Expressions Lliures

La darrera cimera del G8 ha servit per a la premsa neokeynesiana per contrastar l’estil d’Obama i l’estil de Merkel. Segons aquesta narrativa, Barack H. Obama és un governant assenyat i valent, que ha fet una “reforma” del sector financer i que continua amb les polítiques d’estímul econòmic per garantir una superació ferma de la Gran Recessió. Angela Merkel i els seus col•legues europeus, en canvi, serien uns miops retalla-dèficit que, amb la finalitat d’aconseguir reduir els tipus d’interès del deute públic, amenacen amb dur al col·lapse d’economia de l’Eurozona. La narrativa es completa, com sol ser habitual en aquests casos, amb la constatació d’una paradoxa. Obama trencaria la tradició neoliberal dels Estats Units, i Merkel bombardejaria les millors nocions d’economia mixta dels bons temps del ‘miracle alemany’.

És clar que es tracta d’una narrativa que es pot girar com un mitjó. Els grans dirigents europeus haurien entrat en seny, mentre que els Estats Units entraria en una deriva ‘socialista’ de la mà d’Obama. En un país on Nixon ha estat qualificat del president més socialista de la història dels Estats Units, parlar d’obamunisme no sembla exagerat.

No obstant això, no sembla que hi hagi gaire diferència entre una política i l’altra. D’una manera o una altra, els estats (neokeynesians o neoliberals) es presenten objectivament com a eines de concentració de la riquesa. En un cas ho fan amb mesures per garantir que una part substantiva del pressupost es dedica a pagar els interessos del deute públic. I en l’altre ho fan directament, amb mesures d’estímul econòmic sàviament encaminades.

Des de la nova ortodòxia europea, se’ns dirà que no hi ha alternativa. Que o bé hom es plega ràpidament a les exigències dels “mercats financers internacionals” o ho paga dur. I la disjuntiva és palpablement real, si comparem el curs d’Espanya i el d’Irlanda. Mentre el govern irlandès iniciava de bell antuvi les polítiques d’austeritat, el govern Zapatero eludia prendre decisió. I els “mercats financers internacionals”, en conseqüència, han castigat Espanya.

L’expressió “mercat financer internacional” vol recordar a la “mà invisible” d’Adam Smith. Però la “mà invisible” de Smith és l’agregat d’una multitud d’actors que, individualment o col·lectivament, ben poca cosa conscient poden fer sobre el resultat agregat. Els “mercats financers internacionals”, en canvi, s’entenen com el conjunt no gaire nombrós d’entitats financeres que presten diners al sector públic. Tampoc no exagerem i ens imaginem que la cosa és com fa cinc segles, amb tres o quatre cases potents. Entre les grans entitats financeres hi ha un joc complex de competència i cooperació. Val a dir que, amb l’attitud que domina en les cancelleries europees, de competència no en cal gaire...

FIDELITAT (havanera)

Les havaneres són cançons marineres originàries de Cuba. Els catalans que anaven a l'illa les van portar a Catalunya i de seguida van arrelar a la nostra terra. Són cançons d'amor, de desamor, d'enyorança... Es canten en català i en castellà. Actualment es segueixen cantant, perquè agraden a tothom.

Tot i que són cançons populars, algunes són obra de compositors clàssics com Ravel o Bizet que en va incloure una (molt coneguda), a la seva òpera Carmen.

Hi ha un cert paralelisme entre l'havanera i el tango i d'altres ritmes caribenys. En aquest vídeo podreu escoltar-ne una que jo vaig fer la lletra i el folklorista sudamèricà ,Tito Corona, m'hi va posar la música. M'encantaria cantar-la enlloc de llegir-la, però no cal pas fer ploure més...

-Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

-Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

-Les barques de vela
tapen l'horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

-Roseta, la barca,
companya fidel,
de bogar cansada
s'ha tornat estel.

-Tota ella tremola
pintada d'enyor
i es mira amb tendresa,
el seu vell patró.

-Al matí a trenc d'alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

M. Roser Algué Vendrells

Us desitjo un bon estiu i que ens poguem retrobar al setembre.

Os deseo un feliz verano y espero que nos volvamos a encontrar en Septiembre.

El pasado 22 de junio se realizó la concentración que los martes se realiza delante del Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat de la Asamblea de trabajadoras y trabajadores en paro de Hospitalet. Y en esta ocasión se contó con el apoyo de miembros de las asambleas de parados de Mollet, de Terrassa y los compañeros que cada semana están de la de Barcelona.
Aquí os dejamos algunas fotos:







Os recordamos que cada martes a las 12h se realiza la concentración en la Plaça del Ajuntament de Hospitalet, y por la tarde a las 18:30h la asamblea en la AAVV de Sant Josep en Hospitalet.

