El Correllengua 2009, com a iniciativa que esdevé un acte festiu i, alhora, reivindicatiu i pedagògic sobre la llengua catalana, va iniciar la marxa el passat 27 de juny a l’Aranyó i a Cervera, en homenatge a la figura de l’escriptor Manuel de Pedrolo, i es clourà el proper 7 de novembre a Perpinyà.
El Correllengua és una iniciativa de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) que vol ser una eina més al servei d’un bojectiu: assolir la plena normalitat política i social de la llengua catalana, tot assegurant-ne polítiques actives per facilitar-ne l’ús social.
El 17 d’octubre, fidel a la seva cita anual, el Correllengua 2009 arribarà a Esplugues. Els actes previstos enguany són:
MATÍ-MIGDIA. De les 11 a les 14 h
GUIXOT DE 8. Jocs d’enginy i imaginació fets amb materials reciclats i per a totes les edats
Vermut popular
A les 12.30 h. Inauguració de
l’exposició del centenari de la bandera estelada amb la presentació del llibre
CENT ANYS D’ESTELADA, Un segle d’iconografia independentista, a càrrec de Jordi Quera (editor) i Joan-Marc Passada (autor).
TARDA-VESPRE
A les 18.30 h
Inici del Correllengua d’Esplugues 2009
Parlament de la CAL d’Esplugues
Lectura del Manifest del Correllengua
La Moixeranga
A les 19 h.
IV Chill out aborigen literari, a càrrec d’en Marcel Casellas i de les entitats d’Esplugues.
A les 21 h.
Sopar per la llengua (preu del tiquet, 12 euros)
A les 22.30 h.
Actuació del grup
RUMB AL BAR, un grup festero i rumbero, portàtil i versàtil vingut del cor de Gràcia i liderat per Marcel Marimon
Durant tots els actes hi haurà servei de bar amb les begudes de la terra
Posted in
Cal d'Esplugues at setembre 30th, 2009.
Desactiva els comentaris.
El diumenge 27 se celebraven eleccions a Alemanya i Portugal i, malgrat la notícia era la revalidació dels governs de Merkel i José Socrates, passava més inadvertit un canvi de tendència que ens pot donar pistes del que passa i pot passar a Europa en política parlamentària i que podria retornar l'esperança a un panorama molt dessolador de bipartidismes dreta-"esquerra". On aquests suposats partits d'"esquerra" són partits també neoliberals econòmicament però amb tendències morals progressistes, a diferència de la dreta que també és neoliberal però moralment conservadora. A Alemanya, el partit L'Esquerra (Die Linke), nascuda pels volts del 2005, i que, malgrat ser vilipendiada pels altres partits i pel conglomerat mediàtic, ha crescut meteòricament fins a ser la quarta força amb el 12,1% (3,4 punts més que les anteriors eleccions). D'igual manera, a Portugal l'esquerra anti-neoliberal suma gairebé un vint per cent del vot, amb els comunistes-verds que han arribat al 7,8% i el Bloque de Izquierda, fundat el 1999, que ha obtingut el 9,8% (3,5 més que les anteriors eleccions) amb una ascens també meteòric. I l'exemple d'aquests dos països europeus (un de ric i un de pobre) és esperançador perquè, a pesar de la campanya de desprestigi envers aquests partits d'esquerra anti-neoliberal, s'està creant un pol polític que amenaça de créixer imparablement i arribar a tenir una incidència política molt necessària a Europa, on la política partidària semblava estancada en bipartidismes inamovibles que fan que els ciutadans se sentin vivint dins de "dictadures" toves , com gàbies d'or, a base de: neoliberalisme, especulació, alienació consumista, explotació laboral, desmembrament de la capacitat d'organització social i control mediàtic. Però la gent està començant a reaccionar en molts fronts i això també s'hauria de començar a traduir en l'arc parlamentari, malgrat ser un terreny més favorable al poder econòmic que no pas als ciutadans. La meva observació intenta esperonar partits com IU, ICV, CUP o altres a deixar actituds a mitges tintes, a ser valents i a fer com aquests partits, és a dir, parlar clar amb un posicionament polític ambiciós i no-edulcorat per fer possible a Europa girs socials d'esquerres semblants als que bufen per Amèrica Llatina.
(Carta 250)
Posted in
Les cartes de Jordi Oriola at setembre 29th, 2009.
