Expressions Lliures

El Xavi al LHOTSE, dimarts 26 de maig del 2009

EL MONZÓ JA HA ARRIBAT ... I UN ALTRE DIA SENSE PODER VOLAR A KATMANDÚ.

Lodge de Lukla

Com va això companyes i companys?

Jo encara a Lukla, lloc d’inici d’aquesta bonica aventura. De moment el monsó no deixa treva i de moment no hi ha manera de que aquests avions petits puguin sortir i aterrar... així que a esperar el que calgui per arribar a Katmandú.

Ja tenim el cim del Lhotse a la butxaca i ara el que cal, és disfrutar-lo i gaudir-lo, després ja farem les valoracions que calguin per així millorar el millorable i potenciar tot el que ha sortit bé.

En uns deu dies arribaré a casa, per ser més exacte, el proper diumenge dia 7 de juny a les 11.45h del matí, a la terminal B. Us convido a totes i tots els que vulgueu, a venir a trobar-nos a l’aeroport del Prat per després anar a Esplugues de Llobregat i a la mateixa pista de L’Avenç,  tots plegats puguem acabar de celebrar aquest cim, tot xerrant i fer-vos cinc cèntims de com anat aquesta última aventura.

Bé, us espero a totes i tots el proper dia 7 de juny: família, amics i amigues i saludats i saludades... Sou molts i moltes els que gràcies als vostres ànims m’heu ajudat a arribar a dalt del cim, així que m’agradaria poder-ho celebrar amb tots i totes vosaltres, una abraçada i fins aviat,

Xavi Arias

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

El Xavi al LHOTSE, dijous 22 de maig del 2009

8516 GRÀCIES PER A TOTS I TOTES...PER FI ESTIC AL CAMP BASE DEL LHOTSE

Tenda Camp Base Lhotse 5.300 m.

Ara sí que podem dir que ho tenim al sac i ben lligat. Entre totes i tots hem aconseguit, què un servidor, hagi arribat al cim del Lhotse de 8.516 metres i el més important: sa i estalvi.

Us explico; ja fa uns dies us deia que sortia cap el cim del Lhotse, finalment i com ja deveu saber, sense el xerpa i a hores d’ara encara no tinc ni idea de on pot estar. El fet és que el dia 17 de maig arribava al Camp 2 amb la motxilla plena de material que encara ens quedava per pujar, vaig fer nit a 6.400 metres amb el previ sopar d’arròs amb tomàquet i tonyina, una mica de sal, pebre i orenga, bé al Camp 2 encara es pot ser original!.

Al dia següent, 18 de maig, les coses no podien ser tan boniques. Vaig arribar al Camp 3 a 7.100 metres en unes tres hores, un temps veritablement interessant, però com a tot arreu sempre hi ha algú que ho esgarra tot, casualment aquí també, hi ha el senyor “Murphy” i de tant en tant apareix. Bé, al tema, em vaig trobar la tenda literalment enterrada a la neu i tot el que hi havia dins mullat (roba interior, mono de ploma, sac...). Per un moment vaig pensar: “Això s’ha acabat”, però el dia era prou bo i amb paciència i molta calma vaig poder assecar tota la roba i amb quatre nocions de “Tunning” vaig poder modificar la tenda per poder passar una nit al Camp 3 i una o dues properes al Camp 4.

El dia 19 de maig va ser el pitjor dia de tots, vaig desmuntar la tenda i vaig carregar tot el material fins a 7.700 metres, al Camp 4. A les dues del migdia arribava al Camp 4, però estem a l’Himàlaia i les muntanyes solen ser verticals i casualment a la Vall del Khumbu una mica més. Imagineu-vos com plantar una tenda en una paret d’uns 50º de pendent, si no en teniu prou, agafeu una fulla i feu una diagonal de punta a punta... el resultat és aquesta pendent, ara imagineu-vos com col·locar-hi la tenda per a poder dormir a uns 90º, aquesta és la gràcia, i no oblideu que estem a 7.700 metres, què la neu ja no és neu, és gel, que només tinc un piolet i una pala i que aquí dalt no hi ha retros (excavadores), que cada metre cúbic de neu/gel pot estar a la mida d’uns 1000 kg... i què “coi” ! què sóc com vosaltres, i per si no hi havia prou apareix el “Sr.Murphy” i quan a les 18h acabo de col·locar la tenda comença a nevar, el miro i li dic: “Avui, ja no em fots”. Entro a la tenda, intento tancar al cremallera, i com no trencada irreparable. Des de dins, fil i agulla, pels entesos cordino i forats amb la navalla a la tenda... a la fi problema solucionat i per sopar una sopeta de verdures, estem lluny del Camp 2.

