ENTREVISTA A MARIE-CLAUDE ROULEZ
Moment de poesia, d’acrobàcies vertiginoses, de força i al mateix temps de fragilitat, com la petita espurna que encén el foc… La Marie-Claude amb la roda alemanya repta la gravetat tot girant, com si una força còsmica l’empentés, construeix imatges que s’expressen amb la continuïtat.
Diplomada el 2007 a l’École Nationale de Cirque de Montreal (Québec-Canadà).
Cofundadora de la jove troupe de carrer LyRisque, amb la que aquest any han visitat diferents festivals europeus.
Que és per tu el circ?
És un art que sintetitza la vida, perquè tot el món el pot entendre, és accessible per a tothom. Perquè és la veritat o ho aconsegueixes o falles i a sobre arrisques la vida i això agrupa a tota la gent de qualsevol edat i de qualsevol cultura. És un art universal pel públic i per l’artista perquè tothom pot participar-hi. Tot el món pot jugar un rol diferent. Si no ets flexible tu seràs pallasso i si ets més intel·lectual pots fer malabars…
Per què vas decidir dedicar-te al circ?
Perquè és un art universal on tothom i pot participar i són acceptats tots els estils: tradicional, contemporani, intel·lectual… és el costat lliure i accessible el que m’agrada.
Per què la roda alemanya?
La vaig provar un cop a Quídam i vaig caure enamorada, em va agradar molt la sensació.
On vas estudiar circ?
A l’escola de circ de Montreal al Quebec.
Has de tenir algunes aptituds o coneixements per entrar al mon del circ?
L’únic que es necessita és desitjar-ho molt i treballar molt.
Consideres que has estat afortunada de formar part i treballar en un circ?
Si, molt.
És difícil psicològicament i econòmicament viure del circ?
La majoria de gent que coneixes i que viuen d’això viuen molt injustament. Mentalment també és difícil perquè vius molt insegur, no tens un lloc estable.
Acostumes a fer alguna cosa abans de l’actuació?
Faig una meditació de cinc minuts i visualitzo el número. A part, m’escalfo i faig estiraments.
I quan acaba la funció i veus que a la gent li ha agradat i t’aplaudeix, que sens?
Depèn del número, si hi ha hagut una vertadera comunicació amb el públic i la tècnica queda en un lloc secundari em sento molt feliç, però si el número ha quedat fràgil, estic contenta de que estiguin contents, però alhora també estic decebuda, perquè ho hagués pogut fer millor.
Quina és la teva màxima dins el circ?
Vés a per totes i les forces ja vindran.
En el moment que veus que no tens edat per continuar fent el que fas, que et planteges? De què pots treballar?
Vull fer creacions amb nens, i escriure també.
En el món del circ sempre hi ha hagut tradició familiar. Això encara passa o s’ha perdut?
N’hi han encara, però menys que abans.
Que creus que a de tenir un circ per triomfar?
Una bona infrastructura, un bon equip, un bon espectacle, un bon director…no és tan important que els números siguin molt bons, si no que havent-hi poesia i màgia el circ pot funcionar.
Circ fix o ambulant?
M’agrada molt el circ ambulant.
Circ amb animals o sense?
Sense, però m’agradaria treballar amb un que en tingués.
Si tornessis a néixer, triaries la mateixa vida que has tingut o en buscaries una altra?
M’hagués agradat començar de més jove. La gent de l’escola em volien abans, però no tenia prou diners per pagar-ho. Vaig tenir que començar molt tard a aprendre. La meva vida no la canviaria però la modificaria començant a aprendre més aviat.
Si algú no te res a fer, aneu a veure circ.
Aquestes dues imatges són separades per 14 anys (1970 i 1984). Els dos personatges amb indumentària cridanera van néixer amb 23 anys de diferència, i s’han mort amb 32 anys de diferència (és a dir, un, el de la dreta, ha viscut 9 anys més que l’altre). Visites presidencials de dos artistes d’origen humil engolits (voluntàriament) per l’star system. Altrament si no els hagués engolit (voluntàriament) l’star system, haurien estat en un estat de perpètua subocupació, un a Mississippi o a Tennessee i l’altre a Indiana o a Califòrnia. El temps tot ho posa a lloc. Quins són els senyors amb tratjo i corbata que els acompanyen?