Desactiva els comentaris.
Reconec que m'ha sorprès en positiu que des del govern espanyol hagin parlat d'apujar els impostos a les rendes més altes, i m'ha sorprès perquè ja feia temps que considerava el PSOE com un partit de dretes. De fet, s'ha de veure què acaba passant en realitat perquè, per exemple, podria ser que finalment a qui s'acabés gravant més fos a les classes mitjana i baixa, o que s'augmentés l'IVA que és un impost indirecte no redistributiu, però ja veurem... I dic que veia el PSOE de dretes perquè els he sentit enorgullir-se que l'Estat espanyol tingui una de les pressions fiscals més baixes de la UE i que precisament hagi baixat durant el seu període de govern. De totes maneres, ha estat molt revelador veure com el PP, CiU, les patronals i suposats experts han reaccionat, com tocats per un llamp, a la simple insinuació d'apujar impostos als rics. I com que els que posseeixen els mitjans de comunicació són de rendes altes, ja s'han afanyat a proclamar als quatre vents que es tracta d'un disbarat. El pensament de dretes diu que, baixant els impostos, la gent té més diners a la butxaca i consumeix més, cosa que suposadament ens trauria de la crisis, però això no passarà perquè la gent de classe mitja i baixa estan tan endeutats que dedicaran els diners a pagar deutes i, per altra banda, la gent de classe alta més que consumir o invertir, dedica la seva gran quantitat de diners que tenen a especular, per tant el que caldria fer és, precisament, augmentar la inversió pública en serveis socials i en reactivació de l'economia (sobretot del teixit productiu més vulnerable) sense preocupar-se per evitar el dèficit públic, ja que aquest no és dolent per se, com diu el dogma de la UE, sinó que en moments de crisis és necessari per fer el sobreesforç que aixequi l'economia. I és que les finances d'un estat no són un fi en si mateix, sinó que haurien d'existir amb el sol propòsit de generar dignitat de vida als seus ciutadans.
(Carta 249)
Publicada com a mínim a: El Punt (destacada).
Posted in
Les cartes de Jordi Oriola at setembre 27th, 2009.
Desactiva els comentaris.
Repetir-ho no farà cap mal. Fins diumenge teniu la oportunitat de veure molt de circ al Castell de Montjuïc. Hi ha una part més infantil amb titelles, pallassos, maquillatge, música, un circ en miniatura i també un espai perquè els nens aprenguin malabars de la mà dels Passabarret. De les actuacions de carrer podriem destacar Mario the Queen of circus que té un carisma important, però també hi podem trobar la nova formació del grup de llit elàstic Ciculation Local molt mes acrobàtica i menys malabaristica (ai las!) i els Bot&Project també amb llit elàstic. Potser també hagués estat bé portar algun aeri…
Destacar el combinat de circ que es pot veure prèvia recollida d’invitació i Circoxidado que actuen cada nit. L’espectacle ha guanyat ritme i el Brian a la música li dona més personalitat, teatralitat i una caràcter a la música (que estones recorda a Waits i a d’altres a la Família Monster).
Val molt la pens pujar a Montjuïc. Jo l’any passat no hi vaig poder anar i no sé com va anar però aquest any està tot molt ben muntat, amb molta activitat i propostes atractives. Potser una mica massa aprop els escenaris, els uns amb els altres, i a vegades hi ha tanta activitat a l’hora que es molesten una mica entre si, però bé, senyal que encara falta més espai per créixer.
Ah! I encara que no és exactament circ tot i que fan servir perxes, val la pena veure els Australians Strange Fruit que actuen al Parc de la Ciutadella amb Fields i a l’arc de trionf amb spheres (un espectacle hipnòtic).
Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.
Posted in
A mi m'agrada el circ at setembre 27th, 2009.
Desactiva els comentaris.
Ara m’adono que mai haviem posat cap vídeo d’una de les joves promeses dels malabars (esportius) europeus. Parlo de Lauge Benjaminsen de Dinamarca. Podeu veure molts vídeos seus aquí. Però avui us poso el vídeo de la seva actuació en un escenari obert a Vitòria, com veureu molt tècnica i poc expressiva, però molt tècnica al capdavall. També va fer un bon paper en la lluita i les proves de resistència de les olimpíades.
Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.
