Avui nova diada a Sant Cugat. Com a proemi, vull dir que em costa de trobar el to de les cròniques de les nostres diades. Cal afegir-hi que estic passant el tercer o quart encostipat d’aquest 2009, només cal que sigui la grip del porch per acabar-ho d’arrodonir. Des d’aquesta perspectiva, què direm que no sigui un estossec i una mocada?
Hem estat arribats a les immediacions del monestir de Sant Cugat devers un quart de dotze. He voltat pel Temple i m’hi he ficat dins. Molta gent oint missa en castellà. M’he assegut en un banc lateral, rere un pilar molt ample que m’ocultava l’altar. He escoltat com resaven i he intentat recordar el Credo, però no el remembro sencer. Quan he vist que passaven un plateret perquè els fidels o els infidels col·laboréssim a la causa, he sortit a respirar l’aire no resclosit d’una enteranyinat matí de la primavera espletant d’aquest maig.
Un cop acabada la diada he recordat aquest intent de fer missa. He reduït a memòria que el darrer cop que vaig assistir a un ofici d’aquestes característiques fou ara fa gairebé un any a Montserrat, on ens va caure un pilar de cinc. Igual que avui. I n’he tret les conclusions pertinents: Déu no ens fa costat. Nostres són els déus pagans, Zeus, Pal·las, Ares, gràcies per tot. Esfondreu totes les esglésies, que cremin.
D’entrada hem començat amb un pilar de quatre, com la resta de colles, que eren Xicots de Vilafranca i els de Sant Cugat. Les tres colles hem descarregat, en el mateix ordre, 3de7 i 4de7. Les terceres rondes i els pilars han variat.
El nostre 3de7 sembla que ha anat bé i si ha tingut algun problema haurà estat el de sempre, que si aquest rengle una mica més enganxat, que si aquest quart una mica entrat. Des de la meva posició era rodonet i perfecte.
A segona ronda, 4de7 que ha tingut una mica més d’interès. Ha pujat al segon peu després de molts dubtes. S’ha anat construint bé, de mides una mica rarot, però bé. Hi pujava un acotxador nou, que s’ha estrenat a plaça en un castell de 7 i que ho ha fet molt bé, àgil i bé. Però a la descarregada les mides s’han desfet una mica, la pinya s’ha desfet una mica, i el baix on era jo s’ha desfet del tot; el segon l’escanyava i no hi havia manera que el deixés respirar. S’ha anat enfonsant el rengle i la pinya l’hem mantingut dret, però si arriba a fer figa abans, tot el 4 hagués patit moltíssim més i és probable que hagués petat.
A tercera ronda, un 4de6a amb els vents per davant dels laterals, que agafen els segons de diferent manera i que no acaba de sortir bé. Aquesta ha estat la causa principal que el castell bunyolegés un xic, però no gaire, verament. Els castells de 6, normalment, els fem amb la punta de la polla.
I a pilars hem volgut arriscar amb un vano de 5. Jo em dec estar fent iaio, dec repapiejar ja, cosa que no em sorprendria, però no l’hagués tirat. Trobo que el pilar de 5 és massa important com per jugar-te-la per no res en una diada intranscendent. El que ha passat és que la pinya era molt poc compacta i bellugava ja des de bon començament. L’afer té pebrots, perquè primer eren els de davant els qui donaven massa pit i feien que el baix s’esquenés; tanmateix, de tant demanar força als de darrere, aquests han fet abocar el pilar i ha caigut a la descarregada. El fet és que el baix se’n ‘nava enrere i el segon endavant. Amb una pinya ben feta això no hauria passat. Cal afegir que la plaça, per variar, estava inclinada.
…Però segur que la propera anirà millor. De moment, és de llarg el millor inici de la història de la Colla. Avui hem guanyat un acotxador i potser hem perdut una mica de confiança amb el Pde5. Ja veurem com continua.
-734688.JPG)
-736367.jpg)
-737039.JPG)
-737850.jpg)
-739376.JPG)
-740118.JPG)
-741802.JPG)
-743375.jpg)
-744136.JPG)
-744438.JPG)
-745077.jpg)
-745784.JPG)
-746572.jpg)
-746792.JPG)
