Expressions Lliures

La Policia Italiana va retindre ahir durant unes hores, un grup de ciutadans nord-americans que protestava contra la passivitat de la jerarquia vaticana davant dels abusos comesos contra infants sords per part d'un capellà catòlic.

Només s'hi van estar unes hores. És clar que, com deia un dels arrestats en sortir de la comissaria, s'hi havien passat ells més estona detinguts que no pas l'home que havia abusat d'ells en tota la seva vida.

resumen noticia


MARCOS LÓPEZ
BARCELONA
EL PERIODICO
Cuando se abrió la puerta del despacho, Pep Guardiola ya sabía que no podía negarse. «Vengo a pedirte una cosa. Y no podrás decir que no»

Esa portada irradia el alma de payaso que tiene Guardiola. «Nos ha tocado la lotería con esta iniciativa y seguiremos luchando para que este mundo sea más redondo de lo que es», proclamó un emocionado Tortell Poltrona, recordando que 250.000 niños sonrieron el año pasado durante 448 representaciones en 28 expediciones, pasando desde el Sáhara a Jordania o recientemente Haití, incluyendo países como Somalia, Palestina, República del Congo, Namibia, Kosovo...
Entre ambos, entre los dos payasos, entre Guardiola y Tortell, se estableció una química inmediata. Ya en las sesiones fotográficas. «Un circo tiene mucho que ver con un equipo de fútbol», recordó el payaso de verdad. «Hay que abrirse por las bandas para tener espacio», dijo después bromeando, mientras Guardiola no podía evitar sonreír. «Me siento más que honrado de seguir el legado que empezó en su día Samuel», dijo en referencia a Etoo. «Después siguió Puyol, De la Peña, Rijkaard, Leo y ahora Xavi», comentó en referencia a los otros padrinos de las cinco ediciones anteriores y que han significado un total de 330.000 euros para distintas obra benéficas.

Fue, sin embargo, al revés. Fue Guardiola quien demostró cercanía y un respeto reverencial cada vez que miraba al Tortell, al payaso que logró colocarle esa nariz roja. «Lo que hacéis vosotros es impagable, inimaginable», dijo el técnico en su emocionada alocución en el Hotel W, al borde del Mediterráneo. Un gran escenario para una bella obra. «Vosotros sois unos verdaderos ídolos, verdaderos héroes y verdaderos catalanes del año. Lo vuestro tiene una belleza incalculable. Solo os gano en que salgo más en la prensa. No tengo ningún mérito». El mérito es que sacó su alma de payaso. Y gracias a él muchos niños sonreirán.

Dissabte 27 de març, de 22 a 3h, al poliesportiu municipal de la Palma de Cervelló, la plataforma La Palma decideix organitza un Concert Jove, per tal de recaptar fons per a la consulta del 25 d'abril.  Els grups que actuaran són: Caraja's Van (La Palma de Cervelló) La barba de l'araña (La Palma de Cervelló) Kuarto de Kilo (Corbera) Junta de Kulata (Hospitalet) Trempera (Bages). Eskac i Mat (

Dissabte 27 de març, de 22 a 3h, al poliesportiu municipal de la Palma de Cervelló, la plataforma La Palma decideix organitza un Concert Jove, per tal de recaptar fons per a la consulta del 25 d'abril.  Els grups que actuaran són: Caraja's Van (La Palma de Cervelló) La barba de l'araña (La Palma de Cervelló) Kuarto de Kilo (Corbera) Junta de Kulata (Hospitalet) Trempera (Bages). Eskac i Mat (

Quan Daniel Sirera contempla els seus companys de grup al Parlament de Catalunya s'exclama de quin partit tenen, al Principat. És al sud i mar enllà, on el PP impressiona. On toca poder de forma permanent, o bé de forma alterna.

Tan gran és el domini del PP en les Corts de debò, que cal fer unes Corts ciutadanes paral·leles per no desanimar-se del tot.

