Reprodueixo els comentaris que Dídac López ha fet en el seu bloc sobre el programa de La clau de la nostra història: Independència... sí o no?:
Independència sí, independència no’: debat a “La clau de la nostra història” (Esplugues TV)
“La clau de la nostra història”, en coincidència amb la campanya de la consulta sobre la independència que conclou a Esplugues de Llobregat el proper 20 de juny,
Posted in Esplugues Decideix at maig 28th, 2010. Desactiva els comentaris.
Continuo practicant els vídeos i aquest cop ho torno a fer amb un poema de Miguel Hernández. De tant en tant m'agrada fer coses que entengui tothom. Espero que us agradi.
M. Roser Algué vendrells
Posted in M. Roser Algué at maig 28th, 2010. Desactiva els comentaris.
Podeu exercir el vostre dret a votar abans del 20 de juny utilitzant la formula legalment reconeguda del
VOT ANTICIPAT
Locals per exercir el DRET a VOTAR amb el VOT anticipat
CENTRE CULTURAL L’AVENÇ C/ Àngel Guimerà, 27. Horari de dilluns a divendres de 16 a 20 h de la tarda
ESPLAI ESPURNES C/ Bruc, 40 . Horari de 17 a 19 h de la tarda
ESPLUGA VIVA C/ Sant Francesc Xavier, 7. Horari de dilluns a
Posted in Esplugues Decideix at maig 28th, 2010. Desactiva els comentaris.
“La clau de la nostra història”, en coincidència amb la campanya de la consulta sobre la independència que conclou a Esplugues de Llobregat el proper 20 de juny, ha dedicat el programa d’avui precisament a aquesta qüestió.
Santi Campo, d’ICV, ha defensat una posició, “en principi”, contrària a la independència. Si bé no ho ha dit explícitament, Campo defensa una articulació de Catalunya amb Espanya en un marc federal o confederal. Més explícitament, Campo ha fet referència a la realitat de la Unió Europea i a la identificació com a “ciutadà del món”. Campo considera que la qüestió de la independència divideix el poble català “en meitat i meitat” i que caldria presentar qüestions capaces de crear consensos més amplis (com la reivindicació de més capacitat de decisió, des de Catalunya, sobre pressupostos públics i infrastructures). Campo també alerta de la manca de concreció de l’independentisme (o independentismes) quant a la via d’assoliment d’aquesta independència. Això seria, segons Campo, més greu en tant que a l’Europa Occidental de les darreres dècades no hi ha hagut cap precedent comparable a una independència catalana.
Jaume Mañosas, de CDC, considera obertament la independència com l’objectiu final que es desprèn del propi reconeixement de l’existència d’una nació catalana. Mañosas ha resumit la trajectòria de CDC des de la fundació (1974) com un esforç de transformar l’estat espanyol sorgit del franquisme en un estat modern, democràtic i plurinacional. Segons Mañosas, però, l’experiència mostra que, cada vegada més, aquesta via de “modernitzar Espanya” mostra signes d’esgotament. El temps present, doncs, demana l’avenç en l’autogovern i la sobirania de Catalunya. Mañosas defensa un programa gradualista, treballat a partir de propostes que generin més consens. Així, per exemple, defensa l’obtenció del ‘concert econòmic’, en tant que aquesta reivindicació generaria un suport més ampli que reivindicar directament la independència. L’eix d’aquest camí, en tot cas, passa pel “dret de decidir”, entès globalment com la defensa que totes les decisions de rellevància per a Catalunya es prenguin des de Catalunya.
Roger Recasens i Roger Cònsul completaven el debat, introduït per Jaume Marfany. Si Cònsul fa part de Sant Just Decideix (que organitzà la consulta sobre la independència el passat 25 d’abril), Recasens és membre d’Esplugues Decideix (que prepara la mateixa consulta per al proper 20 de juny). No sé si ha estat un encert del programa presentar-los tots dos únicament en aquesta faceta. Les plataformes organitzadores de la consulta sobre la independència han de demostrar un to imparcial quant a les diferents opcions (sí, no, en blanc, abstenció) i centrar els esforços en la difusió de la proposta. Certament, que tant en el cas de Sant Just Desvern com en el cas d’Esplugues els independentistes hi són majoria. N’hi hauria hagut prou, en presentar-los com a membres d’aquestes plataformes però també com a membres de tal o tal organització (o moviment) independentista.
