Expressions Lliures

A Sant Just Desvern ens fan dentetes. No tan sols se’ns han avançat en la constitució de la Plataforma Sant Just Decideix!, i en la fixació d’una data per a la consulta local sobre la independència (el proper 25 d’abril). A més, han aconseguit quelcom més: l’Ajuntament aprovava una moció de suport a la iniciativa. Ho feia ahir, amb els vots favorables de CiU (5 regidors), ERC (2 regidors) i ICV-EUiA (2 regidors). La moció anàloga presentada a l’Ajuntament d’Esplugues per Jordi Figueres (ERC) a mitjans de setembre comptà amb els vots favorables dels regidors de CiU i ERC, però a Esplugues la majoria absoluta la té el PSC-PSOE.

La moció, sens dubte, serà un esperó per als organitzadors.

Però no n’hi ha prou.

D’una banda, cal finançar les despeses. Podeu col·laborar-hi econòmicament en el número de compte: 2081 0048 31 3300015895 (Caixa Penedès).

Heu d’escriure a info@santjustdecideix.cat per oferir-vos de voluntari en alguna de les set comissions existents: Tresoreria, Logística, Informàtica, Voluntaris, Campanya, Comunicació i Seguretat.

De moment, el nombre de voluntaris és d’un centenar. Cal triplicar aquest nombre per encarar la situació amb certes garanties. Que ningú no es faci una imatge idíl·lica de Sant Just Desvern: la passivitat política hi afecta tant com en poble veïns, i mobilitzar un padró de més de 10.000 persones és tot un repte. No hi ha dubte, tampoc, que la correlació de forces a Sant Just és més favorable (tant a la participació com al SÍ) que no pas als municipis veïns, però això també suposa un grau superior d’exigència.

Recordem, d’altra banda, que Molins decideix el 28 de febrer, i que el Papiol ho va fer el 13 de desembre.

Ahir els diaris publicaven un esquema de la posició que mantenen les sis forces polítiques del Parlament de Catalunya quant a la llei electoral. En l’actualitat, el projecte de llei es troba en la fase de ponència parlamentària. I si bé se’ns havia promès que aquesta llei s’aprovaria abans que no s’acabi la legislatura, la cosa és encara dubtosa. De totes formes, com que les dues principals forces són d’acord amb el sistema general, sí és previsible que aquesta llei electoral ja entri en joc en les eleccions de la tardor del 2010.

Vegem les posicions generals de cada força:
- Convergència i Unió (CiU) proposa un sistema alemany, és a dir el mateix sistema que gasten a la República Federal per elegir el Bundestag. A Alemanya hi ha un sistema de doble vot. Però sembla que, a casa nostra, serà de doble urna. Ganes de gastar paper, potser. Bé, en tot cas, CiU proposa dividir el territori del Principat en 51 districtes electorals uninominals, amb 1 diputat elegit per cada comarca, tret del Barcelonès que n’elegiria 11 (1 de comú a l’Hospitalet, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma, i 10 per cadascun dels 10 districtes de Barcelona). Aquests districtes elegirien, doncs, 51 diputats, per sistema majoritari i a una sola volta. Uns altres 84 diputats serien elegits en llistes plurinominals de cadascuna de les (en principi, set) vegueries, en proporció a la població de cada vegueria.
- el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) proposa un sistema semblant, però amb diferències quantitatives ben comprensibles. La relació entre diputats de districte i diputats de llista seria de 64 contra 71. Els 64 districtes electorals es distribuirien de tal manera que totes les comarques tinguessin un mínim d’1 diputat, i en les àrees més poblades els districtes electorals coincidiren amb alguns partits judicials (a l’àrea metropolitana de Barcelona) o amb els districtes municipals de Barcelona. Els 71 diputats restants s’elegirien en una llista única per a tot el Principat, segons criteris proporcionalitat. Les llistes serien tancades.
- l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) volen, simplement, traslladar el sistema actual de 4 circumscripcions al mapa de (en principi, 7) vegueries. Les llistes podrien ser desbloquejades i se seguirien els criteris de proporcionalitat actualment vigents. Considera que les circumscripcions uninominals només beneficien els dos partits majoritaris.
- el Partit Popular (PP) defensa el manteniment de les 4 circumscripcions actuals. Però veu amb bons ulls que una certa proporció dels diputats sigui elegit en circumscripcions uninominals.
- Iniciativa per Catalunya-Verds – Esquerra Unida i Alternatives (ICV-EUiA) defensa que les vegueries siguin la circumscripció electoral, i coincideix amb ERC en l’oposició a circumscripcions uninominals. Defensa les llistes desbloquejades i, particularment, una limitació de mandats.
- Ciudadanos (C’s) és l’única força política que coincideix amb ICV-EUiA en la idea de limitar mandats (les quatre forces majoritàries consideren que el relleu ha de ser “natural”: suposem que es refereixen al “fet biològic”).

