Expressions Lliures

A hores d’ara, amb les dues formacions ultraespanyolistes del Parlament de Catalunya (PP i Ciudadanos) en contra, més d’un artista compromès deu sentir una mica d’enveja per Cesk Freixas. Que no passin ànsia, però, car les llistes negres del neomaccarthystes poden ser molt i molt llargues. Les llistes negres serveixen dos objectius: 1) marcar i aïllar els artistes inclosos; 2) deslegitimar la política artística i cultural de les institucions democràtiques. En el segon objectiu potser hi simpatitzaríem i tot, si no fos perquè la seva intenció envers aquestes institucions “democràtiques” és diametralment oposada a la d’una actitud que cerqués una veritable alternativa popular i autogestionada. Si volen desmantellar la “despesa pública” en “cultura” és per controlar-la millor a través de la seva “gestió privada”. Tots sabem quin és l’impacte de la “gestió privada” en mans d’aquest ultraespanyolisme: foment de l’alienació social i nacional i estimulació dels instints més baixos alhora que depressió de la intel·ligència i el raciocini. Com deia l’Ovidi, la gent que no vol que es parli, s’escrigui o es canti en català és la mateixa gent que no vol que es parli, s’escrigui o es canti.

Cesk Freixas és un cantautor en llengua catalana. Però en la inclusió en la llista negra, fer-ho en llengua catalana és, simplement, una condició sine qua non, però no, de moment, suficient. La suficiència Cesk Freixas se la guanya per una combinació de la seva edat, del seu compromís militant amb l’Esquerra Independentista, i del fet que no es va estar de participar, en els passats comicis europeus, com a interventor de la llista negra per excel·lència d’aquelles eleccions, la d’Iniciativa Internacionalista.

A partir del darrer d’aquests fets, es deriven els altres dos. Després de tres o quatre dècades amb el martelleig continu de l’artista neutre i enlairadament professional, encara hi ha gent com en Cesk Freixas, nascut i crescut entre martelleig i martelleig.

La inclusió en la llista negra d’en Cesk Freixas no impedirà pas que aquest dissabte 29 d’agost, el cantautor sigui present en l’Acústica 09, a Figueres. Serà una nova oportunitat per l’ultraespanyolisme per ferir-se i fer-se els màrtirs en la darrera edició del número de “la rebel·lió dels esclavistes”.