Posted in La Guitza at maig 30th, 2009. Desactiva els comentaris.
Posted in La Guitza at maig 30th, 2009. Desactiva els comentaris.
Quan ens pensàvem que en la modernitat tot era diferent... Descobrim que el funcionament intrínsec de les coses no ha variat tant com pensàvem i que, si volem viure en un món més just per a tothom, no hi ha fórmules noves. Ens donen exemples, a Veneçuela, on Chávez anuncia la reestatalització d’algunes indústries estratègiques, en un gest que, com sempre, s’ha intentat desprestigiar per part dels mitjans de comunicació, però com ell mateix argumenta: “Aquí farem el que s’hagi de fer, no ens importa absolutament gens el que diguin els burgesos del món”. I per als que desestimen, per prepotència, el que no ve d’occident, posarem un exemple d’EEUU: 40 destacats economistes nordamericans (entre ells els Premis Nobel Arrow, Sollow i Stiglitz) defensen, en un manifest, la resindicalització de la vida econòmica. És necessari que els treballadors reivindiquin més per reequilibrar una balança que es descompensa generant masses injustícies. Aquests signes, que es multipliquen arreu i que s’amplifiquen gràcies a una crisis que treu el vel dels ulls, indiquen que comencem a abandonar la fe messiànica en el neoliberalisme, en el lliure mercat, en el dogma que els estats s’han de retirar de l’economia, en la idea falsa que ja no hi ha lluita de classes, o de la bondat de les privatitzacions, de la desregulació laboral, o de l'aversió vers els sindicats. Si els sindicats s'han deixat colonitzar mentalment per les idees neoliberals, no hem d’inhibir-nos i deixar-los disvirtuar-se fins que tots estiguem desenganyats i desanimats, sinó que se’ls ha d’exigir redireccionar el seu rumb i defensar la justícia social! I, si no ens agraden els sindicats, haurem de formar organitzacions laborals horitzontals, assembleàries i combatives, perquè si no, ens tocarà aguantar-ho tot i deixar-nos exprimir sense contemplacions per conservar un miserable sou que ens permeti anar pagant la hipoteca durant tota la vida. No hi ha receptes màgiques, no podrem aconseguir justícia sense esforçar-nos, mai va ser així, ni mai ho serà.
(Carta 242)
(Carta 242)
Posted in Les cartes de Jordi Oriola at maig 26th, 2009. Desactiva els comentaris.
El Xavi al LHOTSE, dimarts 26 de maig del 2009
EL MONZÓ JA HA ARRIBAT ... I UN ALTRE DIA SENSE PODER VOLAR A KATMANDÚ.
Lodge de Lukla
Com va això companyes i companys?
Jo encara a Lukla, lloc d’inici d’aquesta bonica aventura. De moment el monsó no deixa treva i de moment no hi ha manera de que aquests avions petits puguin sortir i aterrar... així que a esperar el que calgui per arribar a Katmandú.
Ja tenim el cim del Lhotse a la butxaca i ara el que cal, és disfrutar-lo i gaudir-lo, després ja farem les valoracions que calguin per així millorar el millorable i potenciar tot el que ha sortit bé.
En uns deu dies arribaré a casa, per ser més exacte, el proper diumenge dia 7 de juny a les 11.45h del matí, a la terminal B. Us convido a totes i tots els que vulgueu, a venir a trobar-nos a l’aeroport del Prat per després anar a Esplugues de Llobregat i a la mateixa pista de L’Avenç, tots plegats puguem acabar de celebrar aquest cim, tot xerrant i fer-vos cinc cèntims de com anat aquesta última aventura.
Bé, us espero a totes i tots el proper dia 7 de juny: família, amics i amigues i saludats i saludades... Sou molts i moltes els que gràcies als vostres ànims m’heu ajudat a arribar a dalt del cim, així que m’agradaria poder-ho celebrar amb tots i totes vosaltres, una abraçada i fins aviat,
Xavi Arias
www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias
Posted in Gelade at maig 26th, 2009. Desactiva els comentaris.
Posted in La Guitza at maig 26th, 2009. Desactiva els comentaris.
Posted in La Guitza at maig 26th, 2009. Desactiva els comentaris.
