Administrador | 26 octubre 2009

L’ESCOLA-1

Avui al mati m’ha trucat per telèfon una antiga alumna que feia més de deu anys que no en sabia res. La casualitat és que avui és el meu aniversari i puc ben dir que m’ha alegrat el dia. I m’ha vingut a la memòria quan l’escola va fer 25 anys. Per aquest motiu vam fer un petit llibret i algunes persones, relacionades amb l’escola, i vam posar el nostre granet de sorra literària. Aquestes són les quatre ratlles que vaig escriure jo.
Aquest any el ”Folqui” celebra un aniversari molt especial: 25 anys i jo els faig també amb l’escola. Això em produeix una gran satisfacció.

I si he de parlar de records…Parlaré dels nens i nenes que he intentat ajudar a créixer com a persones i que a mi m’han aportat moltes coses. Ens hem estimat i respectat mútuament.

Com podeu imaginar-vos, les experiències viscudes en aquests 25 anys han estat de tots colors. Però com que estic contenta, em faré un regal d’aniversari que compartiré amb tots vosaltres. Només parlaré dels records positius i entranyables, d’aquells que et fan sentir bé per dins.

Recordo aquell teatre fet per Nadal amb dos grups de quart, que jo havia escrit per a ells…, aquella nena que tímidament em va dir:“ Té, Roser, aquest poema l’he fet per a tu” i el poema va guanyar un premi Antaviana,…, i la nena de primer que, en la confidencialitat de les colònies em confessà:” Quan et vaig conèixer, no em vas agradar gaire perquè eres una mica velleta; no pensava que fossis tan bona”…,o la floreta espontània d’un nen petit.” Roser avui estàs molt bonica”… i totes les demostracions d’afecte dels exalumnes, que ja en són molts, quan ens trobem pel poble, em venen a veure o em truquen per telèfon…

I si em permeteu, ara m’agradaria explicar-vos un conte força real. Parla d’una persona que, des de petita, volia formar part d’aquest món de guix i pissarra, de llapis i paper…
Hi havia una vegada una mestra amb les il·lusions acabades d’estrenar que va arribar al Folch i Torres convençuda que, des d’aquell moment, seria, per a ella , una segona casa. I davant d’aquelles carones d’ulls encuriosits va fer tota una declaració de principis:” Vull ser una bona mestra”. Ara, quan ja és a punt de jubilar-se, es pregunta si ha dut a bon port la nau dels seus bons propòsits. El final del conte us el podran explicar els nenes i nenes que encara l’acompanyaran un temps i els que ho han fet durant aquests 25 anys, i que ara ja fan camí per la vida. Ella vol creure que, com a persones, projecten cap als altres la seva pròpia estimació i sensibilitat per intentar fer un món més habitable.

I acabaré manllevant una cita propera al meu tarannà: “Si no m’il·lusionés per millorar el món, no seria jo”.


El poema és aquest:

La rosa és com tu,
quan em dones un petó
i tanques els ulls.
I l’olor que fas,
és com la pluja al camp.
Sara
M. Roser Algué Vendrells

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué
Comments rss Comments rss

La Consulta per la Independència del 13-D cobrirà més d’un 5% de la població i un 4% del territori nacional

