Expressions Lliures

Seguint els consells de l’Uri en la entrega 81 d’aquesta secció he estat mirant el bloc d’en Luke Burrage, a part de seguir els seus comentaris de la EJC de Vitoria, he trobat un video que no em resiteixo a compartir amb vosaltres. No es tracta d’un video de gran dificultat tècnica, però que fa recerca sobre noves possibitats amb els malabars.

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

[A l’anarquista Núria Pòrtulas, condemnada per la justícia espanyola a 2 anys i mig de presó per col·laboració amb la banda armada unipersonal Juan Surroche, al seu torn absolt per la justícia italiana de pertinença a la citada banda armada unipersonal]

La nit de divendres a dissabte i el matí de dissabte foren de les hores més tranquil·les que s’havien viscut a la ciutat des de l’esclat de la revolta. Era l’hora, fonamentalment, de la repressió, amb els detinguts per les autoritats militars traslladats progressivament des de Drassanes fins a Monjuïc, un trajecte, d’altra banda, certament insegur pels ànims que dominaven en els barris de treballadors que s’hi interposaven.

El dissabte és el dia de paga. La immensa majoria de treballadors i empleats, tant de la indústria com del comerç, reben salaris setmanals. En principi, la voluntat dels patrons, donat el fet que l’activitat havia quedat paralitzada, era no pagar més jornals que els que s’havien servit. No obstant, donats els ànims, la patronal de la indústria ha acordat pagar els jornals dels treballadors que s’havien presentat a la feina el dilluns, és a dir els que no s’havien incorporat a la vaga convocada i que, si no havien pogut treballar, havia estat per la situació de revolta o pel tancament patronal prudencial. Aquest acord confiava en arrabassar més i més base social a la revolta, però al mateix temps es mostra de la força que ha tingut l’aixecament.

També cal interpretar en aquest sentit la decisió governativa de suspendre l’activitat de les caixes de reclutament de Barcelona i de Martorell. Des de dilluns, tota l’autoritat civil i militar passa pel tinent general de Santiago, capità general de la 4ª Regió. El dissabte, el ban promulgat per de Santiago “convida” a la reobertura dels establiments comercials i recorda que en cap cas no s’ha decretat cap limitació per circular pels carrers a cap hora, i que l’única mesura d’excepció és la prohibició de “formar grups”, que en cas de formar-se seran dissolts i detinguts els instigadors.

Molts establiments i molts cafès, de fet, ja havien començat a obrir el dia abans. Però no és fins aquest dissabte que es restableix el ferrocarril de Sarrià. Pel que fa a la línia de Sabadell, de l’Estació del Nord surt un tren custodiat per l’exèrcit que transporta els treballadors que han de fer les reparacions dels sabotatges infringits a la línia. Com a signe suprem de tranquil•litat, hom assenyala la presència dels carruatges d’una burgesia que s’havia fet críptica durant bona part de la setmana.

No obstant això, encara hi ha moviment. A les onze del matí un grup d’incendiaris fa per assaltar un convent al carrer Roger de Flor. En aquest cas és la guàrdia civil la que dispara contra el grup, pràcticament desarmat, i en fa sis morts, i arresta els que no aconsegueixen de fugir.

A l’Horta del Guinardó, els revoltats, que havien comptat amb les carrabines i els fusils del Sometent, foren definitivament vençuts per l’exèrcit. I, a mesura, que la situació es calma relativament al Barcelonès, hom ja comença a destinar tropes a Sabadell i d’altres centres on la revolta és ben viva.

D’aquesta sèrie: Introducció, dia 26, dia 27, dia 28, dia 29, dia 30.

Ahir la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de Nissan. Des de l’empresa automobilística es comunicava tot seguit, per correu postal o per trucada telefònica, l’acomiadament als corresponents treballadors, uns 700, segons els quals un 75% no tindrien ni tan sols l’opció de recontractació en cas de millors resultats per a la planta. L’acomiadament, a més, es feia efectiu a partir d’avui mateix, de forma que en el comunicat l’empresa deia als treballadors que ja no calia que anessin avui a treballar. A quarts de sis del matí, però, alguns afectats no havien rebut cap comunicació i han estat els empleats de l’empresa subcontractada de seguretat els encarregats de no donar-los entrada, en una escena ja típica dels EROs.