Des de “La Guitza ” – Col·lectiu independentista i revolucionari d’Esplugues de Llobregat donem tot el nostre suport a la candidatura INICIATIVA INTERNACIONALISTA – LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES (II – SP) que es presenta a les properes eleccions del dia 7 de juny. Entenem que és una magnífica oportunitat de tenir una veu dissident al parlament europeu que faci d’altaveu de les diferents lluites socials i nacionals dels diferents pobles sotmesos a l’estat espanyol. Cal denunciar a Europa l’absència de democràcia d’aquest estat, palpable tant en el seguit d’intents d’il·legalització que ha tingut la candidatura en qüestió com en la repressió que reben periòdicament els diferents moviments socials rupturistes i dissidents amb el sistema imperant.
Seguidament reproduïm el manifest fundacional de la candidatura:
MANIFEST D’INICIATIVA INTERNACIONALISTA ALS PAÏSOS CATALANS
En un context de crisi econòmica que cada dia incrementa les llistes d'aturats; en un context en què se'ns continua negant el dret a l'autodeterminació als Països Catalans; en un context on es prohibeix a part de la població tenir representació política, sigui amb la llei de partits, sigui negant a milions de persones immigrades, els capitostos d'Europa ens convoquen a unes eleccions europees. I en aquest mateix context s'ha donat a conèixer la Iniciativa Internacionalista que vol recollir la veu dels treballadors i les treballadores que estem patint la crisi, la veu de les nacions sense Estat i la veu de les persones que pateixen la repressió per la seva militància política i sindical. Iniciativa Internacionalista vol recollir totes aquestes veus i portar-les fins a Europa per començar a construir una alternativa a l'Europa del capital i dels estats.
Els Països Catalans som uns dels indrets d'Europa que estem patint més durament les conseqüències d'una crisi que ha estat provocada, precisament, per polítiques impulsades des de l'Eurocambra, que només han buscat el màxim benefici per als empresaris, el diner públic per mantenir el benefici privat i retallat fins al límit els drets de les treballadores i dels treballadors, tant d'Europa com d'arreu del món. Ja hi ha un milió de catalanes i catalans sense feina. I més de 400.000 que no cobren cap prestació d'atur. Mentrestant, els governs europeus regalen diners públics als bancs, sense que les classes populars se n'hagin pogut beneficiar i visquin cada dia en una situació més precària i inestable.
- Les treballadores i els treballadors catalans necessitem una veu a Europa que recordi que el capitalisme comporta crisi, precarietat i exclusió, i que contribueixi a construir una alternativa que socialitzi la riquesa. Una veu al costat de les lluites obreres contra retalls i acomiadaments. Una veu contra les lleis d'estrangeria que deixen milions de treballadors sense cap dret, constituint la pitjor reforma laboral, i el marc del creixement del racisme i la xenofòbia
Contràriament al que molts asseguren, la Unió Europea no ha debilitat els estats, sinó que precisament els ha reforçat dins del nou marc i els ha assegurat el manteniment de les fronteres per evitar l'autodeterminació de les nacions que reclamem la independència. A més, continua excloent i, per tant, amenaçant, les llengües que no són oficials.
- Les treballadores i els treballadors dels Països Catalans necessitem una veu a Europa que expliqui que som una nació i que volem exercir lliurement el dret a l'autodeterminació, i que defensi la llengua catalana des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
- Una veu que denunciï les privatitzacions de serveis públics, com ara les directives Bolkenstein o la de Bolonya per a la Universitat.
La Unió Europea, a més, beneeix polítiques repressives que li permeten evitar les veus dissidents o fer callar i expulsar aquelles persones que viuen en una situació de marginalitat. És en aquest marc que ha permès l'aplicació d'una llei de partits que a l'Estat espanyol vulnera qualsevol dret democràtic. També en aquest marc ha estat possible una llei com la Directiva Europea de Retorn que contempla l'empresonament fins a sis mesos abans de ser expulsades de les persones immigrades que no tenen els papers en regla. I és el mateix que permet actuacions policials als nostres carrers cada cop més repressives i que amenacen drets com el de la llibertat d'expressió i manifestació.
- Les treballadores i treballadors necessitem una veu a Europa que denunciï les pràctiques repressives i la persecució de les persones i moviments polítics que denuncien les conseqüències de l'Europa del capital i dels estats.
- Una veu internacionalista al costat dels pobles d'arreu que lluiten contra l'opressió i les guerres imperialistes, amb la notable contribució dels exèrcits de la Unió Europea.
Però més enllà de la contesa electoral el que aporta aquesta iniciativa és la voluntat d'organitzacions polítiques diferents, i de persones que no pertanyen a cap organització, d'aplegar forces per portar les nostres demandes a la mobilització.