Aquí os ponemos la entrevista que aparece en ATTAC.TV - Otra televisión es posible, en la que Gabilondo entrevista a Susan George:

El procés de reforma dels estatuts d’autonomia que, paral·lelament, es va obrir a mitjan dècada es tancava ahir amb l’aprovació d’una sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos d’inconstitucionalitat presentats contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

La sentència del Tribunal Constitucional ha permès establir, una vegada més, quina és la realitat constitutiva de la Continuïtat/Transició. Al voltant dels articles 2 i 3 de la Constitució espanyola, es construeix una doctrina supremacista, a la qual se supedita qualsevol concessió “nacionalitària” o “lingüística”.

Tampoc no és res de nou. Fins i tot, cal no oblidar que els “quatre vots discrepants” defensen un model d’estat encara més hegemonista. Si se’ls deixés camp lliure, declararien inconstitucional la Constitució per parlar de “nacionalitats i regions” o de “llengües espanyoles”.

El més preocupant, però, és la jugada del neoautonomisme. La reforma dels estatuts valencià o balear es presentà, en essència, com un ajornament. La de l’estatut del Principat tenia també una funció d’ajornament: clarificació i extensió, esment a la realitat de la Unió Europea, entronització del llenguatge políticament correcte i del bonisme d’intencions, etc. Però hi havia quelcom més. Hi havia la intenció, per part de l’autonomisme, de fer passar bou per bèstia grossa. L’autonomisme volia renovar la il·lusió del “gradualisme”. En fer-ho, substituïa l’Estatut del 1979 per un de nou. I allò que a l’Estatut del 1979 se li podia perdonar (pel “soroll de sabres”, per la manca de claredat nacionalitària, etc.), es convertia en un acudit de mal gust en l’Estatut nou. I això val tant per les primeres ponències del 2004 com pel text aprovat pel Parlament de Catalunya en la tardor del 2005. I val més encara per la versió final passada pel ribot de les Corts espanyoles i pel pacte Mas-Zapatero, i sufragada amb el 35% dels vots del cens electoral de les quatre províncies. Els retocs físics i interpretatius del Tribunal Constitucional no modifiquen pas aquest acudit de mal gust. Però ajuden a dissipar les mentides de l’autonomisme.

Què diu la sentència del Tribunal Constitucional?
- 1. no té eficàcia jurídica interpretativa parlar de “Catalunya com a nació” i de “realitat nacional de Catalunya”. Aquest punt és rellevant en tant que descarta l’ús jurídic de “nacional” com a adjectiu de “nacionalitat”. I ho descarta sense oferir l’alternativa de “nacionalitari”.
- 2. que el català serà la llengua d’ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics, però no pas la “llengua preferent”.
- 3. és inconstitucional atribuir als dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries un caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut. En aquest cas, la sentència allibera el Parlament de Catalunya d’una tenalla potencial.
- 4. el Síndic de Greuges no disposarà de “caràcter exclusiu” en les seves atribucions. Aquest era, possiblement, un dels punts d’inconstitucionalitat més indiscutible de l’Estatut.
- 5. es buida de funcions el Consell de Justícia de Catalunya (CJC). Malauradament, no es liquida aquest òrgan, de forma que, quan es creï, hi haurà mòmium per un grapat de juristes “afins”. Se’ns detalla que el CJC no podrà ser integrat ni presidit pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
- 6. en la definició de “competències compartides”, es retalla l’incís que podia frenar el concepte de “legislació bàsica de l’Estat”, sovint interpretada generosament per les Corts espanyoles.
- 7. s’elimina dels principis de finançament la idea que “la solidaritat a les altres comunitats autònomes” s’ha de condicionar a un “esforç fiscal similar” de totes elles.
- 8. es retalla la capacitat legislativa de la Generalitat sobre els tributs propis dels governs locals. És a dir, que els tributs propis dels governs locals continuaran sota la legislació estatal.
- 9. tota una llarga llista de preceptes estatutaris reben una llufa en forma de “fonament jurídic”, que en limita la interpretació.

I ara, què? L’autonomisme vol aprofitar la sentència del Tribunal Constitucional per mobilitzar de nou al voltant d’idees caduques. Torna a parlar ara de consens, entès com la subjecció de l’independentisme a l’autonomisme. Tal com s’esdevenia fa un any, davant la manifestació que hom volia fer pels volts de l’11 de setembre, cal saber moure’s en la trampa autonomista... sense caure-hi.

"Indisoluble unidad de España" Aquesta és la frase que apareix fins a vuit vegades en el que queda del text de l'Estatut de Catalunya, després del seu llarg periple pel Tribunal Constitucional. Aquesta, però, no és la nostra batalla... El camí de la indpendència ja l'han obert els més de 500 municipis i el més de mig milió de vots favorables que Catalunya esdevingui un Estat de dret dins de la

El referèndum popular sobre la independència de la nació catalana continua després del 20 de juny. Ahir mateix, els Alamús (Segrià) el celebrava. Dels 605 veïns majors de 16 anys, un 40% (243) votaven a favor de la independència. Dels altres 21 vots emesos, 19 eren vàlids i es repartien entre el vot en blanc (11) i el vot negatiu (8). Unes xifres treballades després de mesos de feina, ajudades per l’encert de fer la convocatòria en coincidència amb el calendari de festes locals.