Alguns comentaristes ja avisaven els darrers dies que el ritme d’acomiadaments i tancaments no anava pas a la baixa i que, en arribar el setembre, la cosa es dispararia.

De mentres hom mira amb lupa els indicadors econòmics per veure la llum al final del tunel. No obstant és possible que les mesures d’estalvi hagin obligat també a apagar aquest llum. Si hi ha recuperació, i és possible que n’hi hagi, serà una recuperació sense-feina (una jobless recovery).

Les dades d’atur són clares. Entre el juliol del 2008 i el juliol del 2009 la taxa d’atur s’ha duplicat: del 9% al 18%. Entre els menors de 25 anys, la xifra ha passat del 22% al 36%. Amb la finalitat de pal·liar aquesta situació s’han bastit assemblees d’aturats a ciutats com Barcelona i Sabadell, especialment dedicades a realitzar mesures de pressió contra les empreses que fan fer hores extres als treballadors per tal que en contractin més i per gestionar aquestes contractacions, a més de trobar altres vies d’ocupació.

L’endemà, dijous, arrenca la quarta jornada de vaga general revolucionària. En les primeres hores del matí la situació és relativament tranquil·la. Molts comerços obren i, malgrat que sovint hi ha cues, la ciutat no es troba realment desabastida.

Cap a les nou del matí es reprenen les protestes i els enfrontaments amb l’exèrcit, la guàrdia civil i la policia. La desigualtat d’armament és evident i per això es fan diversos intents d’assaltar armeries, com la del Batalló dels Veterans per la Llibertat. Cap a les 10 del matí, els enfrontaments armats són ja generalitzats, particularment al Raval, al Clot i a Sant Martí. En el Clot i en Sant Martí l’exèrcit recorre a l’artilleria.

Molts grups, particularment els liderats per membres de les Fraternitats Republicanes, reprenen els incendis de convents i esglésies, molts d’ells ja en estat ruïnós i tots ells evacuats. Així, al carrer València hom prova de cremar de nou el convent de les Concepcionistes, i ho haurien aconseguit si no fos pels trets de la policia.

D’aquesta sèrie: Introducció, dia 26, dia 27, dia 28.

La Fira comptarà amb sis espectacles de circ que fusionen disciplines tan diverses com l’exhibició tècnica o el teatre poètic i visual

Des de l’exhibició tècnica fins a la poesia visual. Del més pur entreteniment al teatre d’emocions. Són les múltiples formes que prenen els sis espectacles de circ que es presentaran en la 29a edició de FiraTàrrega. Muntatges que, partint del gènere circense, utilitzen diverses disciplines escèniques per explicar les seves històries.

Així, la Fira comptarà amb la presència de la companyia catalana formada el 2007 Botproject, especialitzada en el trampolí i les acrobàcies i amb vinculacions amb l’Associació de Circ Rogelio Rivel i l’Escola de l’Ateneu 9 Barris. En el seu muntatge, Collage, dos homes suspesos a l’aire es disposen a tirar-se a la piscina amb la seriositat i la rigidesa que assenyala el guió. Però entre bot i bot se succeeixen acrobàcies, equilibris, salts que desafien la gravetat, manipulació d’objectes i altes dosis d’enginy i humor.

Els també catalans Los Galindos presentaran Capgirat, un espectacle de circ que es va estrenar el Nadal passat a “La Vela” de Vilanova i la Geltrú. El muntatge fa confluir disciplines com l’acrobàcia mans a mans i al màstil xinès amb la manipulació d’objectes, la música i el llenguatge del clown, per elaborar una proposta molt propera al cabaret lúdic, transgressora, políglota i plena d’emocions.