En tot cas, Recasens ha aclarit que parlava a títol persona i no pas en nom d’Esplugues Decideix. Recasens ha centrat els esforços en respondre a les objeccions de Campo. D’una banda, ha justificat la independència nacional en tres eixos: 1) identitat; 2) cultural i lingüístic; 3) econòmic i social. Ha recordat que la llista d’estats europeus que han assolit la independència al llarg del segle XX no és pas curta. D’altra banda, ha girat l’argument de la “divisió” que genera la reivindicació independentista, tot assenyalant que l’status quo actual (de dependència) tampoc no gaudeix de consens.
Cònsol ha contrastat al gradualisme defensat per Mañosas, la necessitat de tindre clar l’objectiu final. Dit d’una altra manera, les etapes del camí es poden fer amb tal o tal ordre, i amb tal o tal velocitat, però no s’ha d’amagar mai l’objectiu final en nom d’un consens. També ha recordat que la independència de Catalunya només es pot entendre com un procés unilateral, que no es demana, sinó que es pren.
El debat, doncs, quedava en un 3 a 1 a favor de la independència. Campo, però, ha insistit que ell acceptaria la independència si fos la voluntat majoritària del poble català. Campo ha fallat en el sentit que no ha sabut presentar una alternativa engrescadora a la independència, amb massa arguments negatius i poc de positius. Però si ha estat molt més encertat en respondre certs tòpics fàcils i no gaire ben definits de l’independentisme habitual (l’expoliació fiscal descontextualitzada de les balances comercials, la indefinició quant a models socials i ambientals, etc.). Recasens i Cònsol, doncs, ho han tingut fàcil per desmuntar els arguments negatius. Però el desmuntatge dels arguments negatius és més fàcil en la teoria que en la pràctica. Per exemple, es fàcil de dir que és absurd preocupar-se per les injustícies socials i ambientals d’un futur estat català quan hom constata quines són les realitats dels actuals estats espanyol i francès en aquests aspectes. Més difícil, però, és proposar una via que parteixi de la realitat d’opressió i despersonalització nacionals actuals i condueixi a un redreçament. Que aquesta via és la independència sembla força clar (i cada vegada a més gent). Però sovint fa por concretar-hi més enllà per tal de no dividir la minoria (creixent) d’independentistes.
Dissabte 29 de maig de 2010 A les 17:30 - Plaça Urquinaona BARCELONA
En defensa de l’ensenyament públic Contra la política educativa del Departament D’educació Contra les mesures antisocials del govern
- Per l’increment generalitzat de plantilles. No a més retalladades. Disminució d’alumnes per aula. - En defensa de les 23 hores lectives a primària i 18 a secundària. - Cobertura de totes les baixes des del primer dia. No a les hores extres. Pel treball estable. Contractacions de mitja i jornada sencera. - No al tancament de grups: batxillerats, cicles formatius, caeps, serveis educatius. - Per una gestió democràtica i participativa. No als nous decrets de Direcció i Autonomia. No a la desregulació laboral del professorat. - No al nou calendari escolar. - No a la retallada dels sous.
Este miércoles 2 de junio se ha convocado a una asamblea de parados en Hospitalet. Aquí os dejamos la convocatoria:
¡POR UNA ASAMBLEA DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE L' HOSPITALET!
¡EN DEFENSA DEL DERECHO A UN EMPLEO Y UNA VIDA DIGNOS!
Somos cerca de 5 millones los trabajadores y trabajadores que nos encontramos en paro en el conjunto del Estado y de unos 25.000 en nuestra ciudad .Mientras los banqueros y empresarios, que han provocado la crisis económica, se reparten y disfrutan el botín de nuestra explotación, del robo y la estafa masiva, nuestras familias tienen que malvivir con unas prestaciones de desempleo insuficientes, amenazas de desahucio de nuestras viviendas a causa de unas hipotecas impagables o alquileres astronómicos, o abandonados a la caridad pública a los que no tenemos derecho a la prestación del desempleo o ya la hemos agotado.