Ja podem, doncs, deduir per on poden anar els trets de la nova llei electoral:
- no hi hauria ni llistes obertes ni tampoc desbloquejades.
- no hi hauria limitació de mandats.
- les vegueries seran la circumscripció electoral per a la tria de diputats de forma proporcional. Cada vegueria elegirà diputats en proporció a la seva població, encara que potser es faci alguna correcció en benefici de la circumscripció de “l’Alt Pirineu i Aran”. Ja hem vist en algun post anterior que això no modificarà gaire les dinàmiques electorals actuals.
- sí que ho modificarà prou, el fet que entre 50 i 65 diputats seran elegits per sistema majoritari en circumscripcions unipersonals a una sola volta. A hores d’ara, tots aquests diputats seran, bé de CiU, bé del PSC-PSOE.

Si apliquem el sistema de CiU, tindríem que CiU assoliria, amb els resultats del 2006, la majoria absoluta amb 73 diputats (38 diputats comarcals, 5 de districtes de Barcelona i 30 de proporcionals) i el PSC-PSOE n’obtindria 34 (3 diputats comarcals, 5 de districtes de Barceona i 26 de proporcionals). La resta de forces únicament aconseguiria diputats a la segona urna: ERC uns 12, el PP uns 8, ICV-EUiA uns 6 i Ciudadanos 2.

El sistema del PSC-PSOE, sempre amb les dades del 2006, també donaria probablement la majoria absoluta a CiU (amb 68 diputats). El mateix PSC-PSOE treuria potser 40 diputats. De la resta de forces, ERC quedaria amb 10, el PP amb 8, ICV-EUiA amb 7 i Ciudadanos amb 2.

Els altres sistemes proposats alteren ben poc la situació actual, si els resultats del 2006 es repetissin.

Però tots sabem que no es repetiran.

El més probable és que tiri endavant la proposta de doble urna (ja hi són a favor CiU, PSC-PSOE i, possiblement, el PP). Segurament també, la vegueria serà la circumscripció dels diputats proporcionals. Per a les forces polítiques emergents la clau continuaria a ésser l’obtenció d’un 3% en la demarcació centrada en Barcelona. En tot cas, molt malament ho hauria de fer CiU, tant en la negociació parlamentària com en la campanya electoral per no treure la majoria absoluta en les properes eleccions.

L’actual estat sudanès queda definit per les fronteres del Sudan Anglo-Egipci, un territori de l’Imperi Britànic, formalment col·locat sota la “sobirania compartida” entre Gran Bretanya i el Regne d’Egipte. Com que el Regne d’Egipte també era una protectorat anglès, no cal dir que el mot més escaient era el de Sudan Anglès. La denominació de Sudan Anglo-Egipci també servia per diferenciar-lo del Sudan Francès. Per al colonialisme europeu, Sudan era el nom que rebien els territoris saharians més allunyats de la Mar Mediterrània.

La història i l’actualitat política de Sudan és ben complexa, i no cal ara que hi insistim gaire. El règim de Khartoum ha tingut problemes amb les regions del sud, però també amb les de llevant i amb les de ponent (Darfur). En aquests “problemes” es barregen reivindicacions nacionals (independentistes o confederalistes) amb moviments que pretenen una reforma profunda de l’estat sudanès.

