Expressions Lliures

Repetir-ho no farà cap mal. Fins diumenge teniu la oportunitat de veure molt de circ al Castell de Montjuïc. Hi ha una part més infantil amb titelles, pallassos, maquillatge, música, un circ en miniatura i també un espai perquè els nens aprenguin malabars de la mà dels Passabarret. De les actuacions de carrer podriem destacar Mario the Queen of circus que té un carisma important, però també hi podem trobar la nova formació del grup de llit elàstic Ciculation Local molt mes acrobàtica i menys malabaristica (ai las!) i els Bot&Project també amb llit elàstic. Potser també hagués estat bé portar algun aeri…

Destacar el combinat de circ que es pot veure prèvia recollida d’invitació i Circoxidado que actuen cada nit. L’espectacle ha guanyat ritme i el Brian a la música li dona més personalitat, teatralitat i una caràcter a la música (que estones recorda a Waits i a d’altres a la Família Monster).

Val molt la pens pujar a Montjuïc. Jo l’any passat no hi vaig poder anar i no sé com va anar però aquest any està tot molt ben muntat, amb molta activitat i propostes atractives. Potser una mica massa aprop els escenaris, els uns amb els altres, i a vegades hi ha tanta activitat a l’hora que es molesten una mica entre si, però bé, senyal que encara falta més espai per créixer.

Ah! I encara que no és exactament circ tot i que fan servir perxes, val la pena veure els Australians Strange Fruit que actuen al Parc de la Ciutadella amb Fields i a l’arc de trionf amb spheres (un espectacle hipnòtic).

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

Ara m’adono que mai haviem posat cap vídeo d’una de les joves promeses dels malabars (esportius) europeus. Parlo de Lauge Benjaminsen de Dinamarca. Podeu veure molts vídeos seus aquí. Però avui us poso el vídeo de la seva actuació en un escenari obert a Vitòria, com veureu molt tècnica i poc expressiva, però molt tècnica al capdavall. També va fer un bon paper en la lluita i les proves de resistència de les olimpíades.

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

La intenció del “govern” colpista de Roberto Micheletti d’aconseguir la signatura del president constitucional per ratificar el procés electoral del 29 de novembre respon directament a la forma com l’Administració Obama vol resoldre la “crisi constitucional” d’Hondures. El problema és que ja no és una qüestió de “crisi constitucional”, de “xoc de legitimitats” entre el Govern constitucional i d’altres institucions constitucionals (principalment, el Congrés, la Cort Suprema i la cúpula de les Forces Armades). Les organitzacions democràtiques i populars que, durant mesos, s’han oposat al colp d’estat en forma de mobilitzacions en el carrer (vagues, manifestacions, concentracions, marxes) presenten ara mateix tres punts reivindicatius fonamentals:
- la fi de la repressió contra el moviment democràtic i popular, i la lluita ulterior perquè cap dels crims comesos no quedin impunes.
- la reposició completa del govern constitucional i la completa deposició del govern de facto.
- la convocatòria d’una Assemblea Constituent com a única via de sortida política de llarga durada, amb la ment posada en una democràcia avançada i participativa.

Les autoritats colpistes d’antuvi han confiat en el suport de la “majoria silenciosa”, que han mobilitzat puntualment quan han cregut oportú i amb la qual pensen obtenir un triomf en les eleccions del 29 de novembre. Però òbviament tenen la intenció d’arrodonir el triomf electoral amb un augment continu de la repressió. I és justament aquesta dinàmica la que fa que la lluita d’Hondures no tingui un horitzó de dos mesos sinó amb la vista posada en un termini molt més llarg i ambiciós.

Diumenge 27 de setembre del 2009 cap a quarts de nou del vespre, a la plaça de Catalunya de Barcelona.

…

4-Els Casal
–de dues generacions anteriors fins a la setmana dels fets–