Los Galindos

L’entreteniment més energètic arribarà de la mà de la companyia del Québec Les Parfaits Inconnus, amb l’espectacle que duu el mateix nom. Es tracta d’una proposta de circ per a tots els públics nascuda i inscrita dins la millor tradició quebequesa del gènere que propicia l’Escola Nacional de Circ de Montréal. Espectacle àgil, dinàmic, amb un concepte contemporani i sobretot pensat per a l’entreteniment. Cinc artistes complets que interrelacionen el circ, la música en directe, el teatre i la comèdia en el mateix univers. Aquest espectacle arriba a Tàrrega arran de l’acord de col·laboració entre la Fira i el Govern del Québec.

Circ amb un marcat accent poètic i contemporani és el que proposa el trio acrobàtic anglès Mimbre en el seu espectacle Until now, en el qual tres amigues creen el seu propi món de fantasia, farcit d’imatges sorprenents i d’emocions compartides, sempre amb la base d’una capacitat i una habilitat tècniques impressionants. El muntatge té la particularitat que ha estat dirigit per Leandre Ribera. La companyia ja va dur a Tàrrega el seu espectacle anterior, The bridge, al 2007.

Mimbre. Autors foto: Eric Richmond & Jamie Currey

Destaca per la seva singularitat el muntatge Anderdesí, una proposta de Jorge Albuerne i la seva companyia Zirkus Frak. Els peixos són els artistes principals d’aquest circ tan especial. Sota una vela imaginària, presenta les diferents actuacions que hi haurà a la pista del seu circ-bestiari aquàtic. Aquest és el darrer espectacle de Jorge Albuerne, produït en una estada al CAER de Reus i estrenat al Trapezi 2009.

Menció especial mereix la proposta que porten a la Fira els catalans Escarlata Circus. Amb més de 20 anys d’experiència en el món del circ, la companyia s’aventura ara amb una proposta que, tot i que parteix del circ, s’apropa més al teatre visual i d’objectes. Aquest és el punt de partida de Devoris Causa, una petita delicatessen en la qual el circ és el pretext per oferir una reflexió sobre el menjar i la condició humana, original i poètica, en què es dóna vida als vegetals i es fan volar ganivets.

Aquests són només alguns dels espectacles que es podran veure a FiraTàrrega 2009. A banda, la programació de la Fira, que tindrà lloc del 10 al 13 de setembre, inclou els muntatges d’altres disciplines escèniques, tant de carrer com de sala, de més de 80 companyies nacionals i internacionals (entre la Programació Oficial i els Espais d’Empresa).

Presentació del Club dels Mecenes de la Fira 2009

Demà dimecres, a les 8 de la tarda, es presentarà en roda de premsa el Club dels Mecenes de la Fira 2009. Aquest Club integra diverses empreses que s’erigeixen com a mecenes de la Fira.

Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.

Llegim l’excel·lent crònica judicial de la Sílvia Barroso sobre el ‘cas Carretero’ al diari Avui. (Aquest missatge continuava, però una mà invisible l’ha esborrat, i per això mateix no el penso reproduir. Ni tan sols penso posar-hi el lligam al diari Avui. Ja us el buscareu tots solets, crimentals. No vull que em muntin un sidral…)

(En un altre post, del mes passat, ens referien al centenari dels fets de la setmana del 26 de juliol de 1909. La construcció del ferrocarril de Rif havia patit sabotatges i, finalment atacs armats oberts, per part de les guerrilles marroquines. El dissabte 9 de juliol el ministeri de la Guerra espanyol signà un decret de mobilització que afectava 40.000 reservistes, és a dir gent que havia fet el servei militar en els darrers anys. El dilluns 11 de juliol comença al port de Barcelona l’embarcament d’aquests mobilitzats, molts d’ells ja casats i amb família. Durant les dues setmanes següents les protestes contra la mobilització creixen, amb actes de sabotatge i amb una repressió policial i militar. Al final de la segona setmana de protestes, tal com correspon freqüentment a les “direccions” obreres habituals, s’adopta la resolució de convocar una vaga general que començaria el dilluns 26 de juliol).

La convocatòria de vaga arrencada amb la jornada laboral, de matinada. Grups de sindicalistes informen davant de fàbriques i tallers i en els barris obrers de la convocatòria d’una aturada general que s’entén com una manifestació de protesta pacifista, és a dir contra la guerra del Marroc i contra la mobilització de reservistes, a més de denúncia de les càrregues que els militars han protagonitzat contra les manifestacions al port i a altres llocs de la ciutat (manifestacions molt sovint formades per dones, les mullers, mares i germanes dels mobilitzats).