Administrador | 26 octubre 2009

Després de la consulta realitzada a Arenys de Munt, hom es posà l’ambiciós projecte d’expandir-la tant com fos possible. Com a data es presentà el diumenge 13 de desembre. Osona Decideix coordina per aquesta data una consulta que cobrirà la immensa majoria de la comarca, i ha cridat la presència d’observadors internacionals per garantir la transparència del procés. D’altra banda, ahir en la reunió d’Arenys de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana, es manifestava la voluntat d’organitzar consultes en un total de 98 municipis, amb un padró de 725.865 persones i que abasten una superfície de 2.834 km2, és a dir, respectivament, un 5,3% i un 4,0% de la població i del territori de tot Catalunya. En paraules de la Coordinadora, l’objectiu és “demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i l’estat francès”. Avui, la convocatòria del PSAN amb motiu del 50è Aplec del Puig, ha comptat, entre d’altres, amb el parlament de Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt, i un dels rostres visibles del moviment de les consultes. L’extensió del moviment de les consultes és, precisament, un dels reptes. Hi ha signes positius com el bastiment de la Plataforma de l’Alt Urgell per l’Autodeterminació (PAUA), però són evidents les dificultats de dur a terme aquesta mena de mobilitzacions a la Catalunya Nord, a la Regió Metropolitana de Barcelona (malgrat els casos encoratjadors de Sant Cugat del Vallès i de Molins de Rei), a les Illes (on la recent tempesta política ha coartat els ànims inicials manifestats per alguns regidors malloquins) i al País Valencià. Naturalment, molts dels participants entenen les consultes populars i les mocions als comuns municipals com una doble eina de conscienciació i de demostració de les limitacions democràtiques de l’estat espanyol i de les seves institucions autonòmiques, que no han deixat d’amenaçar legalment unes i altres iniciatives. L’esforç d’organització que suposa en aquest context bastir una consulta i guanyar-la, de ben segur, ha de servir per trenar una bona organització local que serveixi de fonament per consolidar l’organització comarcal i nacional de base popular sense la qual el procés d’autodeterminació és, no ho oblidem, impossible.

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
Disponibilitat Permanent
Comments rss Comments rss

“AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR…”

Administrador | 25 octubre 2009
En el passat ple municipal del mes d’octubre, entre altres mocions, es van presentar les que demanaven l’adhesió de l’Ajuntament d’Esplugues al Correllengua 2009, així com també a la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) Televisió sense fronteres. Per l’espai televisiu gallec, basc i català.

Ambdues mocions les van presentar els grups PSC, PP, i CiU. Segons les notícies que ens han arribat la moció per la ILP es va aprovar amb els vots a favor del PSC, ICV i ERC i l’abstenció del PP. La moció del Correllengua es va aprovar amb els vots a favor dels mateixos partits i el vot en contra del PP, davant la inclusió en la moció d’una petició d’ERC, que aprofitava el redactat per exigir el compliment del Reglament d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament.
Fins aquí tot apareix com una iniciativa dels partits polítics amb representació municipal.
¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits es preocupin per una ILP promoguda per Acció Cultural del País Valencià que demana igualtat de drets per a totes les televisions!

¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits polítics tinguin tan present el Correllengua, aquesta activitat que reivindica la llengua catalana, el seu ús social i la seva unitat!

¡Com en són de sensibles –pensarà qui llegeixi aquesta notícia- els nostres partits polítics davant aquestes reivindicacions ciutadanes en pro de la llengua i la cultura catalanes!

Quina llàstima, doncs, que en cap moment s’entrevegi d’on parteix tot plegat…

L’origen de les mocions parteix de la CAL d’Esplugues, l’entitat que des de fa set anys organitza el Correllengua al nostre poble. L’entitat que des de fa mesos treballa per la ILP Televisió sense fronteres. L’entitat que, en un moment donat, comet, per “ignorància burocràtica”, un error i no tramita les dues campanyes mitjançant una proposta ciutadana. Potser massa ingènuament cau en la teranyina dels partits i els ofereix en safata de plata una manera fàcil de guanyar-se alguns punts de catalanitat.
L’objectiu, malgrat tot, s’ha acomplert i l’Ajuntament d’Esplugues, amb alguna lògica absència, ha donat suport tant al Correllengua com a la ILP que pot arribar a permetre una televisió en català als Països Catalans. No obstant això, és de justícia remarcar que ambdues iniciatives pertanyen a una entitat ciutadana, la CAL d’Esplugues, i no a uns partits polítics la majoria dels quals haurien passat per alt les dues accions i, més encara, de les quals estem segurs que fins i tot n’ignoraven l’existència.
“Al Cèsar, doncs, el que és del Cèsar…”
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
Cal d'Esplugues

"AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR…"

Administrador | 25 octubre 2009
En el passat ple municipal del mes d’octubre, entre altres mocions, es van presentar les que demanaven l’adhesió de l’Ajuntament d’Esplugues al Correllengua 2009, així com també a la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) Televisió sense fronteres. Per l’espai televisiu gallec, basc i català.