I el cas és que les coses no són com semblen. Si la participació electoral és del 60%, n'hi ha prou amb un terç de persones majors d'edat que et votin per tindre la majoria absoluta. Un terç, és molt o és poc? És suficient, en tot cas, i més que el 20% o el 10% o el 5% que treuen els partits de l'oposició.

Per tindre la paella pel mànec, no calen majories del 50% o del 60%. Sí que cal un discurs clar i unes certes conviccions. No gaires conviccions, potser, però algunes. El PP, és clar, ho té fàcil, ja que encarna els interessos de les classes dirigents i els transmet nítidament. S'ajuda de les crosses ideològiques del "nacional-catolicisme" (religió, raça i disglòssia), però fins i tot amb un discurs nítid "neoconservador" ja fa via. Al davant topa amb pocs obstacles. Si Sirera i Camacho tenen més problemes que Estaràs o Fabra és perquè a Mallorca o a Castelló no hi ha CiU.

Pensar, en aquest context, que el PP rebrà pels escàndols del cas Gürtel o per la saga de Jaume Matas, és il·lús. Que la premsa propera a l'altre partit dinàstic (el d'esquerres) xali ara pot ser fins i tot contraproduent. Les coses, on els jutjats, amb sentència o sense, es desinfla. No es pot provar tot, ni tot el que es pot provar es prova amb proves jurídicament acceptables.

Això no vol dir que calgui menysprear les manifestacions anticorrupció. Les manifestacions anticorrupció, tal com s'han fet a València, a Palma, o a Barcelona en els darrers mesos, ataquen justament un dels eixos de la propaganda neoconservadora. Mentre els neoconservadors assenyalen cap a sota (cap als aturats o cap als immigrants, cap als marginats o cap als indigents), les manifestacions anticorrupció assenyalen cap amunt.

Però quedar-se merament en la "corrupció il·legal" farà poc mal al PP. Potser sí que farà més mal a Unió Mallorquina, però no pas tant al PP. El PP té un discurs que glorifica l'èxit econòmic personal, i ja diu la dita que en la guerra i en l'amor tot s'hi val.

Una associació marroquina acull 180 joves abandonats i els forma perquè siguin artistes

