BARCA I LLUNA
Una amiga meva molt “lletraferida” un dia va llegir els meus poemes i em va dir molt diplomàticament:- vols un concell? escriu prosa. I és que de cada una de les meves poesies, se’n pot fer una petita història. De fet, a mi m’agrada molt la prosa poètica. Però un dia, experimentant amb els versos, em van sortir aquests dos petits poemes i em fa il.lusió compartir-los amb algú que es despisti i passi per aquest corriol informàtic
———————————————————————————————————-
Una amiga meva molt “lletraferida” un dia va llegir els meus poemes i em va dir molt diplomàticament:- vols un concell? escriu prosa. I és que de cada una de les meves poesies, se’n pot fer una petita història. De fet, a mi m’agrada molt la prosa poètica. Però un dia, experimentant amb els versos, em van sortir aquests dos petits poemes i em fa il.lusió compartir-los amb algú que es despisti i passi per aquest corriol informàtic
———————————————————————————————————-
PENSAMENTS
El sol il.lumina amb força
i es reflecteix al mar,
que li fa de mirall.
Les onades em fan companyia
quan, asseguda a la barca,
somnio fantasies amb gust de sal.
——————————————–
LLUNA
Quan la lluna plena
brilla sobre el mar,
els estels s’adormen.
A la lluna nova
les ones bressolen
fanalets daurats.
———————————————
M. Roser Algué Vendrells