Ambdues mocions les van presentar els grups PSC, PP, i CiU. Segons les notícies que ens han arribat la moció per la ILP es va aprovar amb els vots a favor del PSC, ICV i ERC i l’abstenció del PP. La moció del Correllengua es va aprovar amb els vots a favor dels mateixos partits i el vot en contra del PP, davant la inclusió en la moció d’una petició d’ERC, que aprofitava el redactat per exigir el compliment del Reglament d’Usos Lingüístics de l’Ajuntament.
Fins aquí tot apareix com una iniciativa dels partits polítics amb representació municipal.
¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits es preocupin per una ILP promoguda per Acció Cultural del País Valencià que demana igualtat de drets per a totes les televisions!

¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits polítics tinguin tan present el Correllengua, aquesta activitat que reivindica la llengua catalana, el seu ús social i la seva unitat!

¡Com en són de sensibles –pensarà qui llegeixi aquesta notícia- els nostres partits polítics davant aquestes reivindicacions ciutadanes en pro de la llengua i la cultura catalanes!

Quina llàstima, doncs, que en cap moment s’entrevegi d’on parteix tot plegat…

L’origen de les mocions parteix de la CAL d’Esplugues, l’entitat que des de fa set anys organitza el Correllengua al nostre poble. L’entitat que des de fa mesos treballa per la ILP Televisió sense fronteres. L’entitat que, en un moment donat, comet, per “ignorància burocràtica”, un error i no tramita les dues campanyes mitjançant una proposta ciutadana. Potser massa ingènuament cau en la teranyina dels partits i els ofereix en safata de plata una manera fàcil de guanyar-se alguns punts de catalanitat.
L’objectiu, malgrat tot, s’ha acomplert i l’Ajuntament d’Esplugues, amb alguna lògica absència, ha donat suport tant al Correllengua com a la ILP que pot arribar a permetre una televisió en català als Països Catalans. No obstant això, és de justícia remarcar que ambdues iniciatives pertanyen a una entitat ciutadana, la CAL d’Esplugues, i no a uns partits polítics la majoria dels quals haurien passat per alt les dues accions i, més encara, de les quals estem segurs que fins i tot n’ignoraven l’existència.
“Al Cèsar, doncs, el que és del Cèsar…”
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
Cal d'Esplugues
Comments rss Comments rss

Petiteses 2009-10-25 21:11:00

Administrador | 25 octubre 2009
L'ESCOLA-1
Avui al mati m'ha trucat per telèfon una antiga alumna que feia més de deu anys que no en sabia res. La casualitat és que avui és el meu aniversari i puc ben dir que m'ha alegrat el dia. I m'ha vingut a la memòria quan l'escola va fer 25 anys. Per aquest motiu vam fer un petit llibret i algunes persones, relacionades amb l'escola, i vam posar el nostre granet de sorra literària. Aquestes són les quatre ratlles que vaig escriure jo.


Aquest any el ”Folqui” celebra un aniversari molt especial: 25 anys i jo els faig també amb l’escola. Això em produeix una gran satisfacció.

I si he de parlar de records...Parlaré dels nens i nenes que he intentat ajudar a créixer com a persones i que a mi m’han aportat moltes coses. Ens hem estimat i respectat mútuament.

Com podeu imaginar-vos, les experiències viscudes en aquests 25 anys han estat de tots colors. Però com que estic contenta, em faré un regal d’aniversari que compartiré amb tots vosaltres. Només parlaré dels records positius i entranyables, d’aquells que et fan sentir bé per dins.

Recordo aquell teatre fet per Nadal amb dos grups de quart, que jo havia escrit per a ells..., aquella nena que tímidament em va dir:“ Té, Roser, aquest poema l’he fet per a tu” i el poema va guanyar un premi Antaviana,..., i la nena de primer que, en la confidencialitat de les colònies em confessà:” Quan et vaig conèixer, no em vas agradar gaire perquè eres una mica velleta; no pensava que fossis tan bona”...,o la floreta espontània d’un nen petit.” Roser avui estàs molt bonica”... i totes les demostracions d’afecte dels exalumnes, que ja en són molts, quan ens trobem pel poble, em venen a veure o em truquen per telèfon...