Finalment arriba el 20 de maig, a les 3.30h surto de la tenda cap amunt havent esmorzat però sense dormir. Començo a escalar sol sense xerpa, però alguna cordada fa que tinguis quelcom més de confiança, una pendent d’uns 45º fins a 60º amb passos mixtes de roca fan que et preguntis què fa un en aquest lloc, cal dir que aquestes vies de l’Himàlaia ja han estat escalades abans i això fa que de tant en tant hi trobis cordes velles de les que et pots ajudar, però quina és la bona?. És un luxe per a uns pocs escaladors poder veure desenes d’escaladors pujant la muntanya d’enfront: l’Everest a uns cents de metres i poder veure la cuca de llum que ells mateixos formen. Bé, finalment a les 13.50 h amb unes temperatures de -25º a -35º i amb un vent de 30 a 40km/h i després de passar un mur d’uns 70 metres de dificultat de 3er/4rt amb neu i gel, arribo al cim del Lhotse a 8.516 metres.

I si abans us deia finalment, malament, doncs un gran muntanyenc en Kurt Diemberguer, va dir en el seu temps què una muntanya no et pertany fins que no arribes al Camp Base i mentrestant ets tu qui li pertanys a ella. De fet a dia d’avui, un altre muntanyenc Xavi Arias es pregunta, si malgrat tot i pujar als cims de les muntanyes ens pertanyen...avui un amic m’ha enviat en un dels molts missatges que m’esteu fent arribar d’ànims i de felicitacions, un bonic poema:

“Vull creure

que, per més que ho intenti,

no atraparé mai l’horitzó.

Així sempre

tindré un camí al davant”

Joan Verdaguer.

Per a mi res ens pertany, així cada dia i de bon matí, tindrem perquè lluitar i tornar a començar, muntanya, família, amics...

Bé, per fi he arribat al Camp Base sa i estalvi, 8.516 gràcies a tots i totes, si tot va bé el dia 23 de maig recollim tot i sortim en direcció a Katmandú, per arribar-hi el proper dia 26 o 27 via Lukla. Una abraçada i fins aviat.

Per últim voldria agrair a tots els espònsors i col·laboradors la seva ajuda, gràcies a ells i elles he arribat al cim del Lhotse i com algú de vosaltres m’ha fet saber, ja tinc la maneta en l’àmbit dels 8.000, és a dir 5 muntanyes de més de 8.000 metres de les 14 que hi ha a la terra. Hi ha molta feina a fer, qui sap si algun dia poguéssim arribar al cim dels 14 gegants de la terra. Benvinguts i benvingudes en aquesta aventura on totes i tots vosaltres també sou els protagonistes. I com no, a totes les persones, família, amics i amigues que m’ajuden i m’han ajudat i animat a tirar endavant aquest projecte.

Espònsors: INFINIT EMOTIONS i tots aquells que s´hi vulguin sumar en un futur.

Col·laboradors: ISM, BERGHAUS, EPIRIMOUNTAINS, LEKI, BOLLE,CEGASA, CAPIO, TEMPS D’AVENTURA DE TV3, GELADE, L’AVENÇ, CEG,  i tots aquells que s´hi vulguin sumar en un futur.

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

El Xavi al LHOTSE, dimecres 20 de maig del 2009

CRÒNICA VIA TELÈFON SATÈL·LIT A LES 15.30h

AVUI HE FET EL CIM !!!

CAMP 4 del Lhotse, a 7.800m  

Avui a les 14.30h del migdia (hora del Nepal) estava al CIM DEL LHOTSE !!!!! gràcies a tots i totes pel vostre suport i seguiment, de debò.

Aquesta nit he sortit de la “tenda” a les 3.30h tot sol, ha estat una ascensió dura i m’ha costat molt,  ha fet molt de fred i reconec, que m’he cansat com mai, estic baldat!.

Un cop dalt del cim no us he pogut trucar, el cim és d’aquells que literalment si no vigiles et caus, i no ha estat fins ara que he arribat al Camp 4 a les 19.20h (hora Nepal), que us ho he pogut fer saber.

