Expressions Lliures

La intenció del “govern” colpista de Roberto Micheletti d’aconseguir la signatura del president constitucional per ratificar el procés electoral del 29 de novembre respon directament a la forma com l’Administració Obama vol resoldre la “crisi constitucional” d’Hondures. El problema és que ja no és una qüestió de “crisi constitucional”, de “xoc de legitimitats” entre el Govern constitucional i d’altres institucions constitucionals (principalment, el Congrés, la Cort Suprema i la cúpula de les Forces Armades). Les organitzacions democràtiques i populars que, durant mesos, s’han oposat al colp d’estat en forma de mobilitzacions en el carrer (vagues, manifestacions, concentracions, marxes) presenten ara mateix tres punts reivindicatius fonamentals:
- la fi de la repressió contra el moviment democràtic i popular, i la lluita ulterior perquè cap dels crims comesos no quedin impunes.
- la reposició completa del govern constitucional i la completa deposició del govern de facto.
- la convocatòria d’una Assemblea Constituent com a única via de sortida política de llarga durada, amb la ment posada en una democràcia avançada i participativa.

Les autoritats colpistes d’antuvi han confiat en el suport de la “majoria silenciosa”, que han mobilitzat puntualment quan han cregut oportú i amb la qual pensen obtenir un triomf en les eleccions del 29 de novembre. Però òbviament tenen la intenció d’arrodonir el triomf electoral amb un augment continu de la repressió. I és justament aquesta dinàmica la que fa que la lluita d’Hondures no tingui un horitzó de dos mesos sinó amb la vista posada en un termini molt més llarg i ambiciós.