I si em permeteu, ara m’agradaria explicar-vos un conte força real. Parla d’una persona que, des de petita, volia formar part d’aquest món de guix i pissarra, de llapis i paper...
Hi havia una vegada una mestra amb les il·lusions acabades d’estrenar que va arribar al Folch i Torres convençuda que, des d’aquell moment, seria, per a ella , una segona casa. I davant d’aquelles carones d’ulls encuriosits va fer tota una declaració de principis:” Vull ser una bona mestra”. Ara, quan ja és a punt de jubilar-se, es pregunta si ha dut a bon port la nau dels seus bons propòsits. El final del conte us el podran explicar els nenes i nenes que encara l’acompanyaran un temps i els que ho han fet durant aquests 25 anys, i que ara ja fan camí per la vida. Ella vol creure que, com a persones, projecten cap als altres la seva pròpia estimació i sensibilitat per intentar fer un món més habitable.

I acabaré manllevant una cita propera al meu tarannà: "Si no m'il·lusionés per millorar el món, no seria jo".

El poema és aquest:


La rosa és com tu,
quan em dones un petó
i tanques els ulls.
I l'olor que fas,
és com la pluja al camp.
Sara
M. Roser Algué Vendrells
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
M. Roser Algué

Diada de Sabadell, 2009

Administrador | 25 octubre 2009

DSC02705Era diumenge al matí i tots semblàvem hipopòtams.

--Ahir vaig anar a dormir d'hora. (badall) Però tinc una son de collons.
--Jo no vaig sortir, però també tinc una son que no hi veig. (badall)
--(badall) Qui matina fa farina.
--I qui es lleva de matí, pixa allà on vol. (badall)

Enteranyinaven el cel blau elèctric uns núvols prims i estireganyats i a l'ombra feia una certa fresqueta. Mentrestant, alguns anaven a fer un cafè al bar Lucas.

--Sóc addicte al cafè. (badall) Només en porto tres, avui. (badall)
--Diuen que un Red Bull són quatre cafès. Però res com un cigaló. (badall)

I per fi, gairebé tres quarts d'hora més tard del que havíem quedat, va arrencar l'autobús cap a Sabadell.

--(badall) En tren hauríem arribat fa estona. (badall)
--Ja està el heavy dient heviatades! (badall) Jo també tinc son...

A l'autocar l'aire condicionat estava a una temperatura intempestiva. I vem arribar a la plaça de l'Ajuntament de Sabadell, al costat del primer Viena al qual vaig entrar (o potser el segon), a tocar del teatre de Sabadell, sota l'atent esguard del Bustos, el batlle de l'única vila en què els fills dels industrials se la pelen amb les dues mans. Les clapes de núvols s'esclarissaven i el sol de finals d'octubre amenaçava.

--Fotrà una calda de cal déu. (badall)
--Malviatge! Déu nos en guard!

El cap de colla manà i ens estripà els badalls:

--Enfaixeu-se, collons!

Ben embolicats en la faixa, un pèl tard (al voltant dels dos quarts d'una) vem fer caminar un pilar per la plaça fins a davant la casa de la vila al toc de les gralles de Sabadell, puix natrus no en disposàvem. Segons en l'ordre d'actuació vem treure'ns la son de les orelles i vem encarar una diada rodona.

[mode demagogic_reporter on]

Vem obrir amb un 5de7 marca de la casa, ràpid i bell (millor que l'anterior dels Saballuts) i, segons expliquen els entesos, un pèl malament de mides entre rengla i buida --però mai no trobaran cap castell perfecte, aquests rondinaires del tronc! Val a dir que hem inventat una nova modalitat: el cinc de set amb abella, que va amenaçar el castell i va contribuir a fer-lo més emocionant. Quan se n'assabentin els Castellers de Vilafranca correran a penjar un rusc entre els dosos del tres. Fet i fet, un Cinc dolç com una daurada bresca de regalada mel.

I el 3de7a va ser es-pec-ta-cu-lar, a la casa dels inventors de l'invent, els Saballuts, com bé em recordaven avui, orgullosos que la seva andròmina hagi fet fortuna. A nosaltres, que en temps rècord vem assajar-lo i descarregar-lo (en dues o tres setmanes), ens fa força servei, per raons òbvies, i tots molt contents que ara siguem capaços, en qualsevol sortideta de no res, de descarregar dos castells de set i mig sense esperrucar-nos, com dirien per allà al nord.