Posted in
A mi m'agrada el circ at setembre 27th, 2009.
Desactiva els comentaris.
No sé per què, però tinc la sensació que els independentistes estem tornant a caure en un error. Vaig a dir una cosa que aparentment sembl
a una incongruència: no podem deixar de cap manera que els que estirin del carro siguin els partits polítics. Si són ells, a través dels seus representants a cada municipi, els que lideren les propostes de referèndums tot plegat acabarà en una batalla partidista més, a les quals ja ens tenen acostumats.
És veritat que en molts ajuntaments els únics que poden presentar mocions en un Ple municipal són els partits polítics amb representació al Consistori. Ara bé, hi ha una diferència molt gran entre presentar una moció i liderar-la. De fet, a Arenys de Munt la moció la va presentar la CUP, però aquesta havia estat gestada i liderada en un primer moment per una entitat privada, el MAPA (Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació) i, tant l’un com l’altra, es van anar diluint i perdent protagonisme tan bon punt es va constituir la Comissió encarregada de tirar endavant la proposta de referèndum.
Poc a poc estem veient com deixant-ho en mans dels partits polítics s’estan produint situacions que podríem considerar d’insòlites, si no fos perquè aquest és un adjectiu que no existeix en el vocabulari dels partits.
Un parell d’exemples:
Les Borges Blanques. S’arriben a aprovar fins a tres mocions diferents!
El Vendrell. El Ple rebutja una moció d’ERC, però en canvi n’aprova una de CiU… per què? Doncs, perquè la de CiU incloïa consideracions polítiques sobre el tripartit que governa la Generalitat.
A l’estil d’Arenys de Munt, han de ser les plataformes sobiranistes, les entitats, els moviments locals els que ha de prendre les regnes de les consultes; i benvinguts siguin els partits que desitgin sumar forces… i tant! No els deixem, però, que utilitzin l’autodeterminació per a les seves pròpies maniobres electoralistes.
Posted in
Cal d'Esplugues at setembre 27th, 2009.
Desactiva els comentaris.
La intenció del “govern” colpista de Roberto Micheletti d’aconseguir la signatura del president constitucional per ratificar el procés electoral del 29 de novembre respon directament a la forma com l’Administració Obama vol resoldre la “crisi constitucional” d’Hondures. El problema és que ja no és una qüestió de “crisi constitucional”, de “xoc de legitimitats” entre el Govern constitucional i d’altres institucions constitucionals (principalment, el Congrés, la Cort Suprema i la cúpula de les Forces Armades). Les organitzacions democràtiques i populars que, durant mesos, s’han oposat al colp d’estat en forma de mobilitzacions en el carrer (vagues, manifestacions, concentracions, marxes) presenten ara mateix tres punts reivindicatius fonamentals:
- la fi de la repressió contra el moviment democràtic i popular, i la lluita ulterior perquè cap dels crims comesos no quedin impunes.
- la reposició completa del govern constitucional i la completa deposició del govern de facto.
- la convocatòria d’una Assemblea Constituent com a única via de sortida política de llarga durada, amb la ment posada en una democràcia avançada i participativa.
Les autoritats colpistes d’antuvi han confiat en el suport de la “majoria silenciosa”, que han mobilitzat puntualment quan han cregut oportú i amb la qual pensen obtenir un triomf en les eleccions del 29 de novembre. Però òbviament tenen la intenció d’arrodonir el triomf electoral amb un augment continu de la repressió. I és justament aquesta dinàmica la que fa que la lluita d’Hondures no tingui un horitzó de dos mesos sinó amb la vista posada en un termini molt més llarg i ambiciós.
Posted in
Disponibilitat Permanent at setembre 27th, 2009.
Desactiva els comentaris.
Diumenge 27 de setembre del 2009 cap a quarts de nou del vespre, a la plaça de Catalunya de Barcelona.
…
Posted in
El Bloc d'en Casellas at setembre 27th, 2009.
Desactiva els comentaris.
El Correllengua 2009, com a iniciativa que esdevé un acte festiu i, alhora, reivindicatiu i pedagògic sobre la llengua catalana, va iniciar la marxa el passat 27 de juny a l’Aranyó i a Cervera, en homenatge a la figura de l’escriptor Manuel de Pedrolo, i es clourà el proper 7 de novembre a Perpinyà.
