Expressions Lliures

-L’any que Esplugues va ser ciutat gegantera, ens van demanar si voliem fer el pregó de la Festa, en Mateu i jo, perquè la Caterina és una mica tímida i en Quim va dir que si començava a renillar, espantaria la gent.
Quan ens ho van proposar, vam sospesar-ho molt bé , perquè era trencar el codi dels gegants que, fins aleshores, només havíem parlat entre nosaltres. Però vam dir: ”Què caram, la vil·la d’Esplugues bé s’ho mereix. Tothom ens estima molt. Ens treuen a passejar totes les diades importants i ens ho passem molt bé”. Si voleu que us digui la veritat, ja feia temps que contemplant des de la meva alçada les anades i vingudes de la gent, compartia les seves il·lusions, alegries i tristeses i pensava que m’agradaria ficar-hi cullerada.
I ara que hi ha més confiança pel fet de parlar la vostra llengua, us diré un secret. El dia del pregó em vaig emocionar i el Mateu també. Veure la gentada que omplia la plaça de Catalunya de gom a gom, i que ens escoltava amb tant de respecte i una mica bocabadats, és una cosa que no oblidarem mai. Es pot dir que vam sentir una emoció gegantina.
En Mateu, la Caterina, en Quim i jo, us donem les gràcies pel vostre afecte. Nosaltres també us estimem molt i us enviem un petó gegant.

MARTA

M. Roser Algué Vendrells

Avui un malabarista que també va triomfar bastant amb el seu número de barrets, amb un bon personatge. Crec que ve de Lido i es diu Lorenzo Mastropietro (Mr. Bucket). Aquí us poso el vídeo promocional (ja que el de l’actuació a l’EJC de Vitòria que estava penjat l’han tret):

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

Segons aquest article s´hi poden comprar carabanes a 100 euros, on s´ha de trucar??

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

Quarts i escaig de nou de l'Onze de Setembre. Sona el despertador. Hem dormit cinc hores i encara sentim el gintònic per les venes. Ens fotem un cafè i rabents i esperitats cap al local. Avui comença la segona part de la temporada castellera. Què no faríem per tu, oh Colla! Renunciarem a dormir per un grapat d'hores drets sota el sol de migdia i dinarem a les quatre tocades --oh Colla!

Oh autocar, que sembles del segle XIX, aniríem més còmodes en carros com es feia a l'antiga! Com a l'antiga, em semblen els Torraires de Montblanc: com una colla de pagesos que s'apleguen per fer castells de tant en tant. Però quins sants collons defensant els seus intents! Quina grapa i quin braó, recollons! Aquests no cauen tampoc fins que no es deixen anar, malgrat que de vegades la força de la gravetat sobra llur endurança (venç la seva resistència). Ens han ofert un 3de6 força maco (em penso que el castell més maco que els he vist fer), a segona ronda han intentat el 2de6 que finalment han aconseguit descarregar al segon intent (diria que és la seva trenta-cinquena torre de la història), i han enllestit amb un 4de6a dubtós. Felicitats, Torraires!

Bé, pel que fa a nosaltres, hem reengegat d'allò més entonats i és segurament la millor represa de la història (perquè si bé ja havíem començat la segona part amb dos castells de 7 alguna altra vegada, no sé si també hi havíem afegit el pilar de 5). Així, el 3de7 ha estat gairebé segur el millor de l'any, molt rodonet i força àgil i ningú no ha patit i si la foto fos bona hauria quedat per emmarcar. El 4de7 amb què em continuat era una prova de cara al 4de7a que hem de provar per Festa Major d'aquí una setmana: hi hem posat el baix i les agulles estaven encarades a ell, malgrat que no hem bastit el pilar del mig. Potser per això el 4de7 ha estat un altre petit nyap d'aquells lletjots. Tanmateix, el tronc és dur i massís com el d'un roure mil·lenari i per tant per molts torbs i maltempsades que es congriïn per tombar-lo està vist que té arrels profundes. Això sobretot es veu amb les proves pel 3 amb agulla, l'aposta més ferma per a més aviat. Quan fem el 3de6a net, el tronc resisteix molt bé; quan el posem sobre la pinya els problemes es multipliquen. Així ha anat el 3de6a d'avui: molt dubitatiu. És una aposta arriscada i ja veurem si el provem per Festa Major. Hem plegat un altre pilar de cinc, que crec que ha tingut més problemes a segons que altres cops, però força bé i ja no li tenim cap por cosa que era un dels grans objectius d'aquesta temporada (consolidar per fi el pilar).

Doncs això ha estat gairebé tot. No tinc més temps per esplaiar-me més. Fotos aquí.

En arribar, hi haurà la lectura del Manifest d’Esplugues i el toc de La Moixeranga.

El circo de los Horrores Arriba el 30 de Setembre al teatre Victoria…

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.