Per construir una altra Europa, que sigui la de les treballadores i els treballadors, i la de les nacions lliures, que donem suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista.
http://www.iniciativainternacionalista.cat
Posted in La Guitza at maig 26th, 2009. Desactiva els comentaris.
Des de “La Guitza ” – Col·lectiu independentista i revolucionari d’Esplugues de Llobregat donem tot el nostre suport a la candidatura INICIATIVA INTERNACIONALISTA – LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES (II – SP) que es presenta a les properes eleccions del dia 7 de juny. Entenem que és una magnífica oportunitat de tenir una veu dissident al parlament europeu que faci d’altaveu de les diferents lluites socials i nacionals dels diferents pobles sotmesos a l’estat espanyol. Cal denunciar a Europa l’absència de democràcia d’aquest estat, palpable tant en el seguit d’intents d’il·legalització que ha tingut la candidatura en qüestió com en la repressió que reben periòdicament els diferents moviments socials rupturistes i dissidents amb el sistema imperant.
Seguidament reproduïm el manifest fundacional de la candidatura:
MANIFEST D’INICIATIVA INTERNACIONALISTA ALS PAÏSOS CATALANS
En un context de crisi econòmica que cada dia incrementa les llistes d'aturats; en un context en què se'ns continua negant el dret a l'autodeterminació als Països Catalans; en un context on es prohibeix a part de la població tenir representació política, sigui amb la llei de partits, sigui negant a milions de persones immigrades, els capitostos d'Europa ens convoquen a unes eleccions europees. I en aquest mateix context s'ha donat a conèixer la Iniciativa Internacionalista que vol recollir la veu dels treballadors i les treballadores que estem patint la crisi, la veu de les nacions sense Estat i la veu de les persones que pateixen la repressió per la seva militància política i sindical. Iniciativa Internacionalista vol recollir totes aquestes veus i portar-les fins a Europa per començar a construir una alternativa a l'Europa del capital i dels estats.
Els Països Catalans som uns dels indrets d'Europa que estem patint més durament les conseqüències d'una crisi que ha estat provocada, precisament, per polítiques impulsades des de l'Eurocambra, que només han buscat el màxim benefici per als empresaris, el diner públic per mantenir el benefici privat i retallat fins al límit els drets de les treballadores i dels treballadors, tant d'Europa com d'arreu del món. Ja hi ha un milió de catalanes i catalans sense feina. I més de 400.000 que no cobren cap prestació d'atur. Mentrestant, els governs europeus regalen diners públics als bancs, sense que les classes populars se n'hagin pogut beneficiar i visquin cada dia en una situació més precària i inestable.
- Les treballadores i els treballadors catalans necessitem una veu a Europa que recordi que el capitalisme comporta crisi, precarietat i exclusió, i que contribueixi a construir una alternativa que socialitzi la riquesa. Una veu al costat de les lluites obreres contra retalls i acomiadaments. Una veu contra les lleis d'estrangeria que deixen milions de treballadors sense cap dret, constituint la pitjor reforma laboral, i el marc del creixement del racisme i la xenofòbia
Contràriament al que molts asseguren, la Unió Europea no ha debilitat els estats, sinó que precisament els ha reforçat dins del nou marc i els ha assegurat el manteniment de les fronteres per evitar l'autodeterminació de les nacions que reclamem la independència. A més, continua excloent i, per tant, amenaçant, les llengües que no són oficials.
- Les treballadores i els treballadors dels Països Catalans necessitem una veu a Europa que expliqui que som una nació i que volem exercir lliurement el dret a l'autodeterminació, i que defensi la llengua catalana des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
- Una veu que denunciï les privatitzacions de serveis públics, com ara les directives Bolkenstein o la de Bolonya per a la Universitat.
La Unió Europea, a més, beneeix polítiques repressives que li permeten evitar les veus dissidents o fer callar i expulsar aquelles persones que viuen en una situació de marginalitat. És en aquest marc que ha permès l'aplicació d'una llei de partits que a l'Estat espanyol vulnera qualsevol dret democràtic. També en aquest marc ha estat possible una llei com la Directiva Europea de Retorn que contempla l'empresonament fins a sis mesos abans de ser expulsades de les persones immigrades que no tenen els papers en regla. I és el mateix que permet actuacions policials als nostres carrers cada cop més repressives i que amenacen drets com el de la llibertat d'expressió i manifestació.
- Les treballadores i treballadors necessitem una veu a Europa que denunciï les pràctiques repressives i la persecució de les persones i moviments polítics que denuncien les conseqüències de l'Europa del capital i dels estats.
