviments grotescos que donaven peu a l'humor i a rebaixar una mica la tensió. I al final de tot, un moment de relax, mentre en últim terme es mig-veia un número de portor coreà, com en la llunyania, sense donar importància al diferents mortals i equilibris que feien.

Hi ha molts detalls a destacar del muntatge, com la utilització intel·ligent de l'escenografia i el vestuari, els accidents simulats marca de la casa, la música... Com a número, jo em quedo amb el bestial número d'acrobàcia de Victor Cathala i Kati Pikkarainen (Cirque Aital), possiblement la millor escena de les que s'han vist i es veuran en aquest Festival Grec. La potencia amb que el portor llença, desplaça i manipula l'àgil són impressionants.

Aquest és un altre d'aquells caps de setmana en què s'ajunta tot:

Al Carrer de Viladecans, amb un domini absolut del circ de carrer. La majoria de coses són locals i ja les hem pogut veure a altres festival tot i que algunes són estrenes recents. Per tant, puc dir que val la pena el viatge, des del meu punt de vista, sobretot avui.

123 del Pallasso a Tiana, aquest cap de setmana és la gala, entre moltes altres coses interessants, que es podrà veure dissabte 22.30h i diumenge 22h.

Per amor a l'hart a l'Hospitalet amb espectacle ja de llarga trajectòria com el de los 2 play o el duo de dansa del Jorge Alburne.

Al Grec podrem veure l'últim dels 3 espectacles de Zimmermann & de Perrot Chouf Ouchouf amb un grup d'acròbates marroquins.

Menters tant, continuen els Ashton Brotheres amb la seva comèdia de gags, sobretot musicals.

i això sense parlar de la Nit de Montjuïc de dissabte (que enguany ha derivat a una proposta purament musical) o altres propostes...

Tv3 ha fet un reportatge sobre l´escola juvenil de l´ateneu9b.

Avui és l'últim dia (21h) per veure Gaff Aff al Mercat de les Flors dins els Grec. Un espectacle programat com a familiar dins la secció de Circ i més.

Realment, és un espectacle de teatre gestual amb música en directe. El ritme és trepidant i la música enervant. L'escenari és un tocadiscs gegant on el protagonista no para de donar voltes, sempre atrafegat, com si arribés tard permanentment i exagerant les ganyotes fins a la extenuació. La música és soroll arítmic. No és un espectacle agradable, una mica com el què passa amb la pel·lícula Requiem per un somni, però el missatge queda clar i transmet les sensacions que vol i, a vegades, gràcies a les ganyotes fins i tot fa riure. A destacar el treball físic de l'únic protagonista que no para de moure's i centrar l'atenció del públic durant més d'una hora. També és sorprenent i enginyosa l'escenografia. No només per tocadiscs sinó pels diversos elements de cartró que es van muntant i desmuntant per crear l'ambient de cada escena. La trama gira entorn del dia a dia d'un executiu absolutament atrapat per la feina i vivint a un ritme quasi impracticable.

A mi em va agradar, però crec que tracta uns temes que als nens els hi queden molt lluny com perquè els puguin entendre o tenir una mínima empatia. Sí que riuen amb les ganyotes, però també s'avorreixen en altres moments.

Durant aquesta setmana encara es podran veure dos espectacles més d'aquesta companyia, però són molt diferents. El primer és Öper Öpis on participen la parella acrobàtica del Circ Aital i el segon és Chouf Ouchouf on participen els acròbates marroquins que vam veure a Taoub.

Les produccions del circ del CAER ja se saben:

Teatre de text per clowns:

-Grimègies, de Tortell Poltrona, un espectacle de teatre interpretat pel mateix Jaume Mateu i dirigit per Mario Gas

-Èxode, de Pepa Plana, un muntatges en què aquesta pallassa, acompanyada per Joan Montanyès (Monti) i Joan Valentí (Nan) reflexionen sobre l’emigració.

Nous llenguatges escènics, les arts parateatrals:

-Badomies, un espectacle coproduït amb Escena Nacional d’Andorra, dirigit per Ester Nadal i protagonitzat per Alba Sarraute.

Nou circ:

-Capas, de E.I.A.

-Edit, del Collective Sans-Serif

-Circ Teatre Modern, de Jonnhy Torres


i les del CAET també:

-El Retorn, a càrrec dels internacionals Trio Zindare

-Circ d’hivern, de la mà de la companyia local Tub d’Assaig.

Fa poc vaig anar a fer una prova de vestuari per al nou espectacle en el que participo. Els sastres són de l´Òpera de Paris. No sé perquè però em dóna la sensació que és més fàcil fer un personatge d´època si estàs envoltat d´una camisa de seda i un abric de roba bona, tot -és clar- fet a mida.
Acostumat a aprofitar robes de segona mà, i a cosir jo mateix amb mans de desastre més que de sastre, noto que l´esquena es posa recta i la mirada em canvia només pel fet de lluir vestits bonics.

De les llaunes plenes de merda de Piero Manzoni n´he vist dos exemplars, un a la Tate Modern de Londres, ben posat en una sala immensa i ben il·luminat: no hi havia cap dubte que era important. L´altre exemplar era en un museu a Roma, tot ple de pols, que semblava una vella cort de cavalls: allà el pot ple de merda semblava una broma fàcil i de mal gust.

Els diners no fan ni la felicitat ni un bon espectacle, però hi ajuden...

Em pregunto com ha arribat aquest ós a dominar el bastó... hi han animals en zoos i altres llocs arriben a desenvolupar habilitats per que noten que els humans que els estan mirant els hi agraden algunes coses, poc a poc ho van perfeccionant. La pregunta que em ve al cap és, ja tenim clar quines relacions no volem amb els animals, però quines volem? per que si nosaltres hem acabat amb la majoria d´animals perillosos com els ossos, els altres països no poden acabar amb els tigres, lleons i panteres?