En el 2005 es va celebrar l’Acord de Naivasha, entre el govern sudanès i l’Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès (Sudan del Sud). Un dels punts de l’acord era l’establiment d’un Govern Autònom del Sudan del Sud. Aquest Govern Autònom cobreix la major part dels territoris reclamats com a sud-sudanesos, amb l’excepció d’Abyei, les Muntanyes de Nuba i el Nil Blau. Els acords estableixen com a fórmula de resolució de l’estatus jurídic de tots aquests territoris el següent esquema:
- referèndum en el territori autònom del Sudan del Sud, on es decideixi entre la independència, d’una banda, i l’autonomia en el marc de l’estat sudanès, de l’altra.
- referèndum a Abyei, on es decideixi entre l’adscripció al Sudan del Sud o al Sudan del Nord.
- consultes populars (no-vinculants) a les Muntanyes de Nuba i al Nil Blau, quant a la integració d’aquests territoris al Sudan del Sud.

Com a data dels referèndums s’establí el gener del 2011. Això es feia de cara a dos processos:
- elaboració d’un cens electoral de tot l’estat sudanès.
- eleccions generals a tot l’estat sudanès.

L’elaboració del cens ha passat per tota mena d’obstacles. Alguns són de natura tècnica: uns cinc milions de sudanesos són nòmades o transhumants, i no tenen una residència fixa en cap municipalitat. D’altres són de natura política: què fer amb els dos milions de refugiats sud-sudanesos que avui viuen en camps de la regió de Khartoum; què fer amb els refugiats sud-sudanesos que es troben en camps d’Uganda i de Kènia. El conflicte de Darfur també ha dificultat la tasca d’elaborar-hi el cens.

Més enllà del cens, hi ha la qüestió dels requeriments del referèndum. El govern de Khartoum proposava inicialment que la independència només s’aprovés si comptava amb més de tres quartes parts dels vots emesos. El passat mes d’octubre, aquestes exigències foren rebaixades a l’acceptació de la independència si aconseguia una majoria simple dels vots sota una participació de dos terços del cens. Si la participació era inferior se celebraria un segon referèndum en el decurs de 60 dies.

En l’acord de la setmana passada, ratificat ahir pel Parlament Sudanès (en sessió conjunta de l’Assemblea Nacional i del Consell d’Estats), el referèndum tindrà lloc a primers de gener del 2011. La validesa del referèndum requerirà un 60% de participació, i s’acceptarà la independència si supera el 50% dels vots emesos.

PROGRAMACIÓ: CROQUIS (CABARET D’HIVERN) DE TUB D’ASSAIG 7’70 AL TEATRE ALEGRIA (Terrassa, 1, 2 i 3 de gener)
Teatre Alegria 1, 2 i 3 gener Divendres i dissabte 21h i diumenge 18h
1 h 15’’ aprox. 7 adults 3 nens

Croquis (Cabaret d’hivern)
De Tub d’Assaig 7’70
Sota la cuirassa del circ, neix una fusió d’arts escèniques que ens traslladarà dins un món d’il·lusió, màgia i fantasia, on el “més difícil encara” trenca els esquemes de la ciència, per desafiar la gravetat.
Trapezis, acrobàcies, verticals, equilibris, malabars, pallassos…
De tot en un sol Cabaret: un espectacle multidisciplinar per a tots els públics.