- Una veu internacionalista al costat dels pobles d'arreu que lluiten contra l'opressió i les guerres imperialistes, amb la notable contribució dels exèrcits de la Unió Europea.
Però més enllà de la contesa electoral el que aporta aquesta iniciativa és la voluntat d'organitzacions polítiques diferents, i de persones que no pertanyen a cap organització, d'aplegar forces per portar les nostres demandes a la mobilització.
Per construir una altra Europa, que sigui la de les treballadores i els treballadors, i la de les nacions lliures, que donem suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista.
http://www.iniciativainternacionalista.cat
Posted in La Guitza at maig 26th, 2009. Desactiva els comentaris.
Em té ben cuit el PSC-PSOE amb el seu model de campanyes electorals. No se si es pensen que no tenim memòria o què, però ja porten sis o set campanyes electorals amb el mateix estil: utilitzar la por a la dreta per guanyar vots. Sí, està clar que molts temem la dreta filla del franquisme, però ens agradaria que els socialistes no es definissin per oposició a la dreta rància, sinó que ens expliquessin detalladament quin és el seu model de societat i quines seran les seves mesures, perquè potser resultaria que tampoc ens acaben de convèncer... ¿Era d’esquerres el plantejament de Zapatero, abans de guanyar les eleccions, de fer un únic tram fiscal? ¿És d’esquerres regalar 400 euros tant a pobres com a rics? ¿És d’esquerres ajudar a la banca responsable de la crisis? ¿És d’esquerres ajudar a les empreses automobilístiques? ¿Per què se subvenciona la compra de cotxes i no d’altres productes més bàsics per a la subsistència? És més ¿per què se subvenciona la compra de cotxes tant per als rics com per als pobres? I encara més, ¿per què tant de cotxes fabricats a Espanya com a l’estranger? ¿És d’esquerres qüestionar la gratuïtat del sistema sanitari com va fer Montilla? ¿És d’esquerres la política educativa d’Ernest Maragall?... I tantes altres mesures d’”esquerres” que impulsa aquest partit “socialista” (ja ens agradaria...). Seria millor que reconeguessin que són un partit liberal, això sí, més modern que els populars... Però, és clar, ja ho entenc... llavors potser la gent buscaria (o fabricaria...) altres opcions més d’esquerres... és més rendible seguir espantant el personal amb el coco del PP com si fóssim nens petits...
(Carta 241)
(Carta 241)
Publicat com a mínim a: El País.
Posted in Les cartes de Jordi Oriola at maig 25th, 2009. Desactiva els comentaris.
-747274.JPG)
-748106.JPG)
El Xavi al LHOTSE, dijous 22 de maig del 2009
8516 GRÀCIES PER A TOTS I TOTES...PER FI ESTIC AL CAMP BASE DEL LHOTSE
Tenda Camp Base Lhotse 5.300 m.
Ara sí que podem dir que ho tenim al sac i ben lligat. Entre totes i tots hem aconseguit, què un servidor, hagi arribat al cim del Lhotse de 8.516 metres i el més important: sa i estalvi.
Us explico; ja fa uns dies us deia que sortia cap el cim del Lhotse, finalment i com ja deveu saber, sense el xerpa i a hores d’ara encara no tinc ni idea de on pot estar. El fet és que el dia 17 de maig arribava al Camp 2 amb la motxilla plena de material que encara ens quedava per pujar, vaig fer nit a 6.400 metres amb el previ sopar d’arròs amb tomàquet i tonyina, una mica de sal, pebre i orenga, bé al Camp 2 encara es pot ser original!.
Al dia següent, 18 de maig, les coses no podien ser tan boniques. Vaig arribar al Camp 3 a 7.100 metres en unes tres hores, un temps veritablement interessant, però com a tot arreu sempre hi ha algú que ho esgarra tot, casualment aquí també, hi ha el senyor “Murphy” i de tant en tant apareix. Bé, al tema, em vaig trobar la tenda literalment enterrada a la neu i tot el que hi havia dins mullat (roba interior, mono de ploma, sac...). Per un moment vaig pensar: “Això s’ha acabat”, però el dia era prou bo i amb paciència i molta calma vaig poder assecar tota la roba i amb quatre nocions de “Tunning” vaig poder modificar la tenda per poder passar una nit al Camp 3 i una o dues properes al Camp 4.