Els Alamús no és el primer municipi que fa la consulta fora de les “onades” (el 13 de desembre, el 28 de febrer, el 25 d’abril i el 20 juny). Òbviament, Arenys de Munt també celebrà la consulta en solitari (el 13 de setembre). El cas de Sabadell mereix un esment a banda, ja que per volum de feina, el 30 de maig mereix ésser considerat com una “onada” en ella mateixa. Però, a principis de maig, la Sentiu de Sió feia el primer ‘desmarcament’, en considerar la data comuna del 25 d’abril massa poc propícia. Sant Jaume de Frontanyà i Esparaguera van participar de les onades, respectivament, del 13 de desembre i del 25 d’abril, bo i traslladant la jornada de diumenge a dissabte.

Fou en el mes d’octubre del 2009 quan es debatia si la repetició de l’experiència d’Arenys de Munt s’havia de fer en “onades” o fer-la en cada municipi quan fos més avinent. Dominà la primera idea i, a grans trets, ha resultat encertada. Resulta curiós també rellegir la premsa d’aquells dies i veure com la data del 13 de desembre es va fixar tot pensant que l’1 de gener del 2010, l’estat espanyol assumiria la presidència de la unió europea. Calia fer la consulta, doncs, abans del primer semestre del 2010. Posteriorment, més de 300 municipis han fet la consulta sobre la independència en plena presidència espanyola de la unió europea. L’últim, els Alamús.

És clar que en el segon semestre del 2010 continua l’expansió del territori de les consultes. El proper 18 de juliol, també en solitari, Puigcerdà se sumarà al llistat de localitats ceretanes que han sufragat la qüestió de la independència catalana.

L’interès, passat l’estiu, se centrarà en la convocatòria del referèndum popular a Tarragona, a Terrassa, etc.

Com van les coses ara?
- 8.669.430 persones majors de 16 anys (73,38%) que viuen en municipis de la nació catalana no s’hi ha pogut pronunciar, en tant que encara no han contribuït a organitzar en el seu municipi el referèndum popular. La gent de l’Hospitalet que diu: “i a l’H, que no el faran?”, hauria de dir “i a l’H, que no el farem?”. Cal dir-ho, evidentment, sempre amb el cap clar que el referèndum popular és una eina per a l’autodeterminació, i no pas una finalitat en ella mateixa.
- 2.410.686 persones majors de 16 anys (20,68%) s’han abstingut del referèndum popular quan s’ha fet en el municipi on resideixen.
- 535.262 persones majors de 16 anys (4,59%) han votat SÍ a la independència.
- 27.907 persones majors de 16 anys (0,24%) han votat NO a la independència.
- 11.858 persones majors de 16 anys (0,10%) han votat en blanc.
- el vot de 2.317 persones (0,02%) ha estat declarat nul.

Taula de resultats.

Avui és l'últim dia (21h) per veure Gaff Aff al Mercat de les Flors dins els Grec. Un espectacle programat com a familiar dins la secció de Circ i més.

Realment, és un espectacle de teatre gestual amb música en directe. El ritme és trepidant i la música enervant. L'escenari és un tocadiscs gegant on el protagonista no para de donar voltes, sempre atrafegat, com si arribés tard permanentment i exagerant les ganyotes fins a la extenuació. La música és soroll arítmic. No és un espectacle agradable, una mica com el què passa amb la pel·lícula Requiem per un somni, però el missatge queda clar i transmet les sensacions que vol i, a vegades, gràcies a les ganyotes fins i tot fa riure. A destacar el treball físic de l'únic protagonista que no para de moure's i centrar l'atenció del públic durant més d'una hora. També és sorprenent i enginyosa l'escenografia. No només per tocadiscs sinó pels diversos elements de cartró que es van muntant i desmuntant per crear l'ambient de cada escena. La trama gira entorn del dia a dia d'un executiu absolutament atrapat per la feina i vivint a un ritme quasi impracticable.

A mi em va agradar, però crec que tracta uns temes que als nens els hi queden molt lluny com perquè els puguin entendre o tenir una mínima empatia. Sí que riuen amb les ganyotes, però també s'avorreixen en altres moments.

Durant aquesta setmana encara es podran veure dos espectacles més d'aquesta companyia, però són molt diferents. El primer és Öper Öpis on participen la parella acrobàtica del Circ Aital i el segon és Chouf Ouchouf on participen els acròbates marroquins que vam veure a Taoub.