Estic feliç, molt feliç, perplex, satisfet... uf ! és difícil descriure-ho. He fet el cim sense oxigen, sense xerpes i més sol que la una... ja us podeu imaginar !

El que si sé, és que tot això ha estat gràcies a tots i totes vosaltres doncs en el fons sabia que no estava sol, moltes gràcies una altra vegada. Ara l’objectiu immediat és descansar i demà baixar al Camp 2 o en el millor dels casos, seria genial que pogués arribar al Camp Base.

8.516 gràcies, abraçades i enhorabones !

Així que quan arribi a terra ferma, ja us en faré cinc cèntims,

Una abraçada

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

El Xavi al LHOTSE, dimarts 19 de maig del 2009

CRÒNICA VIA TELÈFON SATÈL·LIT A LES 15.30h

Tenda estripada,Camp 4 del Lhotse a 7.800 metres.

“Hola a tothom, em trobo en aquests moments al Camp 4 del Lhotse a uns 7.800 metres. En aquests moments sóc dins la tenda i mentre parlo per telèfon, estic veient el Cho Oyu i l’Everest, de fet estic just per sobre de “l’Esperó dels Ginebrins” i sense massa esforç puc veure la traça i tot. Ara mateix fa un dia fantàstic, s’ha obert completament i això sempre reconforta, doncs des de que he sortit de Camp 3 que porta nevant... us faré cinc cèntims de tot el que m’ha passat des de que vaig sortir del Camp Base el diumenge, ja sabeu la història del meu xerpa, encara no ha aparegut i des del dia 15 de maig que l’espero. El dia que vaig sortir de Camp Base al Camp 2 la cosa va anar bé, vaig passar la cascada del Khumbu amb rapidesa i en arribar al C2, la tenda i tot el material estava amb les mateixes condicions de com les havíem deixat tretze dies enrere, tot ok. Ahir, la pujada cap el Camp 3 la vaig fer en tres hores em sentia animat i còmode, però quan hi vaig arribar el món em va caure a sobre durant unes hores, la tenda estava tota estripada, trencada i gelada, el material com el sac, el mono de ploma, els mitjons,etc.. estava tot congelat...Vaig haver de “tunnejar” la tenda, cosir-la com vaig poder i vaig intentar d’assecar les coses. Tots sabeu que aquest cop, la meva intenció era pujar acompanyat per un xerpa, no estava preparat psicològicament ni a nivell d’infraestructura per anar sol...però quin remei, capacitat d’adaptació nois i noies, és el que hi ha ! I en aquest moment de “crisis”,  va aparèixer en Nigma, un antic xerpa que vam tenir a l’expedició de l’Everest al 2005 i que darrerament ens hem anat trobant en anteriors expedicions, ara està treballant per un grup del Kazajastan, l’encontre em va animar i més quan em va dir que em donaria un cop de mà en l’ascensió. Així que res, carregat d’ànims i amb moltes ganes,  avui he sortit del Camp 3 direcció al Camp 4. Ha estat nevant tot el matí, carregat com mai i sense poder avui tampoc, assecar la tenda i el material. Diguem-ne, que el Camp 4 a 7.800 metres és “justet”, no hi ha espai, literalment he tingut que fer una rapissa a la paret per a posar-hi la tenda. Tenda congelada que s’ha trencat encara més, quan l’he volgut adreçar. Més d’una hora he trigat a recosir-la amb cordino de color verd que porto sempre a sobre, a mitja feina ha aparegut el Nigma i m’ha acabat d’ajudar. Tots dos esperem, que el temps que ara fa s’aguanti fins demà a la tarda com a mínim i en cas d’emergència m’ha ofert la possibilitat d’anar a dormir amb ell i els seus dos companys.

Nois i noies, ja veieu com estant les coses per aquí dalt. Lligat com estic, dins la tenda trencada i dins del sac gelat només espero i desitjo sortir aquesta matinada cap el cim. Les ganes i el bon humor m’acompanyen i amb una mica de sort espero demà poder anunciar-vos quelcom: o, què hem fet el cim o, que no ha estat possible, però el que si poder dir-vos: Moltes gràcies a totes i tots per tot i una abraçada molt forta des del Camp 4 del Lhotse a 7.800 metres!!!!!!”

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

Recull de fotos de l’excursió a la Via Ferrada de Centelles, el dia 10/05/09