El dia 19 de maig va ser el pitjor dia de tots, vaig desmuntar la tenda i vaig carregar tot el material fins a 7.700 metres, al Camp 4. A les dues del migdia arribava al Camp 4, però estem a l’Himàlaia i les muntanyes solen ser verticals i casualment a la Vall del Khumbu una mica més. Imagineu-vos com plantar una tenda en una paret d’uns 50º de pendent, si no en teniu prou, agafeu una fulla i feu una diagonal de punta a punta... el resultat és aquesta pendent, ara imagineu-vos com col·locar-hi la tenda per a poder dormir a uns 90º, aquesta és la gràcia, i no oblideu que estem a 7.700 metres, què la neu ja no és neu, és gel, que només tinc un piolet i una pala i que aquí dalt no hi ha retros (excavadores), que cada metre cúbic de neu/gel pot estar a la mida d’uns 1000 kg... i què “coi” ! què sóc com vosaltres, i per si no hi havia prou apareix el “Sr.Murphy” i quan a les 18h acabo de col·locar la tenda comença a nevar, el miro i li dic: “Avui, ja no em fots”. Entro a la tenda, intento tancar al cremallera, i com no trencada irreparable. Des de dins, fil i agulla, pels entesos cordino i forats amb la navalla a la tenda... a la fi problema solucionat i per sopar una sopeta de verdures, estem lluny del Camp 2.
Finalment arriba el 20 de maig, a les 3.30h surto de la tenda cap amunt havent esmorzat però sense dormir. Començo a escalar sol sense xerpa, però alguna cordada fa que tinguis quelcom més de confiança, una pendent d’uns 45º fins a 60º amb passos mixtes de roca fan que et preguntis què fa un en aquest lloc, cal dir que aquestes vies de l’Himàlaia ja han estat escalades abans i això fa que de tant en tant hi trobis cordes velles de les que et pots ajudar, però quina és la bona?. És un luxe per a uns pocs escaladors poder veure desenes d’escaladors pujant la muntanya d’enfront: l’Everest a uns cents de metres i poder veure la cuca de llum que ells mateixos formen. Bé, finalment a les 13.50 h amb unes temperatures de -25º a -35º i amb un vent de 30 a 40km/h i després de passar un mur d’uns 70 metres de dificultat de 3er/4rt amb neu i gel, arribo al cim del Lhotse a 8.516 metres.
I si abans us deia finalment, malament, doncs un gran muntanyenc en Kurt Diemberguer, va dir en el seu temps què una muntanya no et pertany fins que no arribes al Camp Base i mentrestant ets tu qui li pertanys a ella. De fet a dia d’avui, un altre muntanyenc Xavi Arias es pregunta, si malgrat tot i pujar als cims de les muntanyes ens pertanyen...avui un amic m’ha enviat en un dels molts missatges que m’esteu fent arribar d’ànims i de felicitacions, un bonic poema:
“Vull creure
que, per més que ho intenti,
no atraparé mai l’horitzó.
Així sempre
tindré un camí al davant”
Joan Verdaguer.
Per a mi res ens pertany, així cada dia i de bon matí, tindrem perquè lluitar i tornar a començar, muntanya, família, amics...
Bé, per fi he arribat al Camp Base sa i estalvi, 8.516 gràcies a tots i totes, si tot va bé el dia 23 de maig recollim tot i sortim en direcció a Katmandú, per arribar-hi el proper dia 26 o 27 via Lukla. Una abraçada i fins aviat.
Per últim voldria agrair a tots els espònsors i col·laboradors la seva ajuda, gràcies a ells i elles he arribat al cim del Lhotse i com algú de vosaltres m’ha fet saber, ja tinc la maneta en l’àmbit dels 8.000, és a dir 5 muntanyes de més de 8.000 metres de les 14 que hi ha a la terra. Hi ha molta feina a fer, qui sap si algun dia poguéssim arribar al cim dels 14 gegants de la terra. Benvinguts i benvingudes en aquesta aventura on totes i tots vosaltres també sou els protagonistes. I com no, a totes les persones, família, amics i amigues que m’ajuden i m’han ajudat i animat a tirar endavant aquest projecte.
Espònsors: INFINIT EMOTIONS i tots aquells que s´hi vulguin sumar en un futur.
Col·laboradors: ISM, BERGHAUS, EPIRIMOUNTAINS, LEKI, BOLLE,CEGASA, CAPIO, TEMPS D’AVENTURA DE TV3, GELADE, L’AVENÇ, CEG, i tots aquells que s´hi vulguin sumar en un futur.
Xavi Arias
www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias
Posted in Gelade at maig 24th, 2009. Desactiva els comentaris.