Direcció: Xavi Esparrach
Ajudant de direcció: Nando Ateca
Tecnics: Ruben Moyano,
Jordi Martinez “Tines”
Escenografia: Toni Castells
Músics: Pep Bonachera, Roc Calvet, Oriol Gonzalez, Marta Garcia (txelista),
Marta Riva “Tiki” (cantant)
Artistes: Nando Ateca, (actor divuixant),
Ruben Barroso “Mini” (malabarista)
Max Calaf (acrobacia aerea),
Tomàs Cardús (acròbata),
Àngel de Miguel (acrobacia aerea)
Santi Franco (aeris)
Melyssa Horemesteve (acròbata i veu)
Marc Muñoz (acròbata)
Albert Pérez “ Fari” (pallasso)
Enric Petit (acròbata i verticalista)
Núria Puig (acròbata)
Rat Serra (acròbata)
Jordi Torrents (pallasso)
Albert Ubach “Ubi” (acròbata i malabarista)
Cristian Uroz (malabarista)
Una producció de Tub d’Assaig 7’70
entrades a la venta al telentrada de caixa catalunya.
Us hi esperem!!!
Tub d’assaig 7’70

NOTA APCC: us recordem que els socis de l’APCC teniu el següent descompte
Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) Compra d’una entrada a 3 €. Aquestes entrades només es podran comprar a la taquilla del teatre el dia mateix de la funció, sense reserva prèvia i sempre i quan hi hagi disponibilitat d’aforament de la sala. Consulteu la programació i els espais a www.caet.cat .

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

Marilén Ribot cuerda Volante
Matias Marré rueda Cyr
Miguel Soto Mastil chino
jose Arias Cello
http://www.atempocirc.com/
ttp://atempocirc.blogspot.com/

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) lamenta que l’aprovació de la Llei de Llengües d’Aragó mantingui com a únic idioma oficial el castellà i relega el català i l’aragonès a llengües “pròpies, originals i històriques” que simplement “han de ser conservades”. Tot i que la llei reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat i el dret dels ciutadans de les zones on es parla castellà, aragonès o català a adreçar-se a l’administració en la seva llengua, a més de garantir-ne l’ensenyament, la CAL denuncia que les pressions del PP i del PAR i la poca voluntat del president de la Comunitat, el franjolí Marcel•lí Iglesias, de normalitzar-ne l’ús impediran atorgar el rang de llengua cooficial al català.

Organitzar una Consulta municipal sobre la independència dels Països Catalans no és tasca fàcil. Per això, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) de l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) Martí Franquès, de Tarragona, feren una consulta d’àmbit d’institut, entre els alumnes de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat. El cens, de 819 persones, no és gens menyspreable i supera numèricament 65 del 166 municipis que plebiscitaren la independència el passat diumenge 13 de desembre.

Es va votar entre dimecres i divendres. La qüestió era la següent: “Està d’acord que els Països Catalans esdevinguin un estat de dret, independents, democràtics i socials?”. Més enllà de l’aspecte conflictiu de la concordança de nombre quan hom empra per a la nació la denominació plural, i de l’ús del vostè quan segurament és més escaient un tu (estàs d’acord) o un vós (esteu d’acord), la qüestió era clara i sense ambigüitats ni llufes penjades sobre la Unió Europea.

Dels 819 alumnes, van votar 339 alumnes, dels quals respongueren afirmativament uns 213 (26,01% del cens), 69 van votar-hi que no (8,42% del cens), 56 votaren en blanc (6,84% del cens) i 1 vot fou declarat nul.

El percentatge de vots afirmatius sobre el cens supera el de 43 municipis del 13D. Però els organitzadors han destacat el fet d’haver obtingut una participació superior al 40%.

En tot cas, els percentatges són perfectament homologables als obtinguts en els municipis del 13D. És cert que, en relació als vots, el vots afirmatius i els vots negatius no són tan desproporcionats com en els municipis, cosa que és atribuïble, senzillament, a què els alumnes partidaris de la dependència de Catalunya tenen una tendència més elevada a votar que NO per comptes d’abstindre’s segons les directives del PP-PSOE.

Més enllà dels resultats, els alumnes de l’IES Martí Franquès envien un missatge als instituts de tota la nació: “Si a la teva ciutat no pots votar, fes-ho al teu institut”. I qui diu els instituts de secundària, diu les facultats universitàries… I qui diu els centres d’estudis, diu els centres de treball… Perquè organitzar consultes és organitzar-se per la independència.