La respuesta del Gobierno al drama social del paro consiste en llenar los bolsillos de los banqueros especuladores y de las multinacionales ladronas, que deslocalizan fábricas y producciones, con dinero de todos los ciudadanos, en lugar de prohibir los despidos y ERES fraudulentos, impedir por ley los desahucios en época de crisis, imponer el reparto del trabajo decretando por ley la jornada semanal de 35 horas, o distribuyendo la riqueza mediante fuertes impuestos fiscales a los ricos para asegurar una prestación de desempleo indefinida mientras haya crisis. Más de 1.500.000 parados no percibimos ninguna prestación de desempleo, y hay 1.300.000 familias que tienen a todos sus miembros en paro.
Ante esta situación dramática, entendemos que no podemos perder el tiempo esperando pasivamente que los gobiernos tomen medidas efectivas contra el paro. Las experiencias de otras asambleas de parados/as de Catalunya y del resto del Estado,nos indica que solo nosotros mismos, parados y paradas, mediante nuestra concienciación en asambleas y movilización, podremos intentar conseguir nuestras reivindicaciones:
1º- De ahí que exigimos al Ayuntamiento un puesto de trabajo en primer lugar, mediante la creación de una bolsa de trabajo rotativa, gestionada por la asamblea de parad@s, asociación de vecinos y Ayuntamiento (excluyendo tajantemente las ETTs y subcontratas).Elaborando listas de todas las personas que ya no reciben ninguna ayuda o prestación y sobretodo con cargas familiares, estableciendo el orden de prioridad desde este nivel en adelante. Estas listas deben de ser facilitadas por el Ayuntamiento de la mano de las propias OTGs.(Se denunciara la actual nula transparencia)
2º- De no cumplirse este derecho al trabajo: Prestación indefinida hasta la recolocación efectiva, para que nadie quede desamparad@.
3º- ¡Transporte gratuito! para todas las personas que se encuentran en esta situación.
Estas exigencias son para el Ayuntamiento de L' HOSPITALET al Gobierno de la Generalitat y al del Estado.
Por estos objetivos, llamamos todos los parados /as a reunirnos en
ASAMBLEA el próximo día 2 DE JUNIO DE 2010 (Miércoles)
A LAS 18.30 En la AA.VV. Sant Josép, C / Ebro 18 (L’HOSPITALET) Metro: Can Serra (Línea 1) COLECTIVO DE PARADOS/AS
En los últimos días están apareciendo por Can Vidalet carteles en los que se informa y denuncia todo aquello que ante la crisis no aparece en los medios de comunicación, y ahora con el plan de ajuste que desde los gobiernos nos están colando, es hora de, en la medida en que podamos, movilizarnos.
Després del debat de Finestrelles, del passat 13 de maig, aquesta setmana és el torn de Can Vidalet. Aquesta sèrie de debats s’emmarca en la campanya de difusió de la consulta sobre la independència que Esplugues de Llobregat celebra, juntament amb Sant Feliu i Cornellà, el proper 20 de juny. Si a Finestrelles, la veu la tenien els representants de les cinc forces polítiques majoritàries, a Can Vidalet el debat du per títol ‘Els nous catalans decideixen’. La voluntat és estimular la participació en la consulta entre aquella part del cens que no té dret de vot en les eleccions municipals (els empadronats que no tenen ciutadania de la UE+Noruega) o en les eleccions autonòmiques (els empadronats que no tenen ciutadania de l’estat espanyol). La participació va més enllà del vot i cobreix també les diferents activitats de voluntariat i de difusió de la consulta. Com més divers, en tots els sentits, sigui el col·lectiu dels voluntaris de la consulta, més incidència social tindrà aquesta proposta.
El debat de divendres també serà un punt de recollida de vot anticipat. L'endemà, dissabte, hi haurà punt de recollida de vot anticipat al vespre a la mateixa Rambla de la Mercè, i el diumenge, al matí, en el marc de la Fira del Comerç.
i artístes —rapsodes, glosadors, pintors, músics— espontanis.
Com qui no vol la cosa, a les 7,30 del vespre, a la Rambla de la Mercè (Metro Can Vidalet, linia blava) començarem i anirem fent en funció dels participants.