1. • «Volem allunyar els nois del desig d’emigrar», explica el seu educador
   

Hajar Byad va substituir el carrer pel circ, i la pega –que era la seva droga– per una corda al damunt de la qual camina gairebé set hores cada dia. No va ser fàcil el canvi, sobretot per a qui el va fer possible: el seu educador social, Laicha.
Congolès de nacionalitat, Laicha va arribar al Marroc fa més d’una dècada per acabar els seus estudis d’agent social. Des d’aleshores i amb la seva seductora paraula, surt gairebé cada dia a la recerca de nens desemparats que deambulen d’una banda a l’altra, tocant les finestretes dels cotxes, amb un paquet de mocadors en una mà i un pot de pega a l’altra. Per cada capsa guanyen menys de mig euro, i només esnifant aconsegueixen adormir les moltes misèries que els envolten i les moltes més necessitats que no poden satisfer. Amb la cola, s’obliden del més important: que tenen gana.
Aquesta és la vida dels nens del carrer, la que li va tocar viure a Hajar. Per a aquesta noia avui són només records, però encara intactes. Les marques a la cara, les mans i els braços dels enfrontaments amb altres criatures que sobreviuen en les mateixes condicions, castigades per la pobresa. La duresa de l’asfalt sobre el qual, de vegades, va dormir. Els dies en què no va poder agafar el son. Les vegades que va furgar i furgar en les escombraries sense èxit... Aquestes imatges no les pot esborrar.
Això va ser fa menys d’un lustre, quan Hajar, de només nou anys, liderava una xarxa de criatures que buscaven alguna cosa per menjar. «La meva mare va morir, el meu pare no treballava i, amb tres germans, no podia fer res més», diu jugant amb una bola de malabars.
Canvi inesperat
Un dia, de manera inesperada, es va trobar asseguda al costat de Laicha, i gràcies a ell, un any més tard, es va trobar fent piruetes vertiginoses i salts acrobàtics a l’escola del circ Shem’sy, a la ciutat de Salé, al costat de Rabat. Es tracta d’una alternativa que l’Associació Marroquina d’Ajuda a Nens en situació Precària (AMESIP) ofereix als menors per donar-los un futur, en què Hajar es va acabar integrant després de diversos mesos d’una àrdua tasca.
Laicha és el seu educador social i el de tots els nens d’aquesta escola. «Convence’ls perquè visitin aquest lloc és molt complicat. Aquest primer pas es fa etern; per això, fa falta molta paciència», explica. «Els temptejo i després els animo que ens visitin assegurant-los un lloc per descansar, un plat de menjar i jocs. Després els delecto mostrant-los això», diu assenyalant la carpa blanc-i-blava on 180 nens i joves rescatats del carrer intenten reorientar la seva vida convertits en artistes del circ.
Laicha coneix bé la misèria del continent africà, la principal responsable dels milers de víctimes a bord de piragües o pasteres: «Volem allunyar els nois del desig d’emigrar i que vegin les possibilitats de futur que tenen en aquest país», sosté. S’atura un moment per pensar-s’ho dues vegades, mig tanca les parpelles i afegeix: «I també rescatar les noies de la prostitució». Al voltant de 25.000 nens marroquins malviuen sent objecte d’explotació sexual i laboral.
La creació d’aquesta escola i d’un circ professional «no els podrà ajudar tots», però «és un començament», insisteix Laicha. Diu que el centre es va aixecar amb la «il·lusió» de convertir nens vulnerables en «futurs artistes», però encara li fa més il·lusió que molts d’aquests nens «ja estan representant números en una companyia de Marràqueix».
Expressió i disciplina
«Solem treballar amb nens orfes, de pares alcohòlics o directament abandonats. Molts no saben ni llegir ni escriure, i per això oferim un programa d’alfabetització. Els que tenen dots d’artista són desviats directament al circ, on aprenen expressió corporal i disciplina», explica l’educador.
Els últims mesos, els joves assagen de manera desenfrenada. És previst fer el mes de juliol el tercer espectacle de l’escola, que estan ideant els alumnes mateix. Llavors tornaran als carrers de Salé, però aquesta vegada no serà ni per esnifar ni per vendre mocadors, sinó per mostrar a altres desemparats que la vida també pot ser trapezis, acrobàcies i jocs malabars.

publicat al periodico

Avui s'ha sabut de la mort la Núria Folch i Pi. Tenia 15 anys en aquell incert matí d'abril del 1931. Llavors militava en el Bloc Obrer i Camperol, format sota l'impuls del Partit Comunista Català i la Federació Comunista Catalano-Balear. Del petit Partit Comunista Català, en els darrers temps de la monarquia, era l'única dona militant. I fou en aquell PCC on va conèixer en Joan Sales, tres anys més gran que ella, i que seria el seu company fins a la mort d'ell, el 1983.

La Trini d'Incerta glòria, el personatge femení amb més protagonisme de la novel·la de Joan Sales, no és ben bé la Núria Folch, ja ho sabem. Com en Lluís tampoc no és en Joan Sales. Lluís i Trini es coneixen militant, no en un petit grup comunista, sinó en un petit grup anarquista. Com la Trini, la Núria passa la guerra fent classes, mentre es poden fer classes, a la Universitat. I la conversió en el cristianisme, en un cas i en l'altre, són un signe de rebel·lia, d'antitradicionalisme, degut a tot el que havien sentit dir contra el cristianisme a casa.

El proper dissabte, 27 de març, la plataforma Esplugues decideix muntarà una parada informativa al mercat setmanal que se celebra tots els dissabtes al matí a la Rambla d'Àngel Guimerà. Podeu passar durant tot el matí del dissabte per tal d'informar-vos i fer-nos les preguntes que cregeu oportunes. També podreu inscriure-us com a voluntaris. Us hi esperem!