El primer cap de setmana de novembre es reunien a Orgosolo (Sardinia) representants de l’esquerra independentista de diverses nacions, que coincidien en la necessitat d’una “organització internacional entre les diverses estructures de l’esquerra independentista”. També s’hi feia un primer esquema dels sis punts que hauria de cobrir aquesta organització internacional:
- oberta a la incorporació de totes les realitats que en el món lluiten pel socialisme i la independència.
- que practica l’anticapitalisme, amb la construcció d’una societat socialista com a objectiu estratègic; reconeixement dels treballadors com a motor de l’alliberament nacional i social; indestriabilitat de la lluita de classe i de la lluita per l’alliberament nacional.
- que inclou en la lluita per la independència no tan sols el reconeixement de la pròpia estatalitat, sinó també el desenvolupament, socialització i control dels mitjans de producció, dels recursos i de la riquesa nacional, com a curs més eficaç per a l’assoliment de l’alliberament social i nacional.
- que no contraposa la recerca i la satisfacció de les necessitats col·lectives a la protecció del medi natural i de la salut.
- que s’oposa a les discriminacions de gènere, d’orientació sexual i d’origen ètnic, i lluita contra qualsevol forma de racisme i discriminació.
- que promou noves llibertats que contemplin l’emancipació individual al costat de la col·lectiva.