Per raons que no fan al cas, a la meva travessa suposava que provaríem el 2de6 per anar guanyant terreny al cim que ens sembla més proper, però s'ha demostrat que anava errat com gairebé sempre i hem plantat l'anomenat quatre de set lleuger, un eufemisme per no haver de dir prova de quatre de vuit que, com que encara sembla llunyà, no pot ser pronunciat en veu alta, malgrat que sotto voce tothom el té a la boca. Aquesta prova ha anat molt millor que l'anterior, que va ser tot just la primera, a la Trobada del Baix de fa dues setmanes. I tothom com gínjols.

Per plegar veles hem enlairat un nou castell inèdit, el Pilar de Cinc aixecat (i descarregat) per sota. No ha resultat tan maco com els altres tres castells, ni com els dos pilars descarregats a assaig, però ja és una realitat que ens omple de feliç gaubança. És curiós però tenim, per primer cop en la nostra història (que jo recordi), dos pilars de cinc completament diferents. És un pas endavant molt important i blablablà.

I en fi, tots contents. M'han demanat que m'estengui en la crònica... però no tinc res més a dir. Dos castells inèdits (pilar de cinc per sota i cinc amb abella), cada cop amb més solvència i tranquil·litat en castells fins fa poc impossibles, les altres colles felicitant-nos per com fem les coses, i encara s'han d'anar millorant moltes coses, i apa, tu, tralarà larà larà.

Diccionari Alcover-Moll, un tresor sense preu que a sobre és de franc.

Fotos

Actuació completa:
Castellers d'Esplugues: 5de7, 3de7a, 4de7, Pde5s
Castellers de Sabadell: 5de7, 2de7, 3de7s, 2Pde5
Castellers de Terrassa: 4de7a, 5de7, 3de7, Pde5

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
Lo quadern gris
Comments rss Comments rss

La Consulta per la Independència del 13-D cobrirà més d’un 5% de la població i un 4% del territori nacional

Administrador | 25 octubre 2009

Després de la consulta realitzada a Arenys de Munt, hom es posà l’ambiciós projecte d’expandir-la tant com fos possible. Com a data es presentà el diumenge 13 de desembre. Osona Decideix coordina per aquesta data una consulta que cobrirà la immensa majoria de la comarca, i ha cridat la presència d’observadors internacionals per garantir la transparència del procés. D’altra banda, ahir en la reunió d’Arenys de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana, es manifestava la voluntat d’organitzar consultes en un total de 98 municipis, amb un padró de 725.865 persones i que abasten una superfície de 2.834 km2, és a dir, respectivament, un 5,3% i un 4,0% de la població i del territori de tot Catalunya. En paraules de la Coordinadora, l’objectiu és “demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i l’estat francès”. Avui, la convocatòria del PSAN amb motiu del 50è Aplec del Puig, ha comptat, entre d’altres, amb el parlament de Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt, i un dels rostres visibles del moviment de les consultes. L’extensió del moviment de les consultes és, precisament, un dels reptes. Hi ha signes positius com el bastiment de la Plataforma de l’Alt Urgell per l’Autodeterminació (PAUA), però són evidents les dificultats de dur a terme aquesta mena de mobilitzacions a la Catalunya Nord, a la Regió Metropolitana de Barcelona (malgrat els casos encoratjadors de Sant Cugat del Vallès i de Molins de Rei), a les Illes (on la recent tempesta política ha coartat els ànims inicials manifestats per alguns regidors malloquins) i al País Valencià. Naturalment, molts dels participants entenen les consultes populars i les mocions als comuns municipals com una doble eina de conscienciació i de demostració de les limitacions democràtiques de l’estat espanyol i de les seves institucions autonòmiques, que no han deixat d’amenaçar legalment unes i altres iniciatives. L’esforç d’organització que suposa en aquest context bastir una consulta i guanyar-la, de ben segur, ha de servir per trenar una bona organització local que serveixi de fonament per consolidar l’organització comarcal i nacional de base popular sense la qual el procés d’autodeterminació és, no ho oblidem, impossible.

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
Disponibilitat Permanent

Nusos de dansa i circ

Administrador | 25 octubre 2009
L’Ateneu de 9Barris ha programat per la nit de dissabte 24 i la tarda de diumenge 25 l’espectacle Nusos. Hem assistit a la primera actuació. Es tracta d’un experiment que ha “nuat” durant cinc dies a artistes de circ i de dansa (majoritàriament de dansa, tot sigui dit!). Aquests projectes tenen l’avantatge que són molt frescos i, en aquest cas, posava de manifest el saber estar en escena de la majoria dels artistes.
Com a amants del circ i poc avesats a veure dansa hem de dir que hi havia, al nostre gust, un desequilibri important a favor de la dansa contemporània i en detriment del circ: una mica de màstil, alguns equilibris sobre mans i diàbolo. Els moments de dansa, sobretot l’inicial, han estat valorats pels espectadors entesos, però al nostre entendre eren massa seriosos i contrastàven excessívament amb la simpatia i naturalitat que s’ha aconseguit en el número de màstil i les quatre ballarines amb un nas verd acompanyades d’una veu que distorsionava la música amb molta gràcia. El número del diàbolo acompanyat dels ballarins que l’imitaven també ha estat molt reeixit i seguit espontàniament pel públic picant de mans. Així ha acabat l’espectacle.

Un aplaudiment a la iniciativa de fer nusos entre dansa i circ, però amb el desig d’equilibrar més la balança entre les dues arts. La Sarah Anglada, discretament barrejada entre els altres ballarins (i desaprofitada en l’àmbit circense) té experiència en ambdós camps i pot ajudar a fer aquest equilibri.

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
A mi m'agrada el circ
Comments rss Comments rss

Nusos de dansa i circ

Administrador | 25 octubre 2009
L’Ateneu de 9Barris ha programat per la nit de dissabte 24 i la tarda de diumenge 25 l’espectacle Nusos. Hem assistit a la primera actuació. Es tracta d’un experiment que ha “nuat” durant cinc dies a artistes de circ i de dansa (majoritàriament de dansa, tot sigui dit!). Aquests projectes tenen l’avantatge que són molt frescos i, en aquest cas, posava de manifest el saber estar en escena de la majoria dels artistes.
Com a amants del circ i poc avesats a veure dansa hem de dir que hi havia, al nostre gust, un desequilibri important a favor de la dansa contemporània i en detriment del circ: una mica de màstil, alguns equilibris sobre mans i diàbolo. Els moments de dansa, sobretot l’inicial, han estat valorats pels espectadors entesos, però al nostre entendre eren massa seriosos i contrastàven excessívament amb la simpatia i naturalitat que s’ha aconseguit en el número de màstil i les quatre ballarines amb un nas verd acompanyades d’una veu que distorsionava la música amb molta gràcia. El número del diàbolo acompanyat dels ballarins que l’imitaven també ha estat molt reeixit i seguit espontàniament pel públic picant de mans. Així ha acabat l’espectacle.

Un aplaudiment a la iniciativa de fer nusos entre dansa i circ, però amb el desig d’equilibrar més la balança entre les dues arts. La Sarah Anglada, discretament barrejada entre els altres ballarins (i desaprofitada en l’àmbit circense) té experiència en ambdós camps i pot ajudar a fer aquest equilibri.

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.
Comments
Desactiva els comentaris
Categories
A mi m'agrada el circ

Arrencada de la CUP de Barcelona i projecte de Casal de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet

Administrador | 23 octubre 2009

El proper diumenge 25 d’octubre tindrà lloc l’acte de presentació de la Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona (CUP-Barcelona) al Centre Artesà Tradicionàrius de la vila de Gràcia. Ja ahir es presentava a Barcelona en roda de premsa a l’Ateneu Barcelonès. En el marc del projecte nacional de les CUP, la CUP de Barcelona neix amb la voluntat de ser una eina de participació política al servei dels moviments populars dels barris i viles que integren el municipi barceloní.

A l’altra banda de la Riera Blanca, l’Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet de Llobregat (AEIl’H) anunciava la setmana passada un projecte per bastir un Casal Popular i Independentista en aquesta ciutat del Baix Llobregat.

Comments
Desactiva els comentaris
Categories
Disponibilitat Permanent
Comments rss Comments rss

« Previous Entries Next Entries »