La difusió de la convocatòria, ja esperada de feia dies, i la conscienciació general producte de dues setmanes de protestes generalitzades, fan que el seguiment de la vaga sigui aviat pràcticament universal. Molts treballadors ja ni tan sols s’havien dirigit als llocs de treball. Van haver-hi molt poques resistències, bàsicament entre treballadors que consideraven antipatriòtic fer una vaga contra la guerra al Marroc.

El seguiment en el comerç de la vaga és inferior. Si bé hi ha botigues que són tancades, una bona part han obert. D’altres han optat per deixar les portes entornades.

Una bona part dels treballadors en vaga participa en les concentracions contra la guerra. Com en dies anteriors, s’adopta com a símbol de protesta un llaç blanc penjat a la roba. I com en dies anteriors, el protagonisme de les protestes el tenen les dones, que temen per la mobilització dels seus marits o fills, o que ja els han vist mobilitzats i enviats al Marroc, d’on cada dia arriben notícies de caiguts, ferits o morts.

Malgrat la generalització de la vaga, no tot s’ha aturat. Els tramvies circulen amb gairebé normalitat. Grups de vaguistes n’aturen alguns, bé per informar el conductor de la convocatòria o directament per blasmar-lo. És al voltant, doncs, dels tramvies que comencen les primeres topades entre els vaguistes, d’una banda, i policies i guàrdies civils de l’altre. Les forces de la Policia i de la Guàrdia Civil tenen ordres de mantenir els tramvies en circulació. Hi ha llocs on els vaguistes han aixecat barricades que obstrueixen les vies. D’altres tramvies són directament atacats: els vaguistes pugen per desenganxar el trolley, d’altres vegades els tramvies són sacsats.

Més enllà dels tramvies, durant tot el dia, es repetiren enfrontaments entre vaguistes i policies. En el Clot, són morts tres vaguistes i molts més queden ferits, mentre el balanç oficial parla de 2 guàrdies civils i 7 guàrdies de seguretat que hi són ferits. En el Poble Sec el balanç oficial parlar de 3 vaguistes ferits i d’1 polícia en estat gravíssim. Però la major part dels enfrontaments tenen lloc en el centre de la ciutat. En el centre habitual de les protestes, davant de la Capitania General, en el Passeig de Colom, el balanç oficial parla de 3 vaguistes i d’1 guàrdia de seguretat ferits. Més ferits hi ha al carrer d’Aribau.

Al migdia, es produeix una reunió en el Govern Civil. El governador civil, Ángel Ossorio y Gallardo, home de confiança de l’entorn d’Antoni Maura (és a amic personal del seu fill), es mostra partidari de trobar una solució pacífica. D’altres veus, entre elles les del president interí de l’Audiència Provincial, Abril, demanen que traspassi els seus poders a l’exèrcit. Ossorio accedeix, i lliura el comandament de les forces d’ordre al capità general de Catalunya, Luis de Santiago. Tot seguit, Ossorio va presentar la dimissió com a governador civil, mentre Abril acumula a la direcció interina de l’Audiència la del Govern Civil. A la pràctica, però, és el general de Santiago qui és al comandament de la repressió, tal com va publicar en un ban a la tarda.

La idea de la vaga del 26 de juliol era sumar-hi tot el territori estatal, ni que fos des del focus inicial de Barcelona. A Badalona, els vaguistes tallaren la línia fèrria. A Terrassa, un grup de vaguistes va incendiar el pont del tren i va enfrontar-se a les forces de la Guàrdia Civil. Accions similars es van prendre a moltes altres localitats de la regió de Barcelona. Al Vendrell, per exemple, Andreu Nin, que molts anys després havia de ser dirigent destacat del moviment obrer, va participar en accions de sabotatge contra la línia fèrria. La idea d’aquestes accions era impedir la circulació de trens que portessin reforços policials i militars a Barcelona.