Expressions Lliures

I ens anem apropant als 100, qui ho diria. Aquesta secció ja fa temps que està liberalitzada i qualsevol pot penjar un vídeo si vol. Potser és hora que deixi de ser tan estricte, vull dir, fins ara era cada dimecres, potser a partir d’ara ja no serà cada dimecres, ni tan sols els dimecres (a no ser que algú insisteixi perquè continuï sent així). Jo per la meva part flexibilitzaré la meva responsabilitat al respecte.

I parlant de malabars, no creieu que la avantguarda està atrapada per la contemporaneïtat? Vull dir que tots els que proven de ser avantguardistes només fan que ser contemporanis. Bé, és igual, la qüestió és que un dels països que està influint i sorprenent més en el tema dels malabars (si és que l’avantguarda es vol mesurar així) és Finlàndia (junt amb Japó i Suècia). Vet aquí un extret d’un espectacle intitulat: Nosta luiset nyrkkisi kuin antennit kohti taivasta , que a primera vista a mi em sembla interessant però possiblement avorrit, a veure si ho podem contrastar algun dia.

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

El 5 d’agost del 2004 es registrava a Brussel·les, FERRMED, una coalició dedicada a l’impuls d’un Gran Eix Ferroviari de Mercaderies que vagi des d’Escandinàvia fins a la Mediterrània Occidental, a través de l’espinada que són der Rhein i lo Ròse. Ahir, 27 d’ocubtre, es feia la presentació oficial de l’estudi “Estudi global sòcio-econòmica, tècnic, ambiental i d’oferta-demanda, del Gran Eix FERRMED i de la seva àrea d’influència”, en el marc del Comitè Econòmic i Social Europeu (EESC) i, més concretament, de la seva Secció de Transport, Energia, Infrastructura i Societat de la Informació (TEN). L’estudi ha comptat amb el finançament de la Comissió Europea i de diversos governs estatals i sub-estatals de la UE. I encara els problemes històrics de sempre del transport de mercaderies per tren. Uns problemes que fan que l’aspiració màxima del projecte sigui aconseguir que que un 30-35% del tràfic de mercaderies que es fa per terra a llarga distància en el nostre continent ho faci per tren i no pas per la carretera. FERRMED en l’actualitat la integren 137 organitzacions de tot Europa, encara que és evident el pes que tenen les organitzacions empresarials de casa nostra. Ara com ara, el gran eix mediterrani s’ha d’enfrontar amb la proposta Algesires-Madrid-Irun-Lió-Ginebra, que implica sumar 500 km de recorregut. I aquesta és una qüestió vital per si hom vol realment arribar a la xifra del 30%, sense la qual no es podria aconseguir la reducció prevista de 900.000 tones l’any les emissions de CO₂. Certament això és la xocolata del lloro, i qualsevol sobrestimulació del transport a llarga distància pot compensar els efectes ecològics i econòmics que se li suposa a l’assumpte. Però tant per tant, si ho han de fer de totes formes, més val que segueixin els indicis racionals de FERRMED que no la irracionalitat burocràtica.

I ens anem apropant als 100, qui ho diria. Aquesta secció ja fa temps que està liberalitzada i qualsevol pot penjar un vídeo si vol. Potser és hora que deixi de ser tan estricte, vull dir, fins ara era cada dimecres, potser a partir d’ara ja no serà cada dimecres, ni tan sols els dimecres (a no ser que algú insisteixi perquè continuï sent així). Jo per la meva part flexibilitzaré la meva responsabilitat al respecte.

I parlant de malabars, no creieu que la avantguarda està atrapada per la contemporaneïtat? Vull dir que tots els que proven de ser avantguardistes només fan que ser contemporanis. Bé, és igual, la qüestió és que un dels països que està influint i sorprenent més en el tema dels malabars (si és que l’avantguarda es vol mesurar així) és Finlàndia (junt amb Japó, Suècia i Noruega). Vet aquí un extret d’un espectacle intitulat: Nosta luiset nyrkkisi kuin antennit kohti taivasta , que a primera vista a mi em sembla interessant però possiblement avorrit, a veure si ho podem contrastar algun dia.

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

El 5 d’agost del 2004 es registrava a Brussel·les, FERRMED, una coalició dedicada a l’impuls d’un Gran Eix Ferroviari de Mercaderies que vagi des d’Escandinàvia fins a la Mediterrània Occidental, a través de l’espinada que són der Rhein i lo Ròse. Ahir, 27 d’ocubtre, es feia la presentació oficial de l’estudi “Estudi global sòcio-econòmica, tècnic, ambiental i d’oferta-demanda, del Gran Eix FERRMED i de la seva àrea d’influència”, en el marc del Comitè Econòmic i Social Europeu (EESC) i, més concretament, de la seva Secció de Transport, Energia, Infrastructura i Societat de la Informació (TEN). L’estudi ha comptat amb el finançament de la Comissió Europea i de diversos governs estatals i sub-estatals de la UE. I encara els problemes històrics de sempre del transport de mercaderies per tren. Uns problemes que fan que l’aspiració màxima del projecte sigui aconseguir que que un 30-35% del tràfic de mercaderies que es fa per terra a llarga distància en el nostre continent ho faci per tren i no pas per la carretera. FERRMED en l’actualitat la integren 137 organitzacions de tot Europa, encara que és evident el pes que tenen les organitzacions empresarials de casa nostra. Ara com ara, el gran eix mediterrani s’ha d’enfrontar amb la proposta Algesires-Madrid-Irun-Lió-Ginebra, que implica sumar 500 km de recorregut. I aquesta és una qüestió vital per si hom vol realment arribar a la xifra del 30%, sense la qual no es podria aconseguir la reducció prevista de 900.000 tones l’any les emissions de CO₂. Certament això és la xocolata del lloro, i qualsevol sobrestimulació del transport a llarga distància pot compensar els efectes ecològics i econòmics que se li suposa a l’assumpte. Però tant per tant, si ho han de fer de totes formes, més val que segueixin els indicis racionals de FERRMED que no la irracionalitat burocràtica.

Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, i l’enfilada resultant de les xifres de desocupació, no hi ha dubte que ens esperen molts i molts sotracs. Cada nou escàndol serà pitjor que l’anterior. I, a més, amb la “corruptocràcia” de portada a tot arreu, la “crisi moral” o “panic moral” serà a l’ordre del dia. Hi ha les il·legalitats registrades en el Codi Penal, i la resta d’infraccions “administratives”, però això cal sumar el fet que en una situació d’estagnació, hi ha moltes formes legals d’apropiació del producte social que generen indignació popular i que fan molt el joc als mitjans de comunicació. Les infraccions legals són, però, especialment punyents, perquè prou generositat tenen les normes actuals amb les grans fortunes com perquè, damunt, suplementin la murriera “acceptada” amb la il·legal.

Des d’aquest Tribunal d’Excepció que és l’Audiencia Nacional de España, la darrera garzona ha culminat en la detenció de primeres espases de la sociovergència: per part del PSOE el batlle, el regidor d’urbanisme i el sots-batlle tercer, a banda d’un ex-diputat; i per part de l’encontorn de Convergència, hi ha en Lluís Prenafeta i en Macià Alavedra; i per la part econòmica hi ha la constructora Proinosa, el grup immobiliari Espais; i per la part administrativa hi ha el director gerent del Comú de Gramenet. Se’ls investiga per “tràfic d’influències, suborn, emblanquiment de diners”.

Una operació molt calculadeta, ens rumiem. Un ajuntament del cinturón rojo i un seguit d’empreses de la crostra convergent. És a dir que hi surten esquitxat els dos partits majoritaris. Potser podrien sortir els portantveus del PSC-PSOE i assenyalar que Alavedra i Prenafeta són noms més “coneguts”. O potser podrien sortir els portantveus de CiU i dir que els detinguts per la part del PSOE són “polítics en actiu”.

Potser la cosa quedarà en una garçonada. Però fins i tot en aquest cas fruirem si condueix a la defenestració (definitiva?) d’aquest psicòpata.

En tot cas, el clima preelectoral s’escalfa. El 2010 hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. I el 2011 hi ha eleccions municipals, a les Corts Valencianes i als consells insulars i al Parlament balear. I ja podem albirar un dels “temes estelars”. No, si passar-nos-ho bé, ens ho passarem.

Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, i l’enfilada resultant de les xifres de desocupació, no hi ha dubte que ens esperen molts i molts sotracs. Cada nou escàndol serà pitjor que l’anterior. I, a més, amb la “corruptocràcia” de portada a tot arreu, la “crisi moral” o “panic moral” serà a l’ordre del dia. Hi ha les il·legalitats registrades en el Codi Penal, i la resta d’infraccions “administratives”, però això cal sumar el fet que en una situació d’estagnació, hi ha moltes formes legals d’apropiació del producte social que generen indignació popular i que fan molt el joc als mitjans de comunicació. Les infraccions legals són, però, especialment punyents, perquè prou generositat tenen les normes actuals amb les grans fortunes com perquè, damunt, suplementin la murriera “acceptada” amb la il·legal.

Des d’aquest Tribunal d’Excepció que és l’Audiencia Nacional de España, la darrera garzona ha culminat en la detenció de primeres espases de la sociovergència: per part del PSOE el batlle, el regidor d’urbanisme i el sots-batlle tercer, a banda d’un ex-diputat; i per part de l’encontorn de Convergència, hi ha en Lluís Prenafeta i en Macià Alavedra; i per la part econòmica hi ha la constructora Proinosa, el grup immobiliari Espais; i per la part administrativa hi ha el director gerent del Comú de Gramenet. Se’ls investiga per “tràfic d’influències, suborn, emblanquiment de diners”.

Una operació molt calculadeta, ens rumiem. Un ajuntament del cinturón rojo i un seguit d’empreses de la crostra convergent. És a dir que hi surten esquitxat els dos partits majoritaris. Potser podrien sortir els portantveus del PSC-PSOE i assenyalar que Alavedra i Prenafeta són noms més “coneguts”. O potser podrien sortir els portantveus de CiU i dir que els detinguts per la part del PSOE són “polítics en actiu”.

Potser la cosa quedarà en una garçonada. Però fins i tot en aquest cas fruirem si condueix a la defenestració (definitiva?) d’aquest psicòpata.

En tot cas, el clima preelectoral s’escalfa. El 2010 hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. I el 2011 hi ha eleccions municipals, a les Corts Valencianes i als consells insulars i al Parlament balear. I ja podem albirar un dels “temes estelars”. No, si passar-nos-ho bé, ens ho passarem.

Mostra un mapa més gran

En la imatge de dalt teniu situat el lloc que ocupava l’immoble del número 21 del carrer Rodríguez de Arias, en el casc antic de Palma. Una explosió n’ha provocat l’esfondrament la passada mitja nit. Es presum la mort de tots els veïns. El president Antich ha parlat de “tragèdia social“. Gent del veïnat recordava el mal estat de l’edifici, construït devers el 1950. I han assenyalat també immobles situats en un estat semblantment deficitari. És la feina que manca de reparació i, si escau, de nova construcció. Però és una feina per a la qual no hi ha “demanda efectiva“. De mentres, les mans que la saben i la poden fer resten en molts casos en les llargues llistes